La despesa alimentària forma part d'un sector essencial de la nostra economia, ja que tothom necessita menjar. Per tant, convé preguntar-se: com influeix l’actual augment del cost dels aliments en els patrons de compra alimentària Fonamentalment, es poden classificar els canvis d’actitud de compra alimentària en els següents 5 comportaments: reducció del consum, major planificació de la compra, substitució de marca dins un mateix producte, transició de productes dins una mateixa categoria de productes, i reducció de la compra de categories més cares en favor d’altres més econòmiques.
En un mateix consumidor poden confluir diversos d’aquests canvis de comportament de compra alimentària, com ja es va observar en anteriors crisis com la del 2008-2012. N’analitzem cadascun d’ells:
1.- Reducció del consum de les llars mesurat en kg/litres. Segons el panel de consum en les llars que publica el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, en el que portem d’any (setembre és la darrera dada disponible), el consum ha caigut aproximadament en un 9% en comparació al mateix període de 2021. Així mateix, dades d’un recent estudi d’AECOC mostren com el nombre de productes que s’adquireixen en cada compra ha caigut: de 94 productes comprats al mes l’any anterior, actualment se’n compren 69, és a dir 25 menys al mes.
2.- Una major planificació i racionalització de la compra, que es tradueix en dues actituds contraposades: les famílies que acudeixen amb molta més freqüència a comprar (però compren molt menys i exclusivament el que necessiten pels propers dies), i les famílies que acudeixen menys sovint a comprar (perquè redueixen les compres impulsives i planifiquen amb més rigor les necessitats mensuals).
3.- Substitució de marca dins un mateix producte. Un exemple d’aquest comportament es pot observar en el pes de les marques de fabricant, que ha decrescut aproximadament un 3% en favor de les marques de distribuïdor.
4.- Transició de productes dins una mateixa categoria de productes (substitució intracategoria de consum), on dins una mateixa categoria de productes es redueix el consum d’aquells més cars en substitució dels més econòmics. Un exemple d’aquesta transició el trobem en la categoria de carn, on el consum per càpita de la carn de boví ha caigut al setembre en termes interanuals, mentre que la carn de pollastre i altres aus creix lleugerament.
5.- Reducció de la compra de categories més cares en favor d’altres més econòmiques (substitució intercategoria de consum). Així, per exemple, es redueix el consum net (és a dir, perden pes en el conjunt de la cistella de la compra) la carn fresca, peix fresc, i/o fruita i verdura fresca, mentre que pugen el seu pes en la cistella de la compra els anomenats “bàsics”: arròs, pasta, llegums, conserves, etc. De fet, alguns estudis apunten que per cada increment de +10 p.p. (punts percentuals) en els preus d’una categoria, se’n redueix el consum en proporció aproximadament similar.
Així doncs, els tres primers efectes tenen per objectiu una reducció de la despesa alimentària (menys consum, més planificació, marques més econòmiques) sense afectar necessàriament ni significativament al patró d’aliments consumits, mentre que els últims dos tenen per objectiu una redefinició de la cistella de la compra per a reduir-ne el cost a través de modificar els hàbits i productes consumits.