Comença la Temporada de Teatre i Dansa amb 'Juli Cèsar'

En aquest Juli Cèsar no hi ha togues, sinó que els personatges van vestits amb esmòquings atemporals. En l’adaptació d'Àlex Rigola, Roma es descompon a partir que el Senat, per salvar la pàtria, elimina el seu tirà i no fa altra cosa sinó regalar un heroi i un mite al poble que es revolta contra els botxins. I Àlex Rigola situa els personatges en una pista gairebé de tartà on els noms més nobles de l'Imperi fan fúting en un fitness a la romana avançat al temps, conspiren amarats de suor i es mouen en un espai marcat pel blanc i el negre del vestuari i l'escenografia com en un tauler d'escacs. El director, a l’hora de portar a escena aquest clàssic que versa sobre l’espai que li queda a l’ètica dins la política, s’ha centrat en la investigació del moviment, per al qual ha comptat amb l’assessorament en la coreografia de Ferran Carvajal, que també assumeix el paper de Juli Cèsar. Pere Arquillué és Antoni, David Selvas és Brutus; Julio Manrique és Càssius i Alícia Pérez, Deci, entre altres. Amb relació a l’original hi ha un reajustament de la quarantena de personatges de la tragèdia shakespeariana en una dotzena. L’economia en els números també passa pel repartiment, que té una mitjana d’edat de 29 anys. La fal·lera per la música de Rigola també queda clara. A la primera part de Juli Cèsar, que ha subtitulat «Word», hi ha des de Mozart fins als Underworld, i a la segona, que ha rebatejat com a «War», hi ha volgut retre un homenatge a Apocalypse Now, incloent-hi des de Wagner fins a The Doors. Rigola pretén que les paraules estiguin per sobre de l’escenografia, i per això ha optat per un espai completament net, que «a mesura que coneixem als polítics, s’anirà omplint de més porqueria». Més clar, impossible.