Una de les accions de Maresme Circular contra el malbaratament alimentari. Foto  Marga Cruz : Maresme Circular

El 2023 de Maresme Circular: amb el gran objectiu de prevenir la generació de residus a la comarca

Vern Bueno Casas FOTO PORTADA: Una de les accions de Maresme Circular contra el malbaratament alimentari. Foto Marga Cruz : Maresme Circular

Repassem les principals accions dutes a terme per Maresme Circular durant l'any que deixem enrere i entrevistem el director de l'organisme per fer-ne balanç

>> Prevenir la generació de residus és una necessitat urgent i, per tant, ha estat una de les prioritats de Maresme Circular, la marca del Consorci de Residus del Maresme, aquest 2023. Dins del Pla específic de l’organisme en aquest àmbit, s’han dut a terme accions per reduir el malbaratment alimentari, com ara tallers de cuina que han tingut una gran acollida a municipis com Vilassar de Mar, Canet, Mataró, Alella, Calella, El Masnou o Teià, entre d’altres. L’objectiu del pla és reduir un 26,4% la generació de residus a la comarca de cara el 2027, respecte l’any 2010. A més, des de l’organisme s’assessora el territori en la implementació de sistemes més eficients de recollida de cara a arribar al 55% de reciclatge que marca la Unió Europea en un termini de dos anys. Al Maresme la xifra se situa en el 46%, i els municipis grans són els que tenen pitjors registres.

Europa marca el 55% de recollida selectiva de cara al 2025

   Conscienciar la població de la importància de prevenir la generació de residus, així com de la bona recollida i gestió dels mateixos, és una de les grans missions de Maresme Circular, que manté les portes obertes del seu Centre de Valorització de Residus de Mataró. Aquest 2023 les visites guiades han augmentat i ara són accessibles per a persones amb mobilitat reduïda. A més, incorporen la realitat virtual com a eina d’educació, una experiència immersiva que ofereix un viatge al present i al futur del reciclatge i que han permès augmentar un 25% les visites al centre. Les seves insta·lacions, a més, es mantenen en continua millora i  Maresme Circular ha anunciat diverses mesures a la seva nau de biometanització, per minimitzar l’impacte odorífer.  

Lluitar contra el malbaratament alimentari ha estat una prioritat 

    Gràcies a les diferents iniciatives de Maresme Circular, Mataró ha esdevingut un referent internacional en l’àmbit de la gestió dels residus. Una de les més destacades és el congrés Recuwaste, que aquest 2023 ha celebrat al TecnoCampus la 7a edició amb rècord d’assistència, on més de 700 professionals d’empreses, administracions públiques, consorcis publico-privats i tècnics de la gestió de residus han compartit experiències per avançar en l’economia circular dels recursos amb una visió de futur.

L’any de Maresme Circular

  • Implementació del Pla de Prevenció de Residus i assessorament al territori per assolir sistemes més eficients de recollida
  • Situar Mataró i el Maresme com a referents en la gestió de residus amb iniciatives com el congrés Recuwaste, amb rècord d’assistència
  • Conscienciar la població de la importància de la gestió dels residus, fent més atractives i accessibles les visites a la planta de tractament a Mataró

“Ser referents en gestió dels residus és un benefici social i també econòmic”

Entrevista amb Carles Salesa, director de Maresme Circular, sobre els reptes en la gestió dels residus
 
Carles Salesa. Foto Cedida
Carles Salesa. Foto Cedida

 

En què ens beneficia que Mataró sigui referent, gràcies a congressos com Recuwaste, iniciatives com el TubVerd o projectes com el Parc Circular?

  Ens suposa un doble benefici: a nivell de ciutat, orgull de pertinença i visió de futur compartida, i a nivell econòmic, captar moltes subvencions -fins a 11 milions europeus, que ja els voldrien moltes ciutats o entitats- cosa que ens permet impulsar projectes que afavoreixen bones pràctiques ciutadanes i també la potencial generació d’ocupació de qualitat.

“Les empreses del sector ens escolten quan saben que venim de Mataró”

Quin impacte tindrà el Parc Circular Mataró-Maresme per a Mataró i per a la Comarca?

  Parlem de més de 200 llocs de treball previstos quan estigui en fase operativa, i de gairebé 400 durant la construcció. Cal tenir present totes les empreses i activitats econòmiques que l’envoltaran. Quan anem a aquestes companyies a explicar-los el projecte, sempre ens escolten, perquè a dia d’avui aquest sector mai ho té fàcil a l’hora implementar-se i localitzar-se a causa de les dificultats que troben per obtenir llicències, i en canvi nosaltres, com a administració i consorci públic, oferim facilitats a un món econòmic i industrial que no està acostumat a rebre-les.

Com ho podem fer perquè els municipis del Maresme, sobretot els grans, recullin selectivament més i millor?

  Si bé encara no arribem als objectius establerts per Europa, més de la meitat dels municipis consorciats estan per sobre del 50% de recollida selectiva. Ens falta l’empenta dels municipis grans, però vivim un moment de canvi en el qual s’estan posant les piles amb la implementació de nous models d’eficiència, com són el porta a porta o els contenidors intel·ligents. Hi ha consciència que cal tirar cap aquí i cada cop que se signa un nou contracte de concessió del servei s’implementen aquest tipus de mesures. Això és un avenç molt important.

“Els municipis entenen que cal un canvi i estan implementant nous models de recollida”

Com valoreu els canvis en la recollida de residus implementats a Mataró?

  Com tantes altres ciutats, Mataró ha arrossegat durant molts anys percentatges baixos de recollida selectiva, però un cop s’hi ha posat, està sent un model a seguir per a altres municipis. La valoració de la seva aposta és molt positiva. No és un canvi ràpid, però el mètode que apliquen creiem que és el correcte, provant diferents models (porta a porta, contenidors mòbils, etc.) en funció de les característiques de cada barri, validant resultats i anant ampliant-ho a altres zones. Tocar diferents tecles, veure què funciona realment i llavors donar el següent pas és una forma ambiciosa i alhora amb un punt necessari de prudència per anar avançant.

La ciutadania és més sensible quan se li demana un esforç en la separació i en el malbaratament, o encara hi ha pedra per picar?

  Qüestions com la gestió de la recollida selectiva,encara xoquen amb allò de “la meva llibertat”, que molta gent encara entén com “a mi ningú m’ha de dir a quina hora treure la brossa ni com fer-ho”. Però malauradament cal posar límits al com i al quan. En tot cas es fan passos endavant. Estem molt orgullosos, per exemple, de les activitats que hem fet contra el malbaratament alimentari dins del nostre Pla de prevenció de generació de residus, molt ben acollides als diferents municipis on hem estat i amb una elevada assistència.

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • Ronda President Irla,26 (Edifici Cenema) 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telèfon: 93 312 73 53
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive