Romuald Gallofré

Un 8-M potent i per visualitzar les “dones invisibles”

Cugat Comas FOTO PORTADA: Romuald Gallofré

Parlem de les polítiques d’igualtat i de gènere de l’Ajuntament de Mataró a pocs dies d’un Dia Internacional de la Dona marcat per l’actual moment del moviment feminista

Per la visibilitat de tots els drets i de totes les dones. És l’eslògan escollit aquest any per tot el programa d’actes programats a Mataró per la celebració del Dia Internacional de les dones. Cada any el programa és un recull d’activitats de les diferents entitats amb un fil conductor que aquest cop és aquest de visualitzar les “dones invisibles”, aquelles que pateixen diversos eixos de discriminació afegit al fet de ser dona. “Posem en valor les aportacions, la diversitat d’experiències i de saber de totes i cadascuna de les dones, en tots els espais i etapes de la vida”, assegura la regidora Marisa Merchán.   

Els darrers 8-M han estat jornades de demostració de força del moviment feminista

De la mateixa manera que se sol dir que la gent sols se’n recorda de Santa Bàrbara quan trona, el periodisme sol pecar de poca originalitat quan en vigílies de determinades dates truca a la porta i pregunta què hi ha de nou. No només això, sinó que a més a més sovint es confonen les pomes amb peres i es fa un mal servei. Més val dir-ho d’entrada. Al moviment feminista en general i a la seva plasmació orgànica en la institució municipal, la regidoria d’Igualtat i Diversitat Ciutadana cada 8-M se li demanen dades com si l’estat de l’accent igualitari i feminista a la política fos cosa d’un examen i no de tot el curs, d’un ruixat i no d’una política de degoteig.

8M a l'any 2022
8M a l'any 2022

“El 8-M va de prendre consciència de totes les lluites que s’han fet, estem fent i s’han de fer. Parlem de polítiques de gènere interseccional perquè les dones ja portem una motxilla pel fer de ser-ho però sovint aquesta l’omplim d’altres discriminacions. Si jo soc migrada, tinc dificultat cognitiva, sóc lesbiana i no parlo l’idioma d’on visc la meva motxilla estarà plena de pedres. I el que hem de fer és buidar aquestes pedres”, descriu gràficament la regidora Merchán.

Des de la regidoria, més enllà del 8-M, posen en valor les polítiques desplegades en aquest àmbit i que en molts casos han estat posades d’exemple en altres ajuntaments. Han impulsat diferents programes i col·laboracions amb altres departaments des de la implementació de la coeducació en centres educatius d’infantil o fins i tot escola bressol, al reglament de polítiques de gènere “perquè tots els departaments de l’Ajuntament es posin al dia, es pot ser masclista sense que te’n qualifiquis i cal treballar-ho transversalment”, explica Merchán. Amb urbanisme treballen la perspectiva de gènere en aspectes com l’enllumenat, amb recursos humans han incidit en fer formació específica per igualtat i diversitat de gènere a tot el nou personal de la casa, amb esports fan campanyes específiques i amb diferents entitats fan formacions. “Ara ja són les pròpies entitats culturals, esportives o veïnals, per exemple, que ens venen a buscar, que volen fer formacions i tallers. Poc a poc veiem que l’accent feminista es va fent lloc i creix la sensibilització”, resol la regidora.

Òbviament, però, no tot és bufar i fer ampolles i massa sovint encara ara implementar canvis que incorporin la nova mirada en maneres de governar o exercir la funció pública és costós: “Encara ara falta molta sensibilització en moltes formacions polítiques i alts comandaments funcionarials a diferent nivell. Implementar la mirada feminista a l’administració sovint depèn més de voluntat que no pas de recursos”, assevera Merchán.

El projecte estrella: la Casa de la Igualtat

La regidora Merchan, en el decurs d’un dels darrers 8-M | R. Gallofré
FOTO: La regidora Merchan, en el decurs d’un dels darrers 8-M | R. Gallofré

Sobre la taula del servei hi ha encara molts projectes que complementen totes les iniciatives que despleguen. Cap té però ni el nom ni la importància de la Casa de la Igualtat. Un projecte que encara està en consultes per definir-lo i que, per tant, és a unes quantes passes de saber com serà i on s’ubicarà. “Serà un espai de divulgació i sensibilització, de generació de projectes a nivell supraminunicipal, una referència també de comarca”. L’Ajunament s’havia fixat el 8-M per tenir els usos descrits però va una mica tard al respecte. La Casa de la Igualtat, el nou equipament de referència per a entitats feministes i LGTBIQ+ de la comarca arribarà.

La Casa de la Igualtat serà l’espai de referència d’entitats feministes i LGTBIQ+

No tot serà aquest espai, però. A la regidoria els hi agradaria prémer l’accelerador en altres àmbits com desplegar el reglament orgànic de gènere a l’Ajuntament i dotar de més personal d’atenció psicològica un equipament clau i neuràlgic com és el CIRD.

El CIRD: el retrat de l’estat de la qüestió

CIRD
FOTO: CIRD

I precisament en el CIRD ens aturem. Perquè massa vegades mediàticament es confon el 8-M amb el 25-N quan equipaments com aquest ubicat ben a la vora de l’Estació té una activitat que va molt més enllà de la maleïda xacra de les violències masclistes. El Centre d’Informació i Recursos per a Dones és un servei municipal adreçat a totes les dones de la ciutat, que té com a finalitat donar resposta a les diferents demandes d’informació i atenció, així com afavorir els processos d’autonomia personal, contribuir a la superació de totes les situacions de desigualtats de gènere que encara perduren i promoure la participació sociopolítica de les dones.

Es planteja com un servei integral que inclou totes les accions que tenen a veure amb la dona, a l’hora que s’ofereix com a espai de suport i trobada a les entitats de dones de la ciutat i també com a referent en temes d’igualtat i gènere a la ciutat de Mataró i la comarca del Maresme.

El 2022 les seves atencions es van dividir en les següents qüestions:

 

Que el soroll no malmeti el 8-M

Pancarta dia de la dona
FOTO: Pancarta dia de la dona

El 8-M d’aquest any a escala estatal cal inserir-lo en l’actual tercera onada feminista però també en un context sobretot mediàtic marcat per la puixança de determinats discursos d’odi (com la negació de la violència de gènere) i polèmiques com les de la Llei del només sí és sí o dels drets de les persones trans. Això ha tensionat les diferències històriques entre corrents dins del propi feminisme. Sense respondre exactement a aquesta equació, per exemple, a Mataró tornarà a haver-hi doble convocatòria segregada: l’assemblea feminista al matí i les entitats unitàries a la tarda.

Al respecte la regidora considera que “potser hi ha més divisió però segueixo pensant que el que es fa és posar el focus en la divisió, desinformar i fer massa soroll en negatiu. Hi ha gent molt interessada en que el moviment feminista es baralli i caldrà posar-hi la intel·ligència necessària perquè aquest algú es quedi amb les ganes”.

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • Ronda President Irla,26 (Edifici Cenema) 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telèfon: 93 312 73 53
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive