La memòria de l'1-O a Mataró, a través dels seus protagonistes

El dia es va llevar amb xàfecs amenaçadors i núvols d’incertesa, i se’n va anar a dormir amb una pluja de paperetes llençades des dels col·legis electorals com a celebració eufòrica, davant centenars de persones, després del recompte de vots. Des de l’albada fins passada la mitjanit, l’1 d’octubre de 2017, l’1-O, va ser un dia viscut amb una enorme intensitat a Mataró, a l’igual que al conjunt del país. La ciutat va evitar la violència policial, al contrari que altres municipis del Maresme com ara Dosrius, però el dia va ser absolutament frenètic, ple d’històries, moments i protagonistes. Molts d’ells persones anònimes que van aportar el seu gra de sorra –en força casos, força més que això- perquè tothom que ho volgués pogués exercir el seu dret a vot. Un any després parlem amb alguns d’aquests mataronins i mataronines. Advocats, informàtics, directors d’institut, membres d’associacions de mares i pares, activistes... Tots ells integrants societat civil, la que va fer possible aquell històric 1-O.

Assessorar i fer de mediadora en un dia convuls

Maria Montserrat. Advocada. Va ser una de les assessores legals dels responsables de les meses electorals i també va fer de mediadora amb els Mossos d’Esquadra. Prop de 70 advocats van realitzar aquesta tasca de manera voluntària durant l’1-0 al Partit Judicial del Maresme

Prop d’una setantena d’advocats van exercir de voluntaris al Partit Judicial de Mataró (capital del Maresme i entorns) durant l’1-O. L’objectiu? “Assessorar totes les persones que havien d’estar darrere les meses votació i que estaven plenes d’incerteses i temors per la tasca que anaven a assumir”. Així ho explica l’advocada mataronina Maria Montserrat, que des de primera hora va estar a l’Institut Damià Campeny, un dels col·legis electorals mataronins del Referèndum. Ella va ser una de les persones que, encara de matinada, va mediar amb els Mossos d’Esquadra que es van presentar a l’institut amb l’ordre de clausurar-lo. “Ens van dir que no es veien en cor d’impedir l’inici de les votacions a causa de la gentada que hi havia, per les conseqüències que podria portar”, recorda Montserrat. Al llarg de la jornada els agents van tornar en diversos cops, però la gent es va organitzar per tenir sempre plens aquest i altres col·legis electorals per aturar l’acció policial. Durant tot el dia, més enllà d’això, també van explicar als membres de les meses com podien actuar en cas que agents de l’autoritat els requerissin aturar les votacions o l’entrega d’urnes, i quines responsabilitats civils i penals podien tenir si ho volien impedir. “Això va donar tranquil·litat a molta gent, que eren voluntaris sense assessorament previ”, recorda l’advocada.

“Hi havia moltes persones que estaven plenes d’incerteses i temors per la tasca que anaven a assumir”

Per a Montserrat, va ser “un dia molt especial i emotiu”, que va “mostrar la capacitat d’aquet país de fer coses de manera altruista i voluntària malgrat totes les dificultats”. Recorda especialment “l’angoixa” que es va viure quan es van assabentar de les càrregues policials a altres punts de la comarca i del país, especialment per la por que Guàrdia Civil o Policia Nacional també vingués a Mataró. “Quan el dia va arribar a la seva fi estàvem tots molt satisfets perquè es va poder votar amb una normalitat gairebé absoluta”, resol.

“Els Mossos ens van dir que no es veien en cor d’impedir l’inici de les votacions a causa de la gentada que hi havia”

L’experiència d’aquest grup d’advocats durant l’1-O els va portar a crear l’associació Advocats pels Drets Humans del Maresme, que avui continua fent tasques voluntàries assessorant gratuïtament els afectats per l’1-O, com ara les víctimes de les càrregues policials a Dosrius i Canyamars que van denunciar els fets.

Traduir una jornada històrica

Ciara Gibson. Llicenciada en Relacions Internacionals. Filla de pares britànics, l’exjugadora de La Sirena Mataró va exercir de voluntària com a traductora per als observadors internacionals que van ser a la capital del Maresme  i arreu del país seguint la jornada internacional.

“Per a nosaltres la jornada va començar a les 4.30h i va acabar quan es va buidar la primera urna”. Ciara Gibson rememora un dels dies més llargs de la seva vida, en el qual va exercir de traductora voluntària per als observadors internacionals vinguts a analitzar si el Referèndum de l’1-O complia els requisits democràtics mínims. “Em va arribar la proposta des del Diplocat i vaig decidir fer-ho”, recorda. Res en aquell dia va ser normal. “Les condicions eren excepcionals, cap dels observadors de l’equip que acompanyàvem s’havia trobat una situació similar”, explica Gibson, mataronina filla de pares britànics, que enguany s’ha retirat com a jugadora de waterpolo. Gibson és llicenciada en Relacions Internacionals i està involucrada amb altres projectes d’observació electoral internacional (al novembre serà a Moldàvia per les eleccions regionals).

“Les condicions eren excepcionals, cap dels observadors de l’equip que acompanyàvem s’havia trobat una situació similar”

Malgrat que durant els dies previs tothom tenia clar que no seria una jornada electoral habitual, ningú s’esperava el que es van acabar trobant l’1-O als col·legis electorals. “Estaven alarmats sobretot per la por, malestar i preocupació que van veure en les persones que hi havia als centre de votació”, rememora la mataronina. Quelcom del qual van prendre nota, malgrat que la seva tasca principal va ser documentar els processos de votació. Gràcies a les seves conclusions, a l’endemà la cap dels observadors internacionals va poder expressar la conclusió de tots els equips: que la intervenció policial externa i la pèrdua d’urnes feia que no es pogués considerar un referèndum 100% legítim.

“Els va cridar l’atenció la por, malestar i preocupació que van veure en les persones que hi havia als centre de votació”

La tasca dels traductors va començar uns quants dies abans, ja que els observadors van aterrar a Catalunya durant la setmana prèvia. Durant tot aquest temps se’ls va donar tota la informació que des del Diplocat es va considerar rellevant, com ara les condicions polítiques i socials de Catalunya, la simbologia utilitzada o el conflicte existent. “Al final els observadors van trobar que la seva feina estava sent important”, recorda Gibson, qui va ser part molt important perquè aquesta tasca fos possible durant l’1-O.

Lidiant amb els entrebancs informàtics per poder votar

Jordi Sala. Informàtic. Va ser un dels responsables que en el Damià Campeny es pogués votar amb certa normalitat malgrat els atacs i bloquejos que la xarxa va anar rebent durant tot el dia. Va arribar a l’institut prop de les nou del matí i no en va sortir fins la nit.

Els informàtics van tenir molt a veure en la possibilitat que es votés l’1-O. A primera hora, Carles Puigdemont anunciava el cens universal per poder votar allà on es volgués. Poc després, la pàgina es trobava bloquejada pels principals operadors: Movistar, Vodafone, Orannge, etc. “Jo em vaig llevar per anar a protegir les escoles després de veure les primeres càrregues a Barcelona. A punt d’obrir els centres, una amiga del Damià Campeny em va enviar un missatge per avisar-me que tenien un problema informàtic”, explica Jordi Sala, que va entrar a l’institut i va trobar que “havien censurat el domini”. Al Campeny, però, es va poder votar. Això es deu, explica Sala, a que “tenen un operador petit com és guifi.net, de la xarxa sense fils, i vam poder fer pedaços per sortir-nos amb la nostra i saltar la censura”.

“No vaig ajudar per un tema d’independentisme, sinó per defensar llibertats bàsiques que s’estaven destrossant”

Poc després van venir membres de Mataró Sense Fils i entre tots, van anar treballant per “enllaçar-nos a les noves IP que ens anaven arribant des del centre d’operacions per accedir la servei”. “Va ser un caos organitzat, però va acabar sortint bé per la voluntat de tothom”, afegeix. Durant aquest procés van patir atacs web, havien d’esperar noves IP per connectar-s’hi, fer punts wi-fi amb mòbils per poder votar i saltar-se així els bloquejos de les grans operadores. “Al Campeny és on va votar més gent perquè en no tenir un operador dominant, no es va censurar com les altres”, relata.

“Al Campeny vam poder votar més que en altres llocs perquè no tenen un operador de telefonia dominant, que censurava la pàgina del cens universal”

Sala defensa que la seva tasca l’1 d’octubre “no la vaig fer per un tema d’independentisme, sinó per la defensa de les llibertats bàsiques que s’estaven destrossant des de feia dies. Per qualsevol altre consulta per simple que fos ho hauria fet; també per ràbia, veure gent plorant perquè no podien votar, imatges dures de càrregues... Em va saturar”. Sala admet que va patir més “per la gent de fora que per una altra cosa”, i celebra que “aquell dia va haver-hi un Estat intentant impedir una cosa que vam aconseguir fer”.

La tasca de protegir els col·legis electorals

Andrea Lissidini.Va ser una de les mataronines que va ‘ocupar’ els col·legis electorals durant les hores prèvies a la celebració del referèndum, dins la campanya ‘Obrim les escoles’ per evitar que els punts de votació fossin clausurats

La celebració del Referèndum corria perill si el diumenge, a les vuit del matí, els col·legis electorals havien quedat clausurats, tal i com pretenien les forces de seguretat per ordre judicial. Per això molts ciutadans es van organitzar per mantenir-los oberts durant les hores prèvies, dins de la campanya ‘Obrim les escoles’. “La idea era assegurar-nos que la porta d’aquests espais no s’arribés a tancar i que poguessin arribar-hi amb normalitat els interventors i altres persones que s’encarreguessin de dura  terme el referèndum”, relata Andrea Lissidini, una de les mataronines que des de divendres va ‘ocupar’ un d’aquests col·legis electorals. En concret, l’Oficina d’Afers Socials del carrer Nàpols, al barri de Cerdanyola.

“L’1-O va ser el dia més llarg de la meva vida, i ens ha deixat una certa ressaca emocional durant tot un any”

“Durant les primeres hores, abans del dia 1, hi havia molta incertesa, tot eren especulacions sobre el que passaria”, recorda Lissidini. “Però alhora hi havia una certa eufòria: érem molta gent, el local mai quedava buit, ningú volia marxar a casa a descansar i hi havia una dinàmica de confiança absoluta, on tots sabíem que anàvem cap a una mateixa direcció”. Quelcom que es va posar de manifest el mateix diumenge, primer d’octubre. "Totes hi teníem un paper, les meves companyes i jo vam pensar que la nostra experiència en intervenció política a carrer, en gestió col·lectiva, en gestió de la por davant d'una càrrega, mediació amb la policia, organització de torns i tasques, etc podia ser clau en les ocupacions". Amb el pas del temps, Lissidini apunta que “totes aquestes crides a la unitat de l’independentisme que es fan avui em porten a aquell cap de setmana, quan vam experimentar en primera persona què és la unitat d’acció amb un objectiu comú i real”, afirma la mataronina.

“Aquell cap de setmana vam experimentar en primera persona què és la unitat d’acció amb un objectiu comú i real”

Lissidini recorda l’1-O com “el dia més llarg de la meva vida”, i afirma que va ser tan intens que “ens ha deixat una certa ressaca emocional durant tot un any”. Lamenta que  dotze mesos després “ens torna a faltar aquesta unitat d’acció, però real, basada en la confiança creuada i no en el seguidisme d'una única estratègia sobre d'altres, segurament perquè no hi ha”. Amb la perspectiva que dona el temps, la mataronina considera que el pes simbòlic que va adquirir la cita amb les urnes va ser tan gran “que el referèndum va acabar esdevenint l’objectiu en si, deixant-nos a la vora d’un precipici i sense saber a on aniríem després”.

Obrir les portes d’un institut en diumenge

Simó López. Director de l’Institut Thos i Codina. Els directors d’escoles i instituts designats com a col·legis electorals durant el Referèndum es van trobar en una situació molt complexa, en especial perquè des del govern central se’ls va alertar que podien incórrer en delictes greus

“Jo no en volia saber res, però la incapacitat política de tots plegats ens van posar al mig de l’huracà”. Simò López, director de l’institut Thos i Codina de Mataró, és força taxatiu al recordar què va suposar per a algú com ell la jornada de l’1-O i també els dies previs. Llavors feia tan sols un mes que exercia com a director del centre de secundària, que va ser triat com un dels col·legis electorals de la ciutat per al Referèndum. “No ens en vam assabentar fins a les portes del mateix 1-O, de fet jo ni sabia que érem col·legi electoral perquè a mi em tocava votar a l’institut Cinc Sènies”, rememora, sobre la improvisació que va planar durant tots aquells dies.

“Jo no en volia saber res, però la incapacitat política de tots plegats ens van posar al mig de l’huracà”

Des de llavors es va veure en la tessitura d’haver de decidir, com a director, si l’institut obriria portes el diumenge perquè s’hi pogués votar. El dijous previ a l’1-O la gran majoria dels alumnes del Thos i Codina van sumar-se a la vaga general estudiantil per exigir que se celebrés el referèndum. I una assemblea dels treballadors del centre va decidir organitzar-hi activitats durant el cap de setmana dins la campanya ‘Obrim les escoles’ per evitar la clausura dels col·legis electorals. Però des de feia dies a la taula del seu despatx hi havia la carta que el llavors Delegat del Govern Central, Enric Millo, va enviar a tots els directors d’escoles i instituts, on se’ls recordava que havien d’impedir l’obertura dels centres. En cas contrari, podrien incórrer, segons deia el text, en delicte de prevaricació, desobediència i malversació de cabdals públics, donant lloc a responsabilitats civils i penals. “Des que vaig rebre aquesta carta, no vaig poder dormir, em vaig sentir assetjat”, assegura López.

“S’havia de poder votar perquè la comunitat educativa i la gent ho volia”

El Thos i Codina, en tot cas, va acabar obrint portes el diumenge com a col·legi electoral. López va considerar que la comunitat educativa apostava clarament perquè el centre pogués exercir el paper que se li havia assignat. “S’hi va poder votar perquè la gent ho volia”, assegura. Més enllà d’això, López es va centrar en fer la seva feina: garantir que totes les hores de classe es poguessin desenvolupar sense incidències i que el dilluns al matí l’institut reobrís amb normalitat. I així va ser.