Qui no recorda les imatges pràcticament apocalíptiques de prestatgeries del supermercat completament buides, a l’inici de la pandèmia? De sobte, el patiment que ens pogués faltar alguna cosa durant els mesos de tancament va fer que molts es fornissin de provisions com paper higiènic, guants i llevat, entre altres productes. Tot plegat, compres sense mesura. La pandèmia, però, no ha estat l’únic moment en què aquest tipus de comportament s’ha disparat entre els consumidors. Amb l’inici de la guerra d’Ucraïna, també es va disparar de manera desorbitada la compra de grans quantitats d’oli de gira-sol, fins al punt que algunes cadenes de supermercats han limitat la seva compra a unitats determinades i el govern ha optat per regular la situació en “circumstàncies extraordinàries o de força major”.
Però realment, què ens passa pel cap per fer aquestes compres descontrolades quan pensem que l’aprovisionament perilla? Tal com apunta la periodista Núria Bigas en un article a la UOC, els experts anomenen a aquest fenomen “efecte apilament”. La incertesa és la responsable d’aquesta compra emocional i sense mesura, que fins i tot es pot arribar a qualificar de compulsiva.
Segons Neus Soler, professora col·laboradora dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, les situacions d’incertesa que ens envolten poden provocar molta inseguretat i això fa que s’intenti maximitzar la sensació de control i seguretat a través del consum.
Segons el baròmetre d’abril de 40dB, més d’un 20% de la ciutadania espanyola ha comprat recentment “per si de cas” i un 25% s’ho ha plantejat.
Al final, aquest “efecte apilament” acaba sent un peix que es mossega la cua perquè provoca entre el conjunt dels consumidors més sensació de desabastiment, i per tant, fa créixer el pànic i la sensació d’inseguretat. Inevitablement, tot això acaba comportant més compra compulsiva i “per si de cas” i alhora una conseqüència inevitable, que és la pujada de preus provocada per l’increment de la demanda.
La situació que va provocar la pandèmia va deixar una base d’inseguretat en la qual qualsevol context excepcional pot generar sensació d’alarma. De tota manera, segons la periodista Núria Bigas, el desabastiment podria ser una realitat en cas que el consum irracional coincideixi, per exemple, amb una vaga de transportistes com la que hem viscut recentment. De tota manera, el perill més evident i real és que tot plegat acabi sent una de les causes de l’escalada desenfrenada de preus que avui en dia colpeja les butxaques.
Font: UOC