El gas radó és un gas radioactiu que es produeix al sòl de manera natural, en desintegrar-se l’urani que contenen algunes roques, com les de granit i pissarra, entre d'altres. És un gas incolor, insípid i sense olor, així que passa completament desapercebut. L’exposició a aquest gas és considerada un problema de salut pública, ja que segons l'OMS, entre un 3 i un 14% dels casos de càncer de pulmó són atribuïbles al radó residencial. Seria, així, la segona causa d'aquest tumor, i la primera en persones no fumadores.
El Masnou, pioner
El Maresme es troba en una de les àrees de Catalunya amb més risc de concentració de radó, segons el Consell de Seguretat Nuclear. Un dels seus municipis, El Masnou, ha començat a mesurar la presència d'aquest gas a una desena d'equipaments municipals, amb el suport de la Diputació de Barcelona. El Masnou ha estat el primer municipi de la província que ha sol·licitat a l’ens provincial que es realitzi un estudi de concentració de gas radó. L'estudi, segons ha assenyalat el seu Ajuntament, ha detectat nivells superiors als de referència a dos d'aquests equipaments. El consistori ja està aplicant mesures correctores.
Els equipaments analitzats
En total, es van col·locar 122 detectors en diferents sales i espais d’aquests edificis durant l'hivern. Es tracta d'el Casal de la Gent Gran Can Mandri, l’Escola Bressol Municipal Sol Solet, el Complex Esportiu Municipal Casa del Marquès, l’Escola Francesc Ferrer i Guàrdia, el Mercat Municipal, l’Escola Marinada, l’Espai Escènic Ca n’Humet, la Comissaria de la Policia Local del Masnou i l’Escola Bressol Municipal la Barqueta.
Panoràmica de Montgat i el Masnou
Del total de sensors, només dos han donat resultats superiors al nivell de referència de la mitjana anual (300 Bq/m³). Són el vestuari dels treballadors i treballadores del Complex Esportiu Municipal (512 Bq/m³), situat en un soterrani del pavelló més antic de l’equipament, i un despatx del Casal de la Gent Gran Can Mandri (414 Bq/m³).
Mesures correctores a dos equipaments massa exposats
Com a mesures preventives, El soterrani del Complex Esportiu afectat deixarà d’utilitzar-se fins que no s’hi executi la intervenció recomanada pel mateix estudi, que dictamina que ningú no hauria d’estar-se més de 50 hores a l’any en aquesta sala. La mesura correctora proposada és excavar una arqueta sota el terra del soterrani, en contacte amb el subsol i permeable als gasos. La solució que es proposa al despatx del Casal de la Gent Gran és ventilar sovint l’espai, aprofitant que té finestres, o instal·lar-hi un sistema de renovació de l’aire que garanteixi la sobrepressió a la sala.
El Maresme, zona d'actuació prioritària
L'any 2017 es va elaborar el mapa del potencial del radó a Espanya per part pel Consell de Seguretat Nuclear (CSN, 2017) com una de les eines del Pla nacional d’actuació contra el radó. Gairebé tota la comarca del Maresme és una de les zones que el CSN ha declarat d’actuació prioritària. Són els territoris de l’Estat espanyol en què, per les seves característiques geològiques, tenen més risc de concentració de radó i és més probable trobar-hi edificis amb nivells elevats d’aquest gas.