Una ciutat que té cura de la seva gent

“Mataró, ciutat cuidadora” és un dels grans projecte de futur a la ciutat, que preveu desplegar un model d’economia d’atenció a les persones a través de la innovació. L’objectiu, millorar la salut a nivell comunitari, perquè totes les persones, especialment les de major fragilitat, tinguin més autonomia i qualitat de vida. Per aquest motiu, el projecte Mataró Agenda Urbana (un procés de reflexió per definir amb la ciutadania la ciutat que volem en el futur) tractarà aquesta qüestió en un dels seus debats, que tindrà lloc el dilluns 17 d'Octubre a les 18h a l'Espai Mataró Connecta, sota el títol ‘Cures a la comunitat: innovació i oportunitats’.

Debat ‘Cures a la comunitat: innovació i oportunitats'. Dilluns 17 d’octubre, 18h, l’Espai Mataró Connecta

L’objectiu del projecte mataroní és establir un nou model de salut i social de responsabilitat compartida, que vagi més enllà de la resposta mèdica a les persones malaltes i que treballi molt més enfocat en la prevenció, des d’un punt de vista holístic. Aquest és el pilar de la medicina comunitària, una de les potes de la medicina de família que es preocupa d’atendre el pacient i el seu context social, a la recerca de la font de la malaltia per tal d’actuar amb mesures preventives i de promoció de la salut. La medicina comunitària, per tant, no és responsabilitat tan sols dels sanitaris, sinó que implica molts altres estaments per a millorar les condicions de vida i l’autonomia dels ciutadans.

Les claus del projecte ‘Mataró, ciutat cuidadora’

• Mataró vol ser un referent a nivell estatal en l’economia de les cures
• Aposta per transformar el model sanitari i assistencial, enfortint la medicina comunitària
• S’hi involucren Ajutament, TecnoCampus, Consorci Sanitari, Fundació Maresme i Fundació Hospital

Mataró vol esdevenir un referent a nivell estatal en medicina comunitària, desenvolupant nous sistemes assistencials, solucions, serveis i productes en relació a l’economia de les cures. Per fer-ho, disposa d’agents en el territori com ara l’Ajuntament, la Fundació TecnoCampus amb la seva càtedra en Envelliment i Qualitat de Vida, el Consorci Sanitari del Maresme, la Fundació Hospital o la Fundació El Maresme. Administració, universitat, empresa i centres sociosanitaris que poden col·laborar per transformar el model sanitari i assistencial i, a més de millorar la qualitat de vida global, crear noves oportunitats econòmiques a la ciutat i els seus entorns.

“La salut comunitària va molt més enllà dels metges i dels centres sanitaris”

La mataronina Esther Limon, doctora i membre de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària, serà una de les ponents del debat ‘Cures a la comunitat, innovació i oportunitats’

Què és la medicina comunitària?

“La salut, segons l’OMS, és benestar físic, mental i social, i no només l’absència de malalties”

La salut és molt més que combatre una malaltia. Tal i com la defineix l’OMS, és un estat de complet benestar físic, mental i social, i no només l’absència d’afeccions o malalties. Els metges de família i comunitaris com jo hem de veure els pacients com a persones en el seu conjunt: el seu entorn, la seva família, la seva feina, els seus hàbits, la seva situació socioeconòmica, l’habitatge on resideix, la seva alimentació... Perquè la salut es viu en comunitat i depèn d’ella.

És a dir, que la salut va més enllà dels metges

“Hi ha determinants socioeconòmics i bretxes de gènere clau en la salut dels ciutadans”

Els metges i les infermeres som el s professionals especialistes en malalties, però la salut comunitària va molt més enllà. Titulars com ara ‘El teu codi postal influeix més en la teva salut que el teu codi genètic’ són molt matisables, però tenen una base ben certa. Hi ha determinants socioeconòmics, bretxes de gènere i altres indicadors que són clau. Per exemple, en temps de pandèmia, com contens un brot en un pis ‘patera’ on hi viuen persones en situació irregular que si no treballen no tenen res per menjar? Això ho detecta un metge, però no és un problema exclusivament mèdic, va molt més enllà. Això sí, els professionals sanitaris tenim una posició privilegiada que ens permet detectar aquestes situacions i posar-les sobre la taula, per donar-hi una resposta conjunta amb altres actors i organismes.

Però l’Atenció Primària no està massa saturada ja, com per fer aquesta feina extra?

El que esta saturat és el sistema sanitari en general, no només la primària. Tot està interconnectat, i també necessitem hospitals que donin resposta a les demandes dels pacients, i sociosanitaris on puguem ingressar les persones vulnerables. A la primària som els encarregats de mil i una coses, i allò urgent esdevé el més important, però la vessant comunitària és imprescindible. La Generalitat ha dotat la primera de nous referents en benestar emocional, nutricionistes i fisioterapeutes, amb una mirada més comunitària, i les nostres infermeres fan tota mena de tasques en aquest àmbit com ara anar a les escoles, xerrades... Tots els equips d’atenció primària estan enfocats en la salut comunitària, ara tenim una oportunitat de fer-ho conjuntament, liderats per l’ajuntament, quelcom que ens donarà molta força i que interpel·larà la població per tenir més cura de la seva salut.

Per què Mataró pot ser una “ciutat cuidadora”?

“Les cures són un dels principals sectors econòmics i d’ocupació de la ciutat”

Hem de tenir present que les cures són un dels principals sectors econòmics i d’ocupació de la ciutat, és un veritable motor econòmic, i tenim tota mena d’agents públics i privats que s’hi dediquen. Tenim capacitat per innovar, per exemple desenvolupant noves maneres d’atendre a domicili a les persones amb discapacitat, o liderant investigacions en àmbits com la disfàgia on l’Hospital de Mataró és un líder mundial,  o sent referents en l’economia social com ho és la Fundació Maresme. Si tots parlem el mateix idioma i treballem junts, és un projecte que té tot el sentit del món. Mataró necessita un relat propi positiu, i si podem ser un hub del coneixement en l’àmbit de les cures, ens ho hem de creure i saber explicar.