Mataró ve de Mata. El nom de la ciutat, la preeminència del municipi, fins i tot l’iconografia que es recull heràldicament a l’escut local. Hi ha molts elements per considerar el veïnat de turons modest (com a turó és més aviat poca cosa, siguem clars) i tots els seus elements quelcom similar a la condició de muntanya fundacional de Mataró. Aquesta part més històrica, d’estima heretada, fa pinça ara amb aquesta tendència a redescobrir la natura que ens envolta i les potencialitats de l’espai verd del propi municipi. Ens han hagut de tancar perimetralment per saber què hi tenim i què hi deixem de tenir, a la nostra ciutat.
Anem a Mata, però, que és el que ens ocupa. Anem a Mata perquè té història i perquè té racons, espais diferents i un equívoc històric. Mata és el tancament al nord de la ciutat, perfectament delimitat a nivell de carena però d’extensió estesa, de manera que el nom (que com diem en català “fa la cosa” bateja ple d’elements orogràfics diferents. Se li diu Turó de Mata al Turó d’Onofre Arnau, el que culmina la millor vista sobre la ciutat arran de mar i sobre totes les Cinc Sénies ja allà era on s’alçava poderós el Castell de Mata, el de més importància de la ciutat. Una fortificació històrica, que d’haver-se conservat o haver-ne volgut fer més recerca històrica i arqueològica, qui sap si podríem haver tingut el nostre propi Burriac. Capgrossades a través dels segles, les nostres.
Se li diu de Mata a la carretera que mena a Llavaneres, com alternativa al tragí de la Nacional i el peatge aviat caduc de l’autopista: una col·lecció de revolts coneguts, apreciats i detestats a parts iguals pels que van, pels que venen i fins i tot pels senglars que la creuen quan els hi dona la gana.
I també és Mata el turó més inserit en la serralada pre-litoral (el d’Onofre Arnau sembla ben bé un bolet orogràfic) pel que des de Mataró, per fer-ho fàcil, hi podrem anar per les Cinc Sénies o, també, per Vallveric. Anant a Mata no només estem anant a l’arrel del nom de Mataró (que prové de la fusió de Mata i Alarona) sinó que és la cosa més normal del món que bo i que l’alçada sigui de pa sucat amb oli notem que la pendent va fent. El turó que acull dues ermites amb dues dedicatòries, Sant Miquel i Sant Martí. Si volem fer l’excursió amb volta diferent (en bici, corrent o caminant, tots aquests senders són zona altament healthy o esport-friendly o el cognom anglosaxó que se li vulgui dir per fer-se el finolis) podem anar-hi per una banda o tornar-ne per l’altra.
Xino xano, 12 quilòmetres la mar de fàcils
- Pel camí de les Cinc Sénies
El camí de les Cinc Sénies s’ha convertit, especialment els caps de setmana, en una mena de nova Rambla o Riera de la ciutat. Molta gent en va i en ve però és genial per iniciar la caminada tot avançant entre camps llaurats.
- Amunt fins al Turó d’Onofre Arnau
Abans de la segona giragonsa del camí cap a la dreta, més cap a mar, és normal que ens preguntem què carai està esquivant aquest sender. Bon avís per desviar-nos amunt i agafar pendent fins arribar al Turó d’Onofre Arnau o Turó de Mata.
Les vistes, com aquesta des del Turó d'Onofre Arnau, són un dels grans estímuls de la caminada
- La millor panoràmica de Mataró
El millor balcó sobre Mataró és la panoràmica sensacional que es ve des de dalt del Turó d’Onofre Arnau. Val la pena encaramar-s’hi, contemplar el mosaic agrari de les Cinc Sénies i l’extensió de la ciutat, amb el mar fent una mena de línia que la perspectiva dibuixa en diagonal. Bon gust tenien, els antics senyors de Mata, que escollissin d’instal·lar-se aquí.
El pont sobre l'autopista
- Pel camí de Mata, creuem l’autopista
Del propi camí del Castell de Mata en surt un camí que no té pèrdua que ens anirà guiant cap a Sant Miquel i Sant Martí. Per creuar l’autopista i deixar enrere l’asfalt hi ha un pont després del qual, a més, tenim el tros de llambordes menys urbà de la ciutat. Els amants de la Roubaix i altres clàssiques ciclistes s’en sorprendran gratament.
Un tros digne de la Volta a Flandes
- Diferents camins per un mateix turó
A mesura que anem pujant, hi ha diferents camins que voregen antigues cases i propietats i que venen totes a convergir allà mateix. Es pot anar més pel dret i vorejar i si tirem de bicicleta sense ser-ne unes daines valdrà la pena que evitem segons quin camí que el curs de l’aigua ha convertit en potser massa tècnics. La pendent no és en cap moment emprenyadora.
Sant Miquel de Mata
- Sant Miquel anticipa el darrer tros
Sant Miquel de Mata, primera de les dues ermites de la ruta ens esperarà i ens pot donar un repòs si fa falta. Podem mirar-nos l’ermita i fins i tot endevinar-hi les gallines que, a la finca, proveeixen ous ecològics i de proximitat d’un d’aquells proveïdors que farem bé de buscar al mercat.
Sant Martí ja apareix
- Amunt, fins que Sant Martí tregui el cap
Les vistes sobre Mataró queden com amagades per la perspectiva i en algun moment, per allà Can Flaquer, ens pot semblar que potser Sant Martí no arriba mai. És moment d’esperar que aparegui, com tímid, la part alta de la petita ermita i sabrem que la pujada és a punt d’acabar.
- Des de Mata no es veu Mataró
Aprofitem la reposada (i la bona ombra, si és que el dia és assoleiat) per mirar-nos Sant Martí de Mata. Quan la vida no era pandèmica, el diumenge posterior a l’11 de novembre encara s’hi feia aplec. Des de dalt de Mata, i ja és curiós, pràcticament no veiem Mataró. Potser que baixem fins que se’ns aparegui.
Ermita de Sant Martí de Mata
- Si volguéssim, podríem seguir la volta
És fàcil i no té pèrdua d’anar de Mata a Can Bruguera, sigui per la pista més principal o, atenció, anant per un camí que ens enllaçarà la ruta per tres fonts, començant per la dels avellaners i acabant a la de Moreneta. Seguir fins Can Bruguera i completar la volta ens permet fer la ruta dels turons, de la que ja havíem parlat.
- Fins el repòs de Sant Bernat o el Cau de la Salamandra
Per completar la volta i sumar vistes diferents, baixarem per l’altra banda amb la intenció de tornar a la ciutat, això sí. Més pel dret podem davallar fins el repòs de Sant Bernat, que l’Agrupe va fer-hi i que si es puja per Vallveric sempre és d’agrair. Baixant-hi, més a la dreta, també podem desviar-nos al Sot de la Salamandra on segons els mesos hi baixa més o menys aigua.
Can Fàbregas, la gran capgrossada
- Cap a Vallveric, la gran capgrossada
Si anem baixant per tornar a Mataró i completar un passeig que no arriba ni a caminada podem passar per Vallveric i sorprendre’ns de veure l’antiga nau industrial de Can Fàbregas i de Caralt trossejada i prenent el sol, a trossos mig desfets. Ve a ser un recordatori nostrat que tornem a la civilització i que així com a vegades els ocells fan cagarades a Mataró fem capgrossades.
I entrem a Mataró, havent fet gana i tot.