El Consorci Sanitari del Maresme (CSdM) ha entrat en una etapa de desenvolupament, transformació organitzativa i renovació d’equipaments i instal·lacions sense precedents des de la seva creació, l’any 1999, per afrontar les necessitats actuals de la població a qui atén. En paral·lel, el Pla estratègic 2025 reorienta les prioritats de l’organització per atendre les persones tenint el compte no només les seves necessitats clíniques, sinó també les socials i les emocionals.
La salut mental. Aquest hivern l’Hospital de Mataró posa en marxa un nou hospital de dia de tardes per atendre l’increment de casos de desordres de la conducta alimentària en infants i adolescents, a més de reforçar la prevenció del suïcidi. També es reorganitzaran els espais hospitalaris de l’àrea de salut mental per millorar l’atenció a les persones que han d’ingressar d’urgència.
CAPs amb equips multidisciplinaris. Els CAPs d’Argentona, Cirera Molins i Mataró centre ja disposen de dietista i de psicòleg i, al llarg de l’any vinent, s’incorporaran fisioterapeutes i higienistes bucodentals. També calen nous espais i maneres d’atendre la població; per això, el nou centre del CAP Cirera Molins, es dissenyarà tenint en compte aquesta nova realitat.
Envelliment saludable i actiu. L’envelliment de la població ens obliga a plantejar nous equipaments i maneres de tenir cura de la salut de les persones de més de 65 anys. El CSdM està molt implicat en el projecte europeu “Mataró-Maresme, ecosistema de ciutats cuidadores” que lidera l’Ajuntament de Mataró i que contempla serveis per prevenir la fragilitat i dependència en ancians i accions per evitar l’impacte negatiu que té sobre la salut de les persones grans la dificultat per empassar bé aliments i begudes.
Docència i recerca. 30 professionals del CSdM estan realitzant la seva tesi doctoral, i els equips del CSdM han aconseguit 12 projectes de recerca per 1,2 milions d’euros el 2022. També s’ha ampliat l’oferta de places formatives de residents per a metges, psicòlegs, farmacèutics i infermeres especialistes.
Inversió tecnològica. L’Hospital ha invertit 1,6 milions d’euros en nous equips de radiodiagnòstic: TAC, mamografia digital, ressonància magnètica i unitat radiològica; a més, ha adquirit un segon TAC per donar resposta a l’increment de proves que cal fer i reduir les llistes d’espera. S’estan actualitzant els quiròfans (es renoven dos cada any) mentre continuen a bon ritme les obres del nou hospital de dia per als pacients amb càncer, previst a l’estiu, i d’un bloc quirúrgic amb onze quiròfans d’alta tecnologia (dos més dels actuals) al llarg de l’any 2023.
Els principals reptes
- Incorporar l’opinió dels usuaris a l’hora de dissenyar les consultes, habitacions o sales d’espera, els circuits i la comunicació
- El 34% de la població tindrà més de 65 anys el 2050. És clau prevenir la fragilitat, la soledat no volguda i promoure una vida activa
- L’atenció a la salut implica la intervenció de professionals de diferents especialitats i l’atenció en centres diferents. Cal millorar la coordinació per evitar retards, duplicacions de proves i desplaçaments innecessaris
“L’envelliment de població I la salut mental en els joves són dos reptes molt grans”
El director del CSdM, Ramon Cunillera, destaca que aquest 2022 ja s’ha pogut tornar gairebé a la total normalitat després de la pandèmi
Ramon Cunillera
Quin balanç feu del 2022 al Consorci Sanitari?
Hem pogut recuperar gran part de l’activitat que no vam poder realitzar durant els anys 2020, sobretot, i també el 2021 a causa de la pandèmia, especialment la quirúrgica, tot i que en l’àmbit de consultes i proves externes la millora encara és lenta. Hem tingut molta entrada de pacients no atesos en el seu moment a causa dels efectes de la Covid al sistema sanitari, que se sumen a l’activitat en curs. Per això ja vam avisar que trigaríem uns dos anys en recuperar la normalitat. Les llistes d’espera quirúrgiques estan sota control, hi ha molt pocs pacients que esperin més d’un any per ser intervinguts i la majoria ho fan abans de 6 mesos.
Tot això pot fer que hi hagi malalties que triguin massa en ser detectades
Pot ser que per aquests endarreriments hi hagi una patologia oculta perquè no ha estat visitada i així s’endarrereixi el seu diagnòstic. La situació va millorant i cada cop estem més a prop d’on volem ser, però encara no hi som. Però el cribratge i selecció a l’hora de posar els pacients en llistes d’espera sempre es fa prioritzant la gravetat del cas. Evidentment els casos greus com ara el càncer segueixen per la via ràpida d’urgència.
Com avancen les obres de reordenació de l’Hospital?
A molt bon ritme, esperem que el nou hospital de dia oncològic entri en funcionament a l’estiu, mentre que les obres del nou bloc quirúrgic les hauríem de tenir finalitzades al voltant de l’estiu de 2024.
L’Hospital de Mataró, quan serà oficialment universitari?
Esperem que sigui possible al 2023, que la UAB ens ho acrediti oficialment. No tenim el títol encara però a la pràctica ja ho som, perquè aquest any hauran passat per l’Hospital uns 550 estudiants i prop de 100 residents, tant de medicina com d’infermeria, psicologia o treball social.
Sembla que el nou hospital sociosanitari és més a prop.
Seria ideal poder començar les obres abans d’acabar el 2023 i tenir-lo llest el 2025. Ha de suposar un gran salt endavant a nivell qualitatiu, perquè serà un hospital d’atenció intermèdia amb tots els espais necessaris per fer front a l’envelliment progressiu de la població i atendre malalties cròniques, pacients amb dependència, processos de rehabilitació i recuperació de malalties com l’ictus, atenció ambulatòria… Cal tenir present que al 2050 un de cada tres catalans tindrà més de 65 anys, i les malalties lligades a l’edat augmentaran molt en els propers anys, és un repte social i assistencial molt gran, així que un equipament com aquest és imprescindible.
Quins altres reptes de salut té el territori?
Un de molt important és la salut mental, la demanda s’està incrementant molt ràpid, especialment entre pacients joves, i necessitem trobar més professionals, sobretot psiquiatres i psicòlegs infantils. També cal transformar l’atenció primària per fer-la més accessible i perquè els professionals hi treballin amb un major grau de satisfacció. Aquí tenim una oportunitat magnífica al nou CAP de Cirera-Molins, on volem aplicar un sistema organitzatiu i d’atenció a l’usuari molt diferent i pioner. Obrirem el procés a la participació ciutadana per definir aquest nou model.