La Taula del Tercer Sector alerta que les últimes dades publicades per l'Idescat sobre condicions de vida mostren "una millora molt tímida que no convida a l'optimisme". Les xifres apunten que la taxa de pobresa o exclusió social se situa en un 24,7%, un punt menys que el 2021, però la Taula avisa que el factor que analitza el risc de pobresa es manté en un 19,9%. "La pobresa no millora, es manté estable i es constata un empitjorament de les condicions de vida", asseguren en un comunicat. Segons l'entitat, de les dades de l'Idescat destaca l'augment de la pobresa energètica, que ja afecta gairebé un 20% de la població catalana, així com el percentatge de la ciutadania que no pot afrontar despeses imprevistes de 800 euros, un 35%.
"En la sortida de la pandèmia, es torna als nivells de pobresa estructural, però se li afegeixen les conseqüències greus de la inflació i de l'increment del preu de l'energia", denuncien des de l'associació d'entitats.
Per a la Taula, són "especialment preocupants" els efectes de la inflació i dels preus de l'energia. Dels set indicadors que utilitza l'Idescat per mesurar les condicions per tenir una vida digna, n'hi ha cinc que han registrat un increment, mentre que els dos restants han mostrat un "descens irrisori". L'entitat posa en el munt de mira l'augment de la pobresa energètica (19,2%), que ha crescut més de tres punts en comparació amb el 2021 (15,9%) i el doble respecte a l'enquesta del 2020 (9,4%), així com el percentatge de la ciutadania que no pot afrontar despeses imprevistes de 800 € (35%), que puja 2 punts.
L'enquesta també assenyala que la població que no es pot permetre vacances mínim una setmana a l'any (30,9%) ha incrementat tres punts respecte del 2021, mentre que la població que no es pot permetre menjar carn, pollastre o peix almenys cada dos dies (5%), s'ha incrementat en un punt en l'últim any. "La precarietat s'instal·la a les llars catalanes amb dificultats evidents per afrontar les necessitats més bàsiques", afirma la Taula.
Pel que fa als col·lectius, els més castigats per la precarietat continuen sent la infància (32,5%), les persones grans (19,6%), i la població d'origen migrat (50%).
Amb tot, des del tercer sector demanen que les polítiques socials se centrin en la prevenció per evitar que les persones caiguin en situacions de vulnerabilitat, i que es planifiquin a mitjà i llarg termini "per donar resposta a les causes estructurals de la pobresa: la manca d'accés a un habitatge digne, el treball de mala qualitat i la no garantia d'ingressos mínims per cobrir les necessitats bàsiques".