“Neix el moviment Realfooding, per a la defensa i divulgació del menjar real, de veritat. Per a la lluita contra l'entorn obesogènic i l'epidèmia dels ultraprocessats. L'objectiu és millorar la salut de la població a través de l'alimentació”, esmena la web oficial de Realfooding, creada per Carlos Ríos, un dels pioners d’aquest moviment a Espanya.
Tan sols amb aquestes paraules ja queda clar el que proposa aquest moviment: recuperar la tradició de menjar aliments naturals i, per tant, promoure idees com la importància de fer la compra al nostre mercat local en comptes d’anar al gran supermercat al que estem acostumats i en reduir la ingesta d’ultraprocessats. A continuació us expliquem tot el que s’ha de saber en relació al realfooding i com començar a moure’ns en aquesta tendència de forma segura i adequada per la nostra salut.
Què és el realfooding i què proposa?
Tal i com hem resumit anteriorment, el realfooding es pot definir com un estil de vida basat en menjar aliments sans i poc processats de cara a evitar les malalties cardiovasculars, diabetis tipus 2 i fins i tot alguns tipus de càncer que es deriven de menjar aquest tipus de productes de forma excessiva. Per tant, no es un moviment que convidi a fer dietes estrictes basades en consumir productes 0%, light i baixos en calories, sinó que pretén canviar la nostra concepció de l’alimentació en general i de forma permanent.
Tipus de menjar real, bons processats i ultraprocessats a evitar
Amb "menjar real" ens referim a tots aquells aliments mínimament processats als que aquest procés no ha fet empitjorar les propietats saludables que presenta de forma natural. Exemples son les verdures, hortalisses, fruites, llegums, fruits secs, peix i marisc, ous, cereals 100% integrals o de gra sencer, carns sense processar, llet fresca i inclús cafè i infusions.
A la segona categoria incloem els “bons processats”. Es a dir, aquells aliments amb un processament industrial o artesanal beneficiós o innocu respecte a les seves propietats saludables. Aquests productes solen estar envasats i porten una etiqueta nutricional on es llegeixen d’un a cinc ingredients aproximadament, dels quals no es troben quantitats significatives (menor o igual a l'5-10% del total) de sucre, farina refinada o oli vegetal refinat. Exemples son l’oli d'oliva verge extra, iogurts i làctics fermentats, pans integrals 100%, xocolata negra o cacau en pols (> 70%), llegums de pot, peix enllaunat, begudes vegetals sense sucres afegits, pernil ibèric i fins i tot diversos dinars preparats i congelats com verdures, peix, etc.
Per últim, els aliments ultraprocessats que hem d’evitar si volem seguir una “dieta realfooder” amb l’objectiu de fugir dels efectes negatius que tenen per a la salut son els que han estat elaborats a partir de substàncies d'altres aliments o sintètiques, amb diferents tècniques de processament. Solen tenir cinc o més ingredients i entre ells es troben les farines refinades, els olis vegetals refinats, els sucres afegits, els additius i la sal. Exemples son refrescos i begudes ensucrades o energètiques, sucs i lactis envasats, pastisseria industrial, pans refinats, carns processades, pizzes industrials, galetes i derivats, patates fregides i snacks salats, dolços, llaminadures i gelats, etc.
Recomanem que qualsevol que estigui pensant en canviar la seva alimentació de forma radical consulti al seu metge o a un nutricionista expert, ja que aquesta tendència del realfood també ha portat males pràctiques i a diversos influencers a compartir a les xarxes socials formes d’alimentació i dietes que estan lluny de ser bones per a la salut.