La soledat és un fenomen creixent que afecta a un gran nombre de persones arreu del món. Un estudi recent presentat a l'Observatori contra la soledat no desitjada ha revelat que una de cada cinc persones, el 20% de la població, se sent sola. Sorprenentment, aquesta problemàtica afecta especialment els joves i les persones amb discapacitat, posant en evidència una realitat sovint passada per alt.
Segons l'estudi, dos de cada deu persones se senten soles, una situació que no és puntual, ja que el 68% de les persones que se senten soles han estat en aquesta situació durant més de dos anys, i el 13% pateix soledat de manera crònica. Aquestes dades són preocupants, ja que la soledat prolongada pot tenir greus conseqüències sobre la salut mental i física.
Els joves d'entre 18 i 24 anys constitueixen un dels col·lectius més afectats per la soledat, amb un 35% que se senten sols, superant fins i tot la gent gran. A mesura que les persones envellixen, la sensació de soledat tendeix a disminuir, amb un mínim al voltant dels 55 anys, però torna a augmentar a partir dels 75 anys, quan un 20% de les persones es troben en aquesta situació.
La soledat també varia en funció del gènere, la discapacitat i altres factors socials. Les dones, per exemple, pateixen més soledat que els homes. Les persones amb discapacitat són les que se senten més aïllades, amb un 55% que pateixen soledat, una xifra alarmant que demostra la necessitat d'una major inclusió i suport per a aquest col·lectiu. A més, les persones sense feina, aquelles que han patit una pèrdua important (com la viudetat o una separació), les persones amb menys recursos econòmics i la comunitat LGTBIQ+ també són més propenses a experimentar soledat.
L'entorn on es viu també juga un paper determinant. Els joves que viuen en grans ciutats tendeixen a sentir-se menys sols que els que viuen en entorns rurals. En canvi, la gent gran se sent més acompanyada en l'entorn rural que en l'urbà, un fet que subratlla la importància del context social i comunitari en la percepció de la soledat.
La soledat no és només una qüestió individual, sinó que implica una combinació de factors individuals, culturals i socials. Sovint, aquests factors estan fora del control de la persona que se sent sola, però les conseqüències són palpables, especialment en la salut mental i física.
'Erèmia, soledats compartides en el món rural'
Amb l'objectiu de sensibilitzar la població sobre aquesta problemàtica, professionals de la salut de la Vall d'en Bas han creat un documental titulat 'Erèmia, soledats compartides en el món rural'. Aquest documental recull testimonis de persones que comparteixen les seves experiències de soledat al llarg de les diferents etapes de la vida. Un dels testimonis més impactants és el de la Glòria Vergés, que explica com es va sentir de sola, tot i tenir família i amics, durant els anys que van trigar a diagnosticar-li l'esclerosi múltiple que pateix.
En conclusió, la soledat és un problema complex i multifacètic que afecta de manera significativa els joves i les persones amb discapacitat. És imprescindible que la societat prengui consciència de la gravetat d'aquesta situació i treballi conjuntament per crear xarxes de suport i comunitats més inclusives que ajudin a combatre la soledat no desitjada.
Font: ccma.cat/324