Dues crisis econòmiques en poc més d’una dècada. Primer, la del ‘totxo’. Ara, la del coronavirus. Aquesta és la trista realitat contemporània però, malgrat que la situació econòmica de moltes famílies és complicada, en el millor del casos, o precària en d’altres, l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) calcula que l'economia espanyola rebotarà amb força en el tercer trimestre, període en el qual creixerà un 15,2%. Això, en certa manera, hauria de servir per amortir la caiguda històrica del 18,5% registrada en el segon trimestre del l'any per culpa del confinament associat a la Covid-19.
Segons la seva eina de previsió del PIB en temps real, l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal apunta que el Producte Interior Brut avançaria un 15,2% entre juliol i setembre, amb la qual cosa es posaria fi a la recessió que va patir el país durant el segon trimestre de l’any. Entre les dades que té en compte aquest model hi podem incloure factors com la mitjana mensual de treballadors amb alta laboral a la Seguretat Social, el consum aparent de ciment, el consum d'energia elèctrica, el nombre d'ocupats, el finançament a empreses, les importacions, l'índex de producció industrial o el PMI de serveis, uns barems que avancen el comportament de l'economia en les setmanes posteriors i que mostren una recuperació.
Previsions pessimistes a llarg termini
De totes maneres, segons apunta El Economista, el mitjà de comunicació que s’ha fet ressò d’aquests càlculs, la previsió per al conjunt de l’any és pessimista. Les últimes dades de l’AIReF, conegudes a mitjans de juliol, apuntaven una caiguda del PIB anual d'entre el 10,1% i el 12,4% en funció de la durada de l'epidèmia i d'un possible rebrot, amb una caiguda de l'ocupació equivalent a temps complet d'entre el 10,7% i el 12,8% i un dèficit públic que podria arribar al 14,4%.
De cara l’any 2021 l’autoritat augura un creixement d'entre el 5,2% i el 5,8%, si bé espera una recuperació "incompleta i moderada" per la persistència de les mesures de distanciament social, la temporalitat de l'ocupació o una demografia empresarial amb una major participació de pimes "més vulnerables". De totes maneres, com moltes de les coses a dia d’avui, aquestes dades també les podem agafar amb pinces. Tot dependrà de l’evolució de la pandèmia, de la quantitat de rebrots, de si es produeixen nous confinaments o no i, en definitiva, de la capacitat de previsió i reacció que tinguin les administracions a l’hora de fer front a la crisi del coronavirus.