Capgròs
El darrer cicle econòmic expansiu a Espanya basat en el sector immobiliari i el consum va acabar amb una dura, molt dura crisi iniciada a partir de l'any 2008. Una altra crisi més del sistema capitalista avançat però aquesta va venir marcada per la seva globalitat, intensitat, persistència en el temps i afectant altres àmbits més enllà dels econòmics com va ser la crisi de legitimitat i de valors.
Els primers indicadors posaven de relleu un increment estrepitós de l'atur atès la destrucció d'ocupació, una escenari de deflació i caiguda del PIB, endeutament dels sectors públics i privats... i un gran impacte sobre la renta familiar i la denominada o creguda- classe mitjana, la petita empresa, el món de la iniciativa social privada...
Els diferents governs centrals i autonòmics van seguir a dictamen les directrius d'organismes internacionals per aplicar polítiques d'austeritat, de reducció del dèficit públic i de retruc aprimament de les polítiques públiques i d'erosió dels escuts de protecció social. Escuts que semblava en el passat feien alguna funció per a combatre situacions de desigualtat i tant necessaris en un moment d'augment de la polarització social.
Universitats com La Laguna de Tenerife van començar a posar de relleu a través d'estudis de casentre els anys 2000 i 2010 com gran part de l'expansió econòmica- el denominat miracle espanyol- estava interconnectat també amb la corrupció política i urbanística, amb la gestió del deute, l'entrada a la moneda única... Característiques i factors força comuns en els països del Sud Mediterrani com eren Portugal, Grècia i Itàlia. Aquestes investigacionssubscrivien com era força complicat disposar d'un mapa real de la corrupció municipal però afirmaven en els seus estudisl'existència de 676 municipis afectats per casos de corrupció només urbanística a setembre de 2011.
Segons La Laguna el 4,5% dels municipis catalans tenien algun procés o afectació per casos diversos d'aquest tipus de corrupció.
Se trata deun asunto muypresente en el funcionamiento de la política local espanyola concloïen rotundament els investigadors, després d'observar que era un assumpte que afectà en el període analitzat a tots els partits i a totes les organitzacions polítiques, malgrat que els partit majoritaris concentraven el 75,1% del casos.
A part d'aquesta informació més empírica, Justícia ha reconegut al 2014 que existeixen 1661 processos judicials per presumpte corruptela urbanística de diferents administracions. Cada dia els noticiaris posen de relleu nous casos. Sembla una competició mediàtica per l'abast de tot plegat i la reacció i declaracions dels detentadors públics i dels seus partits.
Què succeeix que ara hi ha més corrupció? Segons en Javier Gomà de la Fundació Juan March és la mateixa que hi havia abans. La diferència és que ara potser es de detecta més, s'han trencat possibles pactes de silenci, és pot intruir judicialment amb un pel més d'independència, i sobretot perquè és ara quan els casos més indignen per la situació que està patint molta gent. Població farta, cansada, enutjada i víctima de les males arts d'una minoria política aprofitada que ha esquitxat i embrutat la tasca pública.
Perquè no es parla d'una corrupció de funcionaris tramposos ni unes males arts esteses a la societat, no pas: És tracta d'una perversió de la responsabilitat, la confiança i els compromisos públics encastats en les estructures de les administracions públiques, les de tots i totes.
Comentaris