Mataró és una ciutat “de mar i de turons”, dos ingredients que és probable que en alguna ocasió no s’hagin aprofitat del tot per part dels seus propis habitants. De l’obertura al mar i l’utilització de les platges o el front litoral se n’ha parlat força però de la particular “sistema mataroní” de petits turons que envolten la ciutat se’n troba força menys literatura. Quan arran del desconfinament, amb necessitat imperiosa d’aire lliure i camp per córrer, molts mataronins van decidir-se a sortir o tornar a caminar, per a força gent va sorprendre l’abast del terme municipal de la ciutat (del qual legalment no podia sortir-se durant setmanes) i les possibilitats que ofereix per al senderisme més bàsic.
Òbviament, a tocar del Mediterrani, no hi trobem pics alts per cap expedició alpinista però el rodal de Mataró ens permet escapades puntuals a diferents cims propis o un més que recomanable encadenat dels diferents turons locals. Aquesta és la ruta que proposem.
Un passeig per l’altre Mataró
Essent una ciutat que dins de la trama urbana té un urbanisme molt compacte, amb quasi tot edificat, sobta de fer l’exercici de comprovar amb un mapa l’abast del terme municipal de Mataró. La ciutat que ens sembla densa compleix aproximadament una norma que els urbanistes posen molt en valor com a sinònim de qualitat: el terme municipal de Mataró té un terç del territoi urbà, un terç agrícola (les Cinc Sènies) i un terç forestal. És un exemple de terme municipal equilibrat i la caminada pels turons de Mataró ens permeten de comprovar aquesta especificitat. Tindrem vistes per comprovar-ho.
Vistes. Heus aquí la clau d’aquest trajecte. Els turons de Mataró ens permeten elevar-nos sobre la ciutat i anar-ne enllaçant l’un amb l’altre ens permetrà anar canviant la perspectiva. Interessant retenir (avui en dia és tan fàcil com dur el mòbil si som esquius de memòria) les diferents panoràmiques ja que costa fer-se a la idea de l’abast complet de la ciutat si no ens enfilem en algun dels punts que unirem caminant.
No és curt
Òbviament l’excursió dels turons es pot iniciar des d’on es vulgui i es pot fer en qualsevol dels dos sentits, de llevant a ponent o a l’inrevés. També podem fer-ne només un tram ja que, encara que no ho sembli, l’enllaç entre les diferents comes i cims que tenim tant a la vora se n’anirà fins els 20 quilòmetres. És un trajecte fàcil i assequible, de camins marcats i gens tècnics, aptes per caminar, córrer, bicicleta o marxa nòrdica. Si anem xino xano, sense pressa, se’ns en pot anar més enllà de les cinc hores pel que convé no fer salat amb la previsió, matinar si s’escau i volem anar a dinar a casa, controlar quan es fa fosc si hi anem de tarda a segons quina franja horària i, tornant a l’àpat intermedi o final: podem tirar de restaurants situats vora alguna de les muntanyes que recorrerem.
Una ruta orientativa de la que podem fer unint els diferents turons de Mataró és fàcil d’identificar a aplicacions de recorreguts senderistes com aquesta de Wikiloc.
Els punts de la ruta dels turons de Mataró
- Turó d'Onofre Arnau
Vista única en el turó més proper a la costa, amb una perspectiva privilegiada de tota la zona agrícola i un traçat diagonal de la costa totalment suggeridor. Regna sobre les Cinc Sénies, diu la llegenda que és on tenia el cau el Drac de Mataró i ens obre porta al sistema de Mata.
- Sant Martí de Mata
La muntanya d’on prové el nom de Mataró ens permet un tram més obac, que agrairem sobretot si fa calor. De camí podem aturar-nos al ‘Repòs de Sant Bernat’ i és important no confondre’s (passa a tothom algun cop), primer ve Sant Miquel i la de dalt és Sant Martí. Encara s’hi fa l’aplec, el diumenge proper a l’11 de novembre.
- Turó d’en Tunyí
Deixant Mata enrere comencem a notar que iniciem el gir del volt que volem fer i és important no perdre’s camí de la Cornisa, sinó anar tombant. Tenim interessants desviacions a fonts properes com la dels Avellaners però si seguim enllaçant turons hem de trobar el d’en Tunyí. Poca vista. Ja se’ns obrirà més tard el panorama.
- Can Bruguera
Poc es pot dir d’un punt, amb la masia homònima, el mític camp de futbol o la coneguda Creu dels Planells que pràcticament Mataró es coneix quasi per recórrer a les palpentes. Aquí sí, balcó generós sobre Mataró en el punt més perpendicular respecte la línia de mar. Punt de partida, a més, de moltes expedicions transcomarcals com per exemple al Corredor.
- Turó d’en Cabanyes
Seguint en la direcció ponent (si fem la ruta en aquest sentit, clar) el camí és clar i ens acaba menant al Parc Forestal. Just al seu darrere, com una gepa, hi ha un dels turons oblidats de Mataró, condemnat segurament a l’ostracisme perquè té poca visibilitat orogràfica i cap mirador a resaltar. És important no confondre amb el turó d’en Tarau, que cal deixar a la dreta.
- Turó del Parc Forestal
Arribem al Parc Forestal, zona d’oci, natura i diversió per antonomàsia. Entre el bosc vertical, el restaurant Tarannà i el boom d’esports outdoor potser hi arribem i veiem que tothom ha tingut la mateixa idea de destinació que nosaltres. El Parc Forestal ens torna a oferir Mataró als peus, amb el mar al fons.
- Turó d’en Dori
Quasi a continuació del Parc Forestal hi ha aquest altre turó, un altre de la família dels pocs ressenyats i carismàtics però que ens permet seguir l’enllaçat i sumar quilòmetres anar resseguint el cercle que haurem de tancar.
- Turó de Cerdanyola
La coneguda “montaña de la cruz” ens permet alçar-nos sobre la ciutat i abastar sota la densitat especial de Cerdanyola, completant la ruta des d’una vessant quasi oposada a la de Mata, per on hem començat. Dues curiositats conseqüents l’una amb l’altra: la creu que hi ha al seu capdamunt és una creu de terme i, per tant, la meitat del turó correspon administrativament a Argentona. És probable que haguem entrat el poble veí, però la ruta que uneix punts és la dels turons mataronins i l’acabem, a menys que volguem fer vivac, tancant el recorregut fins al punt que desitgem o haguem començat.