El sucre i la xocolata tenen determinats components químics que activen la zona de recompensa del cervell i si s’ingereixen amb freqüència es pot crear un hàbit que pot resultar, a la llarga, difícil de controlar.
Si ets d’aquelles persones que no pot resistir el desig de menjar una llaminadura o xocolata, és perquè tant el sucre com la xocolata activen un conjunt de neurones en el cervell que s’anomenen substrat nerviós del reforç. El mateix passa amb altres substàncies com poden ser el cafè o el te, i també amb altres activitats com el sexe o el menjar en general.
Comencem per la xocolata. Aquesta té un compost químic natural que s’anomena teobromina que forma part d’un grup d’alcaloides que estimulen el sistema nerviós central. Pel que fa al sucre, actua a través de la dopamina, que és el neurotransmissor més important del sistema nerviós central i participa en diverses funcions, entre les quals l’emocional.
Per aquesta capacitat estimulant, quan consumim dolços o xocolata es genera un procés addictiu, és a dir, “un hàbit de consumir aquesta substància perquè és gratificant. Tot i que per parlar d'addicció hi hauria d'haver una conducta compulsiva, seria una persona que no pot deixar de menjar xocolata o dolços i no consumeix altres nutrients fins al punt de tenir conseqüències per a la salut”, puntualitza Redolar. Així que, encara que no derivi en una addicció, com reactiva els receptors del sistema de recompensa ens resulta plaent i per això costa tant evitar aquests desitjos.
Consells per evitar desitjos de dolç i altres poc saludables
La regió que ens permet el control de la nostra conducta i anticipar-se a les conseqüències a llarg termini és l'escorça prefrontal dorsolateral. Per això, per evitar els desitjos de dolç o xocolata cal recórrer a les tècniques de control cognitiu que potencien l'activació d'aquesta zona del cervell.
Darrere d'aquesta conducta capritxosa o desig de sucre o xocolata (o qualsevol altre menjar poc recomanable) hi ha un rerefons més complex. El que cal és posar remei a la inquietud, un problema d'intranquil·litat, per no abusar del terme ansietat. Es tracta de treballar variables per sembrar un nivell de tranquil·litat i equilibri.
A curt termini, per evitar els desitjos de dolç i altres menjars addictius, cal tenir molt clares les hores en què es menja i cenyir-s'hi. Es tracta d'ajudar-nos del rellotge per frenar aquest pensament i quan sorgeixin les ganes dir-nos “fins d'aquí a una hora no em toca el berenar o el dinar”.
Si arriba l'hora de dinar i torna a el desig de dolç com a postres, s'aconsella arribar a la sensació de sacietat, a la que s'arriba als 20 minuts després de començar a dinar. És a dir, intentar menjar a poc a poc, a un ritme que permeti arribar a aquest llindar de sacietat. Un altre truc per evitar prendre un dolç o xocolata de postres i que ajuda a controlar o frenar aquest desig és rentar-se les dents just després de cada àpat. També es poden substituir les postres per infusions o begudes saludables que no estiguin associades a cap aperitiu.
Alguns hàbits per evitar els efectes del sucre a l'organisme
En aquesta línia de canviar d'hàbits, hi ha algunes pautes d'alimentació que ajudaran a evitar els efectes nefastos del sucre a l'organisme:
- Realitzar una alimentació equilibrada i saludable, incloent-hi els hidrats de carboni integrals.
- Eliminar els aliments processats que continguin molts sucres, ja que no són saciants ni tenen bona qualitat nutricional.
- Tenir un rebost adequat d'aliments nutritius i de qualitat, sense comptar les quilocalories.
- Consumir més aliments frescos i augmentar el consum de fruites i verdures.
- Realitzar alguna activitat física que ens agradi.
- Acudir a un/a dietista-nutricionista col·legiat/da per aprendre a menjar saludablement.
- Acudir a psicoteràpia per tractar conductes si cal
Font: cuidateplus.marca.com