Els malalts de fibromiàlgia pateixen una disfunció cognitiva que equival a uns 20 anys d'envelliment. Aquest és el principal resultat de la revisió bibliogràfica de l'estudi 'La Clínica de la Síndrome de Fibromiàlgia: Anàlisi des d'una Perspectiva de Gènere', impulsat des del Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Tarragona (CODITA). La infermera d'aquest organisme, Ilga Ruschak, ha investigat com viuen els homes i les dones el dolor causat per aquesta malaltia i les afectacions que tenen en la seva salut. La recerca també mostra que aquests pacients tenen una memòria de treball "més pobra" si es compara amb persones sanes, mentre que la seva memòria a curt i llarg termini "sembla estar deteriorada".
Des del CODITA recorden que la síndrome de fibromiàlgia és una malaltia d'origen desconegut que es caracteritza per dolor crònic, fatiga, trastorn del son, ansietat, depressió i deteriorament funcional i cognitiu. Com a mínim afecta un 5% de la població mundial i la prevalença és majoritàriament en dones, amb un 80-96% dels casos. A més, l'edat mitjana de diagnòstic varia entre els 35-50 anys, tot i que la patologia també es manifesta en infants i adolescents -entre l'1,2 i el 6%.
Segons Ruschak, s'han identificat casos que s'inicien després de processos aguts o desencadenants ambientals, com per exemple, una infecció, un accident traumàtic, una cirurgia, la mort d'un ésser estimat, una agressió, una activitat anòmala del sistema neuroendocrí, problemes laborals, entre altres. En la revisió feta, també s'ha observat que tant la percepció subjectiva com el dolor generalitzat són més elevats en les dones.
Els homes, en canvi, tenen un impacte pitjor de la patologia i més experiències doloroses. De fet, la investigadora indica que els homes descriuen el dolor com localitzat (no generalitzat), com molt irregular i que els provoca molta incertesa, cosa que els dificulta poder fer planificacions a curt i llarg termini.
"Hem detectat que la situació laboral i les activitats, entre altres factors contextuals, influeixen en les experiències de dolor i fatiga dels homes, però no tant en les dones, on també passa, però menys, bàsicament perquè les dones de l'estudi eren més grans i estaven jubilades o bé treballaven a casa", ha assenyalat Ruschak.
Tractament de la fibromiàlgia
Pel que fa a el tractament, aquest no és curatiu i ha demostrat "poca resposta per part dels usuaris". El principal objectiu és pal·liar les manifestacions clíniques i millorar la qualitat de vida de la persona, ja que s'ha comprovat que aquesta és "significativament pitjor" que la dels malalts d'altres patologies cròniques com són la diabetis tipus I, la malaltia pulmonar obstructiva crònica o l'artrosi.
Des del col·legi indiquen que els fàrmacs més utilitzats són els antidepressius i ansiolítics (86,9%), seguits d'antiinflamatoris no esteroidals (82,6%) i opioides (60,9%). Alhora, subratllen que s'ha detectat que el consum d'opioides provoca somnolència i dependència, símptomes no desitjats que dificulten als pacients la realització d'activitats bàsiques de la vida diària.
"Potenciar les mesures no farmacològiques com la psicoteràpia individual o grupal, massatges, fitoteràpia, exercici, acupuntura, teràpia termal, etc. són, sense cap dubte, les més eficaces, ja que s'estimulen regions cerebrals implicades en la inhibició del dolor, ajuden a agafar el son i disminueixen la rigidesa muscular, la fatiga, l'ansietat i la depressió", ha tancat la infermera.