Per la seva clientela habitual hi ha pocs temples més sagrats que el bar de confiança, que el bar de capçalera. Per això se’ls sol conèixer com a parroquians. A Mataró després de Setmana Santa n’hi ha uns quants que s’han quedat sense el seu lloc preferit i és que ha tancat després de 42 anys obert i impertèrrit en la seva cantonada característica el Bar Lennon. La cantonada de la Ronda de la República amb el carrer de Sant Cugat, cantó de Llavaneres i de muntanya, sembla ben bé que sigui un altre sense el bar obert.
El Bar Lennon ja és història. Una història de quasi 42 anys, de fet. David Jorge, segona generació al capdavant de l’establiment recorda com va començar tot. “El bar va ser fundat pel meu pare el dia 28 d'octubre de 1982, dia de les eleccions espanyoles en què va guanyar Felipe González. Després de treballar diversos anys a Suïssa, va poder reunir els fons necessaris per obrir el seu propi negoci. Des de llavors, el bar ha estat gestionat per dues generacions: el meu pare el va dirigir durant 33 anys, i jo l'he portat durant els últims 8 anys”.
Un bar amb molta personalitat
El Bar Lennon era un espai molt estimat per la seva clientela, amb un ambient acollidor i una atenció personalitzada. El seu responsable el defineix com “més que un simple lloc per prendre una copa; era un espai on els clients es sentien com a casa, atesos amb detall i personalització. Ens preocupàvem pel benestar dels nostres clients fins al punt de conèixer els seus gustos i preferències de consum, fins i tot sense que ens els haguessin de demanar. Aquesta relació de confiança i connexió personal ens va permetre desenvolupar una clientela fidel i estable, la qual va ser un pilar fonamental”.
- En el cas de no formar part d’aquesta família dels més habituals, el Lennon també responia.
- Era una bona elecció en diferents franges horàries, sobretot per esmorzar-hi a qualsevol moment del matí.
- També havia estat durant anys el bar de veure els partits del Barça per a molts culers locals.
El Lennon, és cert, va canviar bastant fa un lustre, just abans de la Covid. Va canviar de fisonomia i d’aspecte, tot i mantenir l’essència. Un dels aspectes més destacats va ser l'eliminació de les parets que ocultaven un tipus de maó anglès, que es va decidir exposar per aportar un toc distintiu. A més, es va optar per una il·luminació amb llums LED càlids, que van contribuir a crear una atmósfera espectacular al bar. L’altra novetat visible va ser la terrassa amb tarima de fusta, adornada amb plantes precioses, per oferir als clients un espai exterior agradable i acollidor.
Víctima de la crisi
David Jorge explica els motius d’haver hagut d’abaixar definitivament la persiana d’un bar icònic com el Lennon i identifica l’efecte de la pandèmia com un dels desencadenants. “Ja no podíem omplir el bar durant els partits del Barça, que era gairebé com una reunió veïnal. Ens vam preguntar si el projecte tenia viabilitat a llarg termini i, malauradament, els següents anys van ser una odissea. Recordo que en un moment determinat estàvem pagant més per la llum que pel lloguer. A més, els preus dels aliments van augmentar considerablement; per exemple, el preu del pa va augmentar més de quatre vegades en un any. La gestió de compres es va fer amb una precisió extrema per trobar els millors preus sense perdre la qualitat que oferíem”, explica.
Van buscar un possible traspàs que no va reeixir, de manera que la història del Lennon va acabar el passat 15 de març, amb els clients habituals, en un comiat íntim i emotiu. “Estem molt agraïts a totes les persones que venien assíduament a veure'ns. Durant la festa, vam regalar rajoles de la barra del bar, una part de l'establiment que mai vam voler canviar. Les rajoles estaven numerades i personalitzades per a tots els nostres clients”, explica Jorge.
- En espera de quin tipus de negoci s’estableixi en aquesta cantonada mataronina, els qui s’enyorin del Bar Lennon el poden seguir a Instagram on la família Jorge seguirà compartint fotos antigues i records.