Encara que un 67% dels catalans considera que el Sistema Estatal de Referència de Preus de Lloguer de l’Habitatge que entra en vigor pot ser útil, un 31% considera que les principals conseqüències d'aquesta mesura seran l'estimulació del mercat de lloguer il·legal (“mercat negre”) i la reducció del mercat de l'habitatge de lloguer (30%). Aquesta és una de les principals conclusions de l'informe realitzat pel Grup Mutua de Propietarios entre un grup exponencial de 330 catalans i catalanes, també format part de 2.000 ciutadans de tot l’estat, per a conèixer la seva percepció davant aquest índex que permetrà a les Comunitats Autònomes limitar el preu del lloguer en les denominades zones tensionades.
L'anàlisi destaca que, per contra, els elements més positius relacionats amb aquesta mesura -que baixin els preus (30%) o que sigui més fàcil i accessible llogar un habitatge (23%)- estan a la cua de les conseqüències percebudes.
“L'estudi ens indica que les persones més joves i les que estan en règim de lloguer són les més optimistes respecte a la utilitat d'aquesta mesura, mentre que els qui tenen un habitatge destinat al lloguer són els que menor utilitat perceben”, explica Laura López Demarbre, subdirectora General Estratègia, Clients i Canals Alternatius del Grup Mutua Propietarios.
L'informe del Grup Mutua Propietarios ha aprofundit en les possibles reaccions dels propietaris davant l'aplicació del Sistema Estatal de Referència de Preus de Lloguer de l’Habitatge. En aquest punt, els catalans apunten al fet que augmentarà el mercat de lloguer il·legal (39%, a una reducció de l'oferta d'habitatges bé perquè es converteixin en pisos turístics (35%) o bé perquè es posin a la venda els immobles (30%) i al fet que disminueixi la inversió en manteniment (33%).
Arrendadors i arrendataris, una visió oposada
L'Índex de referència que regularà els preus del lloguer a Catalunya és percebut de manera diferent en funció de la posició al mercat. En concret, els propietaris d'habitatges en lloguer destaquen la possibilitat de posar a la venda els immobles que estan en lloguer (34%) o a no invertir en manteniment (32%). Per part seva, el principal temor de les persones que viuen en règim de lloguer és que els habitatges es converteixin en apartaments turístics (41%) i que creixi el mercat il·legal de lloguer (39%).
“Al tractar-se d’un dret i un actiu financer alhora, la legislació relacionada amb l'habitatge és complicada d'entendre i genera molta controvèrsia, sent necessari un diàleg entre les parts que faciliti la gestió dels immobles”, explica Laura López Demarbre.