La inflació fa referència a l’augment sostingut en el temps del preu de béns i serveis. Concretament, els economistes defineixen la taxa d’inflació com el percentatge de variació del nivell general de preus entre dos períodes consecutius. Quan aquesta taxa és negativa i els preus es redueixen de manera sostinguda, parlem de deflació.
Com a bona variable econòmica, la inflació es determina per l’equilibri entre la demanda i l’oferta de diners. L’oferta de diners la fixa el Banc Central, mentre que la demanda depèn de la quantitat de béns i serveis que s’intercanvien en l’economia (mentre que, per intercanviar-los, són necessaris els diners). Quan l’oferta de diners creix més ràpidament que la seva demanda, cau el preu dels diners i tenim inflació: la mateixa moneda d’euro pot adquirir menys béns i serveis. Per aquest motiu, els economistes afirmen que la inflació és un fenomen monetari.
L’evolució de la inflació resulta de gran importància en un país, ja que reflecteix l’evolució del cost de la vida. Per això, els salaris, les pensions de jubilació públiques, les taxes i impostos específics o els contractes de lloguer, entre d’altres, se solen modificar (o així hauria de ser), en part, en funció de la inflació. A més, també és molt important a nivell macroeconòmic, ja que l’evolució dels preus és fonamental per a la formulació de la política monetària d’un país. Tenint en compte la rellevància que té, és fonamental mesurar la inflació de forma precisa i puntual.
La inflació, quan es produeix, repercuteix negativament en el nostre dia a dia. Per exemple, si necessitem demanar un préstec els tipus d'interès que no repercutiran seran més grans i les persones que hagin adquirit una hipoteca amb interès variable també pagaran un import més gran. En augmentar la inflació, cau el ritme de la petició de crèdits.
Pel que fa als impostos, Hisenda repercuteix la inflació pujant les deduccions dels trams contributius en funció del que hagi augmentat la inflació, ja que, en pujar els preus, necessitarem més diners per tenir accés als mateixos béns.
D’altra banda, la capacitat d’estalvi es veu disminuïda, ja que necessitem més diners per accedir als productes o serveis que s’hagin vist afectats per la pujada. A més, normalment els preus dels productes bàsics, els que més consumim cada dia, són els que pugen més. Això, evidentment, afecta l'economia domèstica en general.
Així doncs, quan es produeix una inflació notable, com darrerament, hi sortim perdent. Moltes coses, i moltes d’elles necessàries en el dia a dia, són més cares. Els salaris? Rarament pujaran en consonància.
Fonts: blog.caixabank.es i reclamador.es