Bel Olid visibilitza la violència estructural en un nou recull de relats

La violència, la família, l'abús de poder, la manca de llibertat individual, la descoberta de la sexualitat o les repercussions de la crisi econòmica són alguns dels elements que Bel Olid (Mataró, 1977) integra en el nou recull de relats, 'Vents més salvatges' (Empúries), que es troba a les llibreries des d'aquest dimecres. En una entrevista amb l'ACN, Olid reconeix que el llibre és dels "menys contemporanis" que ha escrit, uns relats que s'interessen per la quotidianitat dels seus personatges, que conviuen en un rerefons de canvi. El volum exemplifica, segons l'escriptora, que els ciutadans pateixen i exerceixen violència. "M'interessa visibilitzar la violència estructural que, de tan quotidiana, la normalitzem", ha assegurat.

Les protagonistes de 'Vents més salvatges', totes elles dones que se senten "incòmodes", transgredeixen aquestes violències amb actes rebel·lió activa. "Som hipersensibles a algunes violències i poc sensibles a altres i això s'explica pel costum", assevera.

En aquesta línia, Bel Olid aborda el canvi social, la revolució d'un col·lectiu a partir de les "incomoditats individuals per intentar encaixar en un sistema". "La llavor del canvi és la incomoditat i som molts els que ens sentim incòmodes", argumenta a l'ACN. Per Bel Olid, la realitat econòmica és la primera "cadena" que lliga les persones a llocs en què no volen estar. En paral·lel, a través d'alguns relats, també introdueix la família com agent "socialitzador castrador i absolutista" que coacciona la llibertat. "Les relacions familiars són difícils per obligatòries. Vivim en un món de Disney en que sembla que la família l'has d'estimar per sobre de totes les coses", ha precisat.

Els relats de 'Vents més salvatges' són, també, un cant a l'esperança. Ja a la primera pàgina un poema d'Elizabeth Bishop reclama posar música a la vida per fluir. "Ens cal esperança i en el llibre he anat a buscar actes que tinguin un efecte balsàmic sobre l'actualitat tan bèstia en la qual vivim", afegeix.

"Em considero al marge, però no marginada"
Com en la resta dels seus llibres, els relats curts de 'Vents més salvatges' estan protagonitzats per dones. "M'interessa menys la vida dels homes blancs, presumptament heterosexuals de 50 anys i amb una economia acomodada", precisa, personatges insistentment abordats en la literatura.

Per això, busca perfils "menys explorats" com a reivindicació individual, fent aparèixer als contes dones negres o víctimes de la violència de gènere, per exemple, dones que pateixen uns abusos que "per sort", no ha patit en primera persona. "Em considero al marge però no marginada", ha asseverat. Amb tot, assegura que encara queda molt camí per recórrer en la igualtat de gènere.