Comiat multitudinari a Peret

La capella ardent de Peret instal·lada al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona va rebre ahir dijous, dia 28, la visita de desenes i desenes de ciutadans des que es va obrir l'accés a tothom que es volia acomiadar de l'artista. Barcelonins, ciutadans de la resta de Catalunya i fins i tot de la resta de l'Estat que visiten la ciutat aquests dies van accedir a la sala on descansa el fèretre de Peret. Entre els qui s'hi van apropar hi va haver molts artistes, com Lucrecia, Sicus Carbonell i altres membres de Sabor de Gràcia o un dels fundadors d'Ojos de Brujo, Ramon Giménez. 

La guitarra que s'enduia a totes les gires i una altra de reproduïda amb flors vermelles i blanques reposaven als peus del fèretre de Peret per acompanyar-lo en el seu últim viatge.  "Són moments dolorosos, però ho portem amb molta alegria per l'afecte que demostra la gent i perquè ell així ho volia. És el que sempre transmetia", va dir el nét de l'artista, Dani Salvat. "Ens demanava que no estiguéssim tristos", va recordar

La cantant Lucrecia també va destacar l'alegria i força de Peret: "És un dolor molt gran, però la seva música serà perenne. Quedarà la llàgrima a la sorra, però també la seva alegria", va dir tot emfatitzant que Peret "va engrandir" la rumba catalana. "Segueix aquí perquè es un català universal", va manifestar, després de visitar la capella ardent i saludar afectuosament la família durant una llarga estona.

Altres músics, com el cantant Dyango o alguns dels integrants d'Ojos de Brujo i del conjunt Sabor de Gràcia, van donar  personalment les condolences a l'extensa família de Peret. Un dels músics que acostumava a acompanyar-lo en les seves actuacions, José Manuel Fernández, va descriure Peret com "un puntal" de la rumba, que ara es queda, ha dit, "òrfena i sense alè". Al seu parer, el genial artista "era un número u sobre l'escenari". "Parlant, aprenies d'ell", va assegurar.

Un degoteig constant de ciutadans d'arreu de Catalunya i també de la resta de l'Estat es va anar succeint al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona. "Volíem estar-hi presents", va explicar en José, un gadità que aquesta setmana és de visita a la capital catalana. "Al meu marit i a mi ens agradava molt. A casa sempre sonava la seva música", va recordar una altra admiradora, la Francisca. Per la seva part, la Maria Teresa creu que Peret encarna "la història d'un gitano català que ha significat molt en la història universal del cant".

Aquest divendres en una cerimònia íntima, la família s'acomiadarà finalment de Peret a la seva localitat natal, a Mataró. És previst que en aquest funeral diversos músics interpretin dos temes de Peret, per desig de l'artista. Es tracta de 'Por que yo me iré' i 'El muerto vivo'.

A partir de mitja tarda l'afluència de persones que han volgut passar per l'Ajuntament de Barcelona per acomiadar-se de Peret a tornat a créixer. Sense aglomeracions, però amb un trànsit constant de persones, de tota edat i condició, el fèretre de Peret ha estat acompanyat en tot moment.

Entre els molts visitants a la capella ardent no hi van faltar algunes personalitats del món de la música, vells companys de Peret i col·laboradors recents, com alguns membres del grup Los Diablos. El seu cantant va rememorar com fa uns anys Peret va accedir a gravar per a un disc seu una versió del 'Borriquito', una mostra de la seva generositat i "atenció", ha dit. "Des d'ara tocarem un fragment de la cançó en tots els nostres concerts en honor a ell", ha anunciat.

Joan Herrero, emblemàtic membre de Los Manolos i bon amic de Peret, va sentenciar: "El regne de la rumba ara és una república, Peret no té successor". Herrero va conversar llargament amb la família del músic, visiblement emocionat. Músics d'una altra òrbita com Quico Pi de la Serra, Marina Rossell o Núria Feliu també es van sumar al comiat del rei de la rumba. Pi de la Serra va destacar la "marca personal" i la "llibertat en la manera de fer" de Peret, "amb la cara dura, sana, dels que pugem a l'escenari".

El testimoni més contundentel va donar el periodista Justo Molinero, després de visitar la capella ardent. Molinero va assegurar que "els catalans, tots" no han "sabut estar a l'alçada" de la importància del personatge, en el sentit que no se l'ha reconegut prou.