La crisi de la covid-19 ha afectat de forma negativa a pràcticament tots els sectors de l'economia catalana, que el 2020 ha registrat una caiguda històrica de l'11,4% del PIB. Malgrat tot, la pandèmia també s'ha convertit en una oportunitat per alguns negocis, que han vist com la seva facturació creixia a ritmes sense precedents. En plena crisi, algunes han multiplicat plantilla i d'altres ja pensen fins i tot a expandir-se cap a nous mercats. Sens dubte, els grans beneficiats han estat aquells negocis especialitzats en la creació de solucions mèdiques per fer front a la covid-19 o empreses de base tecnològica, tot i que també hi ha exemples en sectors greument afectats, com l'hostaleria.
La restauració ha estat un dels grans perjudicats per la crisi de la covid-19. Les restriccions al sector han motivat les queixes de la major part l'empresarial, que ha vist com la falta d'ajudes ha compromès la supervivència dels negocis.
Segons l'última 'Enquesta Covid-19 a les empreses', publicada aquest mes de març per la Cambra de Comerç de Barcelona, la pandèmia ha afectat de forma negativa el 95% dels negocis vinculats a l'hostaleria a Catalunya, un percentatge molt superior a la resta de sectors. Segons el mateix estudi, el 65% dels establiments creuen que la recuperació a la restauració trigarà més d'un any en arribar, mentre que un de cada deu asseguren que, tard o d'hora, es veuran obligats a tancar.
Però entre el pessimisme generalitzat al sector, hi ha excepcions. És el cas de Freshperts, un grup de restauració fundat l'any 2012 amb seu a Barcelona que s'encarrega tant de la preparació del menjar com de l'entrega a domicili. L'empresa –que agrupa les marques Sushifresh, Boko, Fish&Greens, Takotako i Rainbowls- disposa de dues cuines multimarca, una d'elles a la ronda General Mitre de Barcelona i, després de créixer durant la pandèmia, ja té previstes tres noves obertures a la capital catalana. El grup va tancar l'últim exercici amb una facturació de 5 MEUR, un 11% més respecte a l'any anterior, i va disparar les seves vendes a través del canal 'online'.
"En uns pocs mesos hem crescut el que esperàvem créixer durant els pròxims anys", celebra la fundadora i actual consellera delegada de Freshperts, Sara Serantes. Per aquesta directiva, la clau de tot plegat van ser precisament les restriccions. "El nostre model de negoci estava especialitzat a servir menjar a domicili partint d'una base 100% tecnològica; és cert que al principi de la pandèmia hi havia incertesa, però les restriccions a la mobilitat només van potenciar que la gent es quedés a casa i incrementés la demanda a domicili", explica.
Precisament just una setmana abans que esclatés l'estat d'alarma, Freshperts va llençar la seva aplicació mòbil, un projecte que portava treballant des de feia mesos i que ha acabat accelerant les vendes. En nou mesos, la plataforma ha sumat més de 30.000 clients i la línia 'delivery' ha incrementat un 46% els seus ingressos. "Actualment, el 66% de tota la nostra facturació ja prové de l'aplicació, i això per nosaltres és un èxit rotund", remarca Serantes.
Tot i que la pandèmia també ha obligat el grup a tancar altres línies de negoci –tenia un servei de menjar per a hotels, per exemple-, l'empresa afronta el futur amb optimisme. De fet, més enllà de les tres obertures previstes a la capital catalana, també té intenció d'expandir-se cap a altres punts de l'Estat a partir del segon semestre.
Els respiradors i la digitalització
Per altra banda, les empreses especialitzades en la digitalització o les tecnologies de la informació i la comunicació han estat algunes de les més beneficiades per la pandèmia. Aquest és el cas de Protofy. A mitjans de març de 2020, coincidint amb la primera onada de coronavirus a l’Estat, la companyia va impulsar els respiradors d’emergència OxyGEN per dotar els centres sanitaris de material per combatre el virus. La proposta va obtenir l’autorització de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) a principis d’abril i va despertar l’interès de grans empreses com Seat, que van començar a produir respiradors a gran escala.
“Vam decidir començar aquest projecte i ens hi vam posar a cegues. De fet, no sabíem si l’empresa sobreviuria”, reconeix el cofundador de Protofy, Ignasi Plaza. L’aposta els va sortir bé i, un any després, ha duplicat la facturació i la plantilla, fins a 18 empleats. Per al 2021, preveu duplicar un altre cop la xifra de negoci. “La suma de confiança que tenen les empreses en la nostra metodologia ha fet que ara els projectes puguin ser més grans, de més llarg termini i puguin acabar aportant molt més valor afegit”, reconeix Plaza.
L’èxit de l’OxyGEN ha estat acompanyat de l’aposta de les empreses per la digitalització. “Les companyies s’han adonat que, si volen seguir creixent, és el moment d’innovar”, explica el cofundador de Protofy. Amb tot, l’empresa també ha triplicat el nombre de projectes i ha passat de fer-ne dos al mateix temps a sis.
Arrencar un projecte en plena pandèmia
Durant l'any 2020, a Catalunya es van crear 15.020 empreses, un 17,19% menys respecte a l'exercici anterior. Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), es tracta de la pitjor caiguda dels últims dotze anys. Malgrat la forta davallada, bona part dels nou projectes es van constituir després de l'estat d'alarma. Un d'ells va ser Biohana, que es dedica a la venda de fundes de mòbil i fundes per a auriculars elaborades a partir de materials biodegradables. La idea la van impulsar Alex Wilke i Aina Rousaud, dos estudiants de segon de batxillerat. "Amb la pandèmia, vam creure que era millor posar-nos a treballar en un projecte que ens permetés no parlar només de la covid-19", comenta Wilke. A finals de juliol tot va començar a agafar forma i, a principis de setembre, ja van llençar la pàgina web.
"El tema de la pandèmia ens ha beneficiat una mica, perquè hem guanyat en visibilitat i el comerç 'online' no ha parat de créixer", explica Wilke. No obstant això, aquest emprenedor també destaca que tant ell com la seva sòcia van haver de fer front a algunes dificultats arran de la covid-19. "Buscar proveïdors en plena pandèmia ha estat difícil, i més quan estem parlant d'un projecte nou i de risc impulsat per dos joves", apunta. Malgrat tot, se senten satisfets de la feina feta fins ara –afirmen que van tenir un nivell de vendes que els va animar a seguir- i confien a anar creixent de mica en mica. Sobretot, però, volen deixar clar quin és el seu objectiu. "No només volem centrar-nos en les vendes, sinó sobretot en conscienciar a la gent sobre la importància de preservar el medi ambient", conclou Wilke.
Una altra de les companyies que ha començat a operar en plena pandèmia és AEC Vida, encarregada de distribuir i aplicar una solució capaç de desinfectar superfícies durant un any amb una sola aplicació. Oficialment, l'empresa es va constituir el juny del 2014, però aquell mateix any van decidir paralitzar l'activitat a l'espera d'una situació "més oportuna" per començar a distribuir el producte. "Aquest moment va arribar arran de la pandèmia", assegura el director gerent de la companyia, Joan Llopart. A l'abril de l'any passat, AEC Vida va decidir iniciar l'activitat per donar resposta a la necessitat de productes desinfectants i l'augment de la conscienciació per part de la població.
Tot i això, l’empresa encara no ha pogut començar a operar a Catalunya per les “traves burocràtiques”. Fins ara, la companyia ha intentat -sense èxit- inscriure’s al Registre Oficial d’Establiments i Serveis Plaguicides (ROESP) de la Generalitat com a comercialitzadora i aplicadora. "Ens hauria d'haver anat fantàsticament, però considerem que encara no ens han deixat començar", lamenta Llopart. L’empresa ha tancat 2020 amb una facturació de 30.000 euros provinents de la seva activitat a Andorra i, de cara l’any vinent, preveu començar a treballar a Catalunya i augmentar de manera exponencial la xifra de negoci. “Aquest producte és per a tots els sectors”, afirma el director gerent de l’empresa.