El ioga ens ajuda a connectar la ment i l’ànima amb la nostra part física, a estar més presents en nosaltres mateixos i, perquè no, a tenir en compte cada un dels racons del nostre cos. Són moltes les persones que durant el confinament s’han apropat a aquesta filosofia mil·lenària precisament per retrobar-se en ells mateixos. És important tenir en compte que el ioga va més enllà de les espectaculars, elàstiques i acrobàtiques postures corporals que acostumem a veure a través de les xarxes socials. De fet, el moviment corporal és només una de les parts d’aquesta disciplina; la respiració i la meditació en són també grans pilars.
Però de quina manera podem fer les primeres passes en el ioga? El més aconsellat és visitar un estudi professional, però escoltant bé la resposta als moviments del nostre cos podem provar unes quantes asanes, un terme en sànscrit que es refereix al que entenem per “postures”, que podrien ser bàsiques en iniciar-se en el ioga. Una de les seqüències més populars és la salutació al sol, una sèrie dinàmica que permet treballar la resistència, la flexibilitat i la força. Algunes de les asanes que el conformen són:
Tadasana
És la postura de la muntanya. Cal posar-se dret amb els peus junts davant de l’estoreta deixant-los en la mateixa línia que els malucs i sense treure el cul enfora. Els braços han de quedar estirats i amb les mans mirant amunt i els dits apuntant el terra. Es tracta d’una asana molt simple però que ens ajuda a prendre consciència del cos i la seva verticalitat i a tenir en compte la importància de l’arrelament a terra per millorar el nostre equilibri i estabilitat.
Bhujangasana o postura de la cobra
És una asana delicada perquè si no anem amb compte podem fer patir les lumbars. Cal estirar-se panxa avall i aixecar el tronc amb els peus estirats i recolzant els empenyes a terra. Els braços, enganxats al cos, ens ajuden a mantenir la part superior del cos elevada, empenyent el terra amb les mans, el pit enfora i allunyant les espatlles de les orelles. L’obertura del pit d’aquesta postura és beneficiosa per la millora de la respiració, aporta flexibilitat a la columna i enforteix els músculs implicats. Cal tenir en compte que no és recomanable si patim alguna lesió a l’esquena.
Adho mukha svanasana o postura del gos cap per avall
Visualment és una de les més populars del ioga. Consisteix a fer una mena de triangle amb el cos. Cal posar-se en quatre punts de suport i amb les mans ben recolzades a terra, elevar els malucs cap al cel i estirar bé l’esquena perquè formi una línia recta amb els braços. El cap ha de quedar relaxat i mirant cap al melic. Les cames poden estar estirades o flexionades, en funció de la flexibilitat de qui practica. Tot i que a l’inici resulta difícil mantenir-la és una postura de descans. Ajuda a estirar isquiotibials i bessons i a enfortir l’esquena.
Marjayasana
Postura del gat-vaca. És molt popular però no forma part de la seqüència de salutació al sol pròpiament dita, tot i que es pot incorporar per a una pràctica més completa. És una de les asanes més populars i accessibles del ioga, que tot i la seva senzillesa aporta nombrosos beneficis. Són dues postures però s’acostumen a enllaçar. Sobre l’estoreta en quatre punts de suport i amb les mans ben arrelades a terra, la vaca consisteix a intentar acostar el pit i el melic a terra. El cul i les espatlles van avall, però sense forçar en excés el moviment. El gat és justament el contrari, com un felí enrabiat, l’esquena s’encorba cap al sostre. Aquesta asana serveix per escalfar, flexibilitzar i destensar l’esquena.
Savasana
En sànscrit vol dir cadàver. Acostuma a ser l’asana de tancament a la majoria de pràctiques. Consisteix a estirar-se mirant amunt i abandonar el pes a terra, amb espatlles en rotació cap avall, palmells de les mans cap al sostre i els peus oberts i relaxats amb les puntes també en direcció al terra. Aquesta asana aporta una gran relaxació i la possibilitat d’observar el nostre interior.
Les asanes sempre han d’anar acompanyades del que es coneix com a pranaiama, la respiració. Tot i que dependrà de la tipologia de ioga que practiquem, la majoria d’asanes s’acostumen a mantenir fins a 5 respiracions. Respiracions que sempre s’efectuen pel nas, tant en la inhalació de l’aire com en la seva l’exhalació.