Des d’aquest mes de juny, el nostre ordenament jurídic inclou tres nous supòsits d’incapacitat temporal (IT): la menstruació incapacitant secundària, la interrupció (voluntària o no) de l’embaràs i en assolir el primer dia de la setmana 39 de gestació. Tres supòsits que s’incorporen a la Llei General de Seguretat Social precisament per les modificacions fetes a la Llei anomenada «de salut sexual i reproductiva i interrupció voluntària de l’embaràs».
Evidentment, tant l’existència de menstruacions doloroses, com l’entrada en la fase final de la gestació o la necessitat de restabliment físic derivat d’un procés d’interrupció de l’embaràs ja eren amb anterioritat a aquesta modificació la causa de nombrosos processos d’IT que afecten les dones. Ara bé, la importància dels canvis introduïts per acollir els nous supòsits no radica tan sols en la seva inclusió específica com a causa d’IT comuna sinó, molt especialment, pel fet d’incorporar mesures com ara el fet que es tracti de baixes que atorguen el dret a percebre una prestació econòmica des del primer dia. Un canvi molt rellevant i substancial respecte el criteri vigent en relació als períodes d’IT per malaltia comuna, en què els tres primers dies de baixa no estan subjectes al dret a percebre cap prestació econòmica tret que així ho disposi el conveni d’aplicació.
En el cas de la baixa per dolors menstruals, la nova norma acota la IT per menstruació incapacitant als processos intensos de dolor menstrual derivats d’una patologia prèviament diagnosticada com ara, per exemple, endometriosi, malalties pelvianes o fibromes, entre d’altres problemes ginecològics. És a dir, la nova IT no pot derivar només del dolor menstrual sinó que aquest ha de tenir origen en una d’aquestes condicions mèdiques subjacents. Ara bé, cal tenir present que la menstruació pot ser dolorosa sense vincular-se a una patologia concreta i per això es recomana que la persona visiti l’especialista per ser correctament diagnosticada i facilitar l’accés a la prestació.
La prestació corresponent al període d’IT derivat de menstruació incapacitant s’abonarà amb càrrec a la Seguretat Social des del primer dia de baixa (recordem-ho, una novetat molt important!) i per accedir-hi no caldrà acreditar un període mínim de cotització prèvia. Com tampoc caldrà acreditar-ho per accedir a la IT derivada de la necessitat de restabliment físic amb posterioritat a la interrupció de l’embaràs (sigui voluntària o no). En aquest cas, també es tindrà dret a percebre la corresponent prestació de la Seguretat Social des del primer dia de baixa mèdica. L’import corresponent a aquest primer dia, però, i a diferència del que succeeix amb la baixa per menstruació incapacitant, anirà a càrrec de la pròpia empresa.
Per accedir a la prestació per assoliment de la setmana 39 de gestació, les dones majors de 21 anys sí que hauran d’acreditar un període mínim de cotització: en el cas de les dones dones d’entre 21 i 26 anys han d’acreditar 90 dies de cotització en el període dels 7 anys immediatament anteriors a la data d’IT o, alternativament, un total de 180 dies cotitzats en qualsevol moment. Per a les dones que ja hagin complert els 26 anys , el període mínim de cotització serà de 180 dies en els 7 anys anteriors o 360 dies en el total de la seva vida laboral.