Capgròs
El 2023 del Consell Comarcal: habitatge, acció climàtica i sequera, prioritats de l'organisme
Repassem les principals accions dutes a terme pel Consell Comarcal del Maresme durant el 2023 i entrevistem el seu president per fer-ne balanç
>> El Consell Comarcal ha centrat els seus esforços aquest 2023 en diferents àmbits, sobretot en l’habitatge, l’acció climàtica i l’aigua i la gestió de la sequera. Tot plegat, en un curs marcat per les eleccions municipals, que ha comportat que l’organisme mantingui el pacte Junts-ERC al govern però amb les forces capgirades. El republicà Francesc Alemany és l’actual president durant els dos primers anys de mandat, que es completarà amb Rafa Navarro, de Junts, substituint-lo al 2025.
Ha estat any d’eleccions, amb reedició del pacte Junts-ERC
Pel que fa a l’habitatge, es tracta d’una de les prioritats del Consell des de fa anys a causa dels problemes d’accés a una llar per a la majoria de la població maresmenca, fet que queda demostrat amb la inclusió de 25 dels seus 30 municipis a la declaració d’àrea habitacional tensionada, per part de la Generalitat, un fet al qual el Consell ja havia instat aprovant una moció en aquest sentit. L’organisme també ha creat aquest 2023 el Servei de gestió d’habitatges de lloguer social i assequible, per ajudar a pal·liar els preus disparats en aquest sector, i fets com ara que 10 dels 25 municipis catalans on el lloguer mitjà supera els 1.000 euros es trobin al Maresme.
A nivell climàtic, cal tenir present que el Maresme es considera un territori d’elevada vulnerabilitat davant dels efectes de l’escalfament global. El CCM ha aprovat enguany ‘l’Estratègia comarcal 22-30 de Transició Energètica i Adaptació Climàtica. Accions per un Maresme amb futur”’que planteja 13 línies estratègiques d’actuació per assolir els objectius de la Unió Europea de reducció de les emissions de CO2, incrementar l’ús de les energies renovables i augmentar la resiliència de la comarca als nous escenaris climàtics que es plantegen.
El Maresme és una comarca en greu risc pel canvi climàtic
En aquest mateix sentit, el Maresme ha centrat bona part dels seus esforços en optimitzar la gestió de l’aigua davant el greu episodi de sequera que es viu. Aquest 2023 s’ha creat el Servei comarcal del cicle de l’aigua, que vol impulsar la producció i distribució de l’aigua regenerada i incrementar el control públic en la gestió d’aquest bé tan necessari i escàs.
Els grans àmbits d’actuació
- Habitatge: fer front a un mercat tensionat, amb iniciatives com el Servei d’habitatge de lloguer social i assequible
- Acció climàtica: estratègia comarcal per reduir emissions de C02, incrementar les energies renovables i fer la comarca més resilient a l’escalfament global
- Gestió de l’aigua: servei comarcal per una gestió integral i eficient del cicle d’aigua per evitar el malbaratament dels recursos hídrics
“Som una comarca molt exposada al canvi climàtic i cal fer-hi front”
Repassem els grans objectius del Consell Comarcal del Maresme amb el seu president, Francesc Alemany
Com encara el Maresme el 2024 en matèria de mobilitat?
El projecte de pacificació de l’N-II va a tres velocitats depenent del punt de la comarca. Al Baix Maresme és relativament senzill d’aplicar des d’un punt de vista tècnic però al centre de la comarca i sobretot a l’Alt Maresme la complexitat és molt elevada i dificulta més plantejar aquest tipus d’actuacions. L’orografia de municipis com Canet o Arenys, el viaducte de Caldes o el fet que la carretera parteixi per la meitat els nuclis urbans de Calella i Pineda són qüestions a tenir presents. Pel que fa a Mataró, no és el mateix pacificar la carretera al seu pas per un municipi de 15.000 habitants que per un de 130.000. Seguim caminant, cada un d’aquests municipis i el propi Consell anem cremant etapes, però de moment encara estem lluny d‘assolir l’objectiu final, que és convertir la carretera en un carrer més, i cedir-ne la titularitat als municipis.
“La pacificació de l’N-II avança però ho fa a diferents velocitats al llarg de la comarca”
El compromís econòmic de l’Estat i la Generalitat sembla que va de debò.
Entenc les reserves que pugui tenir la població veient els precedents. El projecte fa molts anys que hauria de tenir una dotació econòmica que no arribava, però l’acord actual, fruit de l’aritmètica política sorgida dels resultats de les darreres eleccions generals, ha facilitat un acord que garanteix aquesta dotació mitjançant convenis específics entre Estat i Generalitat. Això farà que projectes que estaven aturats, com la pacificació de l’N-II o els nous enllaços a la C-32, ara evolucionaran molt més ràpidament.
Un altre dels punts claus al Maresme és la lluita contra el canvi climàtic
Les particularitats geogràfiques de la comarca ens exposen a elements vinculats al canvi climàtic com són la regressió de les platges, les sequeres perllongades i els episodis puntuals però molt violents de pluja d’altíssima intensitat, que provoquen el desbordament de les nostres rieres. Tot plegat ens apunta a reptes com ara l’erosió de la costa, les afectacions a una infraestructura clau com la línia de ferrocarril, la manca de sorra de platges a municipis que la necessiten per a usos socioeconòmics, o la impossibilitat d’aprofitar l’aigua de les precipitacions abundants en un moment de sequera greu. Des del Consell impulsarem totes les accions necessàries per fer-hi front.
“Haurem de ser encara més eficients en l’explotació dels nostres recursos hídrics”
La sequera és sens dubte el gran tema candent. Com estem a la comarca per afrontar-la?
Partim de la previsió d’un augment dels graus d’emergència per sequera aquest 2024, de manera que haurem de ser encara més eficients en l’explotació dels nostres recursos hídrics, com ara les depuradores o bé els pous aquífers de la Tordera. Si pensem que les depuradores de Pineda i Tordera aboquen l’aigua residual al mar, i la dessaladora de Blanes l’extreu d’allà amb un procés de dessalinització molt car i complex, és lògic pensar que podríem saltar-nos algun d’aquests passos i millorar l’eficàcia del procés. També treballem en estacions d’aigües regenerades a les pròpies depuradores, per fer un segon ús de l’aigua que ara mateix vessem al Mediterrani i garantir qüestions com el rec de zones verdes, per exemple..
També esteu donant passos endavant en un àmbit tant complex com l’accés a l’habitatge.
Impulsem actuacions per donar serveis com ara la gestió d’una borsa d’habitatges, on podem gestionar els pisos de protecció oficial i lloguer social que aquests municipis s’han esforçat per obtenir a través de diverses vies. Sovint els municipis no tenen prou recursos per a dur-ne a terme la gestió, i nosaltres posem a la seva disposició aquesta eina.