Menjar processat

Redacció

Catalunya lidera el consum de menjar processat

Catalunya té el dubtós privilegi de liderar el consum de menjar processat amb la conseqüent pèrdua d'habilitats culinàries tradicionals

Catalunya s'ha consolidat com una de les comunitats de l'Estat espanyol amb un major consum de menjar processat, un fenomen que, segons els experts, està erosionant tant la salut com les habilitats culturals i culinàries dels seus habitants. Aquest canvi en els hàbits alimentaris s'ha vist impulsat per l'augment del cost de la vida, que ha fet que moltes famílies optin per productes més econòmics però menys saludables.

Segons l'últim Informe de Consum Alimentari a Espanya, publicat pel Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, l'any passat els catalans van consumir una mitjana de 630 kg o litres de menjar i beguda per persona, amb una despesa de 2.001 euros per càpita. Tot i que aquest volum és superior a la mitjana estatal de 574 kg o litres per persona, el cost també és més elevat, situant-se en 1.730 euros per càpita al conjunt de l'Estat.

L'informe destaca que només el 37,6% de la cistella de la compra a Catalunya estava composta per productes frescos, mentre que la resta corresponia a aliments processats. Això indica una tendència preocupant cap a la simplificació de la dieta, amb un augment significatiu del consum de plats preparats, com conserves, congelats, sopes, cremes i pizzes.

El director general de la Fundació Alícia, Toni Massanés, ha alertat sobre aquest fenomen, destacant que "estem deixant de saber com gestionar la nostra alimentació de forma sana i sostenible". Segons Massanés, la dependència creixent dels aliments processats està minvant la capacitat de les persones per cuinar i comprendre quins aliments són saludables i sostenibles. Aquesta pèrdua d'habilitats culinàries posa en risc no només la salut individual, sinó també la pervivència de la rica tradició gastronòmica catalana i mediterrània.

Un dels aspectes més destacats de l'informe és l'augment del consum de plats preparats, especialment entre la població jove i la gent gran que viu sola. A Catalunya, cada persona consumeix una mitjana de 21 kg o litres de plats preparats anualment, una xifra superior a la mitjana estatal de 16 kg o litres. Aquest augment s'ha traduït en una despesa de 75 euros per càpita en aquest tipus de productes, un 9,7% més que l'any anterior.

A més, la simplificació en la preparació dels àpats és una altra tendència creixent. La cuina a la planxa, que requereix menys temps i habilitats, s'ha convertit en la preferència del 34% dels consumidors, mentre que l'ús de productes elaborats com salses o caldos envasats també ha augmentat significativament. Aquesta simplificació reflecteix una pèrdua d'hàbits culinaris tradicionals que podrien tenir conseqüències a llarg termini per a la salut i la cultura gastronòmica.

Recuperar la dieta mediterrània

En aquest context, Massanés destaca la necessitat de recuperar i preservar la dieta mediterrània, que ha estat reconeguda com una de les més saludables del món. Aquesta dieta no només promou la salut, sinó que també garanteix una major sostenibilitat i diversitat en el sistema alimentari.

Així doncs, l'augment del consum de menjar processat a Catalunya no és només una qüestió de preferències alimentàries, sinó un indicador de canvis profunds en els hàbits culturals i culinaris de la societat. La recuperació d'aquestes habilitats és essencial per assegurar la salut i la pervivència de la rica tradició gastronòmica catalana.

Font: ccma.cat