La ciència va avançant però s’ha de moure sempre dins uns paràmetres ètics, especialment en àmbits com la reproducció assistida a partir de cèl·lules mare. Establir aquest camp, les línies vermelles que no s’han de creuar és el propòsit d’un ambiciós projecte d’investigació que lidera el mataroní Adrián Villalba i que l’ha fet mereixedor del Premi de Recerca de la Fundació Grífols. Un premi dotat amb 6.000 euros.
Adrián Villalba és un talent científic mataroní que treballa en desenvolupament de l’embrió humà a la Universitat París Descartes, a França. El premi de la Fundació Grífols, però, és per un projecte del qual Villalba és investigador principal per la Universitat de Granada. Un equip que lidera un científic expert en recerca però que integren també investigadors filòsofs de la universitat andalusa. Ciència i filosofia fent aliança per delimitar èticament el camp per on pot avançar la investigació.
"Gàmetes artificials o com ens reproduirem demà" és el nom del projecte que lidera el científic mataroní. “Nosaltres plantegem els interrogants ètics que suposen els avenços en l’ús de cèl·lules mare en temes de reproducció assistida. No és el mateix fer servir aquestes cèl·lules en atenció a malalties com la diabetis o davant d’un ictus que quan entrem en camps com la reproducció”, raona Villalba. L’estudi premiat, que ara comença, és més bioètic que mèdic. Per això hi ha el component filosòfic i també vol interpel·lar altres branques com la legal.
Aliança entre científics i filòsofs
“L’aliança entre la part científica i la filosòfica és poc habitual però cada cap s’haurà de donar més. Hi ha una ciència experimental que té molt múscul econòmic i tècnic i avança però calen filòsofs i altres especialistes com per exemple juristes per calcular les conseqüències socials i ètiques de les investigacions”, raona Villalba que remet al final dels estudis i les seves conclusions les “línies vermelles” que proposarà el seu equip.
La investigació de reproducció assistida a partir de cèl·lules mare té molt camp per córrer com ara facilitar-la a dons postmenstruals, a adults prepuberals, la reproducció de parelles homosexuals o fins i tot la ‘single reproduction’, amb la reproducció a partir de gàmetes artificials sense una altra persona. “A nosaltres ens toca posar sobre la taula molts casos i fer-nos moltes preguntes, plantejar molts interrogats per saber si tot és ètic i acceptable o no”.