La rutina de dormir poques hores té efectes obvis i immediats, com el cansament o un rendiment mental més baix, però també té conseqüències negatives per a la salut que són menys evidents. Per exemple, augmenta el risc de desenvolupar diabetis de tipus 2. Ho indica un estudi publicat per investigadors nord-americans després d'analitzar els resultats d'experiments duts a terme amb voluntaris. La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) explica, en un article a la seva pàgina web, què se sap sobre els efectes del descans nocturn en l'ús del sucre dins el cos humà i recorda la necessitat de dormir prou hores cada nit i amb la màxima qualitat possible.
La diabetis és una malaltia que provoca que el cos no reguli prou bé els nivells de glucosa (sucre) a la sang, de manera que tendeix a acumular-se o mantenir-se elevada. En el cas de la diabetis de tipus 2, el problema és que el cos no produeix prou quantitat d'insulina o no la utilitza adequadament. La insulina és l'hormona que s'encarrega de transportar el sucre a les cèl·lules perquè el facin servir com a combustible.
Atenció a l’obesitat
De fet, la resistència a la insulina també és un dels motius pels quals l'obesitat causa diabetis. I, al seu torn, la manca de son afavoreix l'obesitat. Tot està molt lligat, però encara no es coneix exactament per què la manca d'hores de son fomenta la resistència a la insulina. El que sí se sap és que hi ha una part del cervell que n'és protagonista: Quan una persona no dorm, s'activen els circuits neuronals de la vigília. Entre aquests circuits hi ha l'hipotàlem lateral, que té un grup de neurones, anomenades orexinèrgiques, que quan s'activen promouen no solament la vigília sinó també la ingesta, alhora que alenteixen el metabolisme.
L'explicació adaptativa seria que quan tenim gana no ens podem adormir perquè hem de buscar menjar, i alhora alentim el metabolisme per gastar poc; això també explicaria que quan dormim poc ens vinguin més de gust aliments amb alt contingut calòric. A més, s'investiga el paper que hi tenen hormones com el cortisol (que intervé en la regulació dels processos metabòlics que condueixen al consum d'energia emmagatzemada, de manera que incrementa els nivells de glucosa a la sang), la leptina (responsable de la sensació de sacietat) o la grelina (que estimula la gana).
Font: uoc.edu.