Una de cada cinc sabateries va tancar entre el 2019 i el 2022 a Barcelona, segons dades del cens comercial de l'Ajuntament de la capital catalana. Les dades coincideixen amb la tendència general de Catalunya, que va passar de tenir-ne 2.929 el 2017, a 2.305 quatre anys després, segons el departament d'Empresa de la Generalitat. Des de Pimec, constaten la pèrdua progressiva d'aquest teixit empresarial més enllà de les sabateries d'ençà de la covid.
A nivell català els establiments al detall de calçat i complements de pell també han anat a la baixa, ja que van caure un 21,3% des del 2017 al 2021, les dades més recents del Cens d'Establiments Comercials de Catalunya del departament d'Empresa. Si el 2017 n'hi havia 2.929, l'any següent la xifra va retrocedir fins a les 2.794, el 2019, fins les 2.691 i, el 2021, després de la pandèmia, el nombre de sabateries era de 2.305.
La tendència a Catalunya de les botigues en general ha estat de retrocés, en el mateix període, amb 92.552 censades el 2021, un 3,2% menys que quatre anys abans (95.614), un percentatge sensiblement inferior als establiments de calçat i pell. Entre els altres gremis amb un nombre significatiu de comerços i amb una caiguda comparable, destaquen el de les llibreries i quioscos (-28%), el de les merceries i paqueteries (-23,2%), les botigues de mobles i màquines d'oficina (-22%) i les drogueries i perfumeries (-22%).
PIMEC demana més "consciència" i treballar el relleu generacional
A Pimec Comerç han constatat a través de les associacions professionals que representen la desaparició progressiva els darrers anys no només de sabateries sinó d'altres comerços de proximitat, particularment des de la pandèmia i de la mà de "l'accentuació de la compra per internet". El seu president, Antonio Torres, apunta que hi ha més d'una causa per explicar el fenomen. D'una banda, la irrupció del comerç electrònic i la competència sovint "deslleial", diu de les grans plataformes envers els establiments físics de proximitat. De l'altra, diu que falten campanyes de "conscienciació" sobre els beneficis del comerç i alerta sobre el risc de "desertització" de les ciutats si aquest es perd.
Per últim, Torres diu que, de portes endins, també els establiments petits han de fer un esforç d'adaptació als nous temps, "digitalitzant-se". A més, considera que una altra clau és treballar el "relleu generacional" en aquests establiments (per exemple, a través de les pràctiques de la Formació Professional dual), per evitar els tancaments que es produeixen de negocis que "són perfectament viables" però no troben successor.