Durant les setmanes de calor asfixiant tota persona en edat adulta, qui més qui menys, té els seus secrets o les seves eines per evitar els efectes més nocius de les altes temperatures. Els nens, però, són més vulnerables per la seva pròpia fisiologia i perquè, evidentment, no tenen la percepció del perill o dels riscos que qualsevol persona adulta mínimament formada sí que hauria de tenir. Amb l’ajuda de la pàgina eresmama.com determinarem com prevenir la deshidratació en nens, quins signes ens haurien d’alertar i com l’hauríem de tractar en cas que es produís.
Com prevenir la deshidratació
Per prevenir la deshidratació cal assegurar-se que el nen consumeixi aigua freqüentment, principalment en aquells dies de molta calor. També en cas d'estar cursant alguna malaltia que es manifesti amb vòmits o diarrees, ja que la reposició de líquids per boca serà part del tractament. Si el nen es nega a beure líquids perquè experimenta alguna dolència (per exemple, mal de coll o a l'abdomen), se li pot oferir analgèsic comú, com el paracetamol o l’ibuprofè. No obstant això, davant d'aquesta situació serà recomanable consultar a un especialista per tal de descartar patologies més severes.
Els signes de la deshidratació en nens
Els principals factors de risc per a la deshidratació en els nens són la diarrea, els vòmits, la calor, la sudoració en excés i la impossibilitat d'accedir a l'aigua potable. Normalment, quan el nen es deshidrata pot manifestar els següents símptomes:
- Boca seca.
- Absència de llàgrimes.
- Ulls enfonsats.
- Reducció del volum de l'orina.
- Pell seca.
- Irritabilitat.
- Somnolència o marejos.
Com tractar la deshidratació
És fonamental identificar la deshidratació de manera oportuna i així poder posar en marxa una adequada estratègia de reposició de líquids. Quan això comença a casa el risc que progressi a un quadre sever és menor, i es redueixen les opcions que el nen requereixi assistència hospitalària. El líquid ideal per reposar les pèrdues en els nens és la solució de rehidratació oral, ja que a més d'aigua porta sals minerals i sucres en la quantitat justa. Aquest producte es pot adquirir a qualsevol farmàcia sense necessitat de recepta i s'ha d'oferir en un lapse de temps menor a 3 hores des de l'inici de les pèrdues.
Es recomana començar amb volums petits de forma repetida. Per exemple, de a 10 mil·lilitres cada 2-3 minuts, normalment amb l'ajuda d'una xeringa. L'objectiu serà que el nen rebi al voltant de 250 mil·lilitres en el lapse d'una hora. Si el nen accepta bé les sals, el volum es pot incrementar gradualment. És important evitar els vòmits, sobretot quan la deshidratació és secundària a una gastroenteritis. Cal tenir en compte que els nadons poden mantenir la lactància materna durant el procés de rehidratació, però en el cas que el nen rebi llet de fórmula caldrà reemplaçar-la per alguna fórmula especial per a aquests casos (com les parcialment hidrolitzades).
D'altra banda, és important evitar rehidratar un nen amb aigua mineral, sucs, refrescos o brous ja que aquest tipus de begudes no tenen una proporció de sals minerals i sucres apropiada per a aquesta finalitat. Moltes vegades podrien, fins i tot, empitjorar els símptomes gastrointestinals. És crucial identificar de forma primerenca els signes de deshidratació i actuar el més aviat possible. En cas contrari el quadre podria progressar, fent necessari anar a urgències per reposar líquids per via intravenosa.