Cultura contra la repressió

Dissabte passat a la tarda, Òmnium Maresme proposava la participació en un espai cordial, poètic i combatiu, dissident, civilment desobedient, democràticament revolucionari. Però, per sobre de tot, volíem que aquest acte de poesia i glossa per la llibertat fos un espai de trobada amable on expressar la nostra dissidència a través de la cultura, un altaveu dels que no ens quedarem callats davant la repressió.

Superar el frontisme només és possible amb l’exercici del diàleg obert, sense condicions i sense renúncies

Ho hem dit moltes vegades: la sentència que acabi dictant el Suprem no només afectarà els acusats, les seves famílies, parelles, fills i amics; la sentència afectarà, directament, tots els ciutadans de Catalunya, de l’Estat Espanyol i d’Europa. Qualsevol sentència que no sigui l’absolució serà una condemna a la democràcia i a l’exercici dels drets civils. Cap ciutadà, pensi el que pensi, podrà mai més reunir-se, manifestar-se, protestar i exercir la dissidència política sense córrer el risc de ser acusat de desobediència, rebel·lió o sedició.

És per aquest motiu que vull fer una apel·lació directa a totes les persones que creuen en la democràcia, en el progrés, en la justícia social, en la igualtat d’oportunitats, en el dret dels ciutadans i els pobles a decidir el seu futur. A tots els que, potser en silenci i sense atrevir-se a expressar-ho, pensen que la resposta de l’Estat Espanyol al conflicte polític que viu Catalunya és una resposta autoritària, desmesurada, fruit de la covardia i de la por. A tots ells m’agradaria apel·lar-los a afrontar amb propostes polítiques els conflictes polítics. A totes aquestes persones, els prego humilment que es comprometin i es mobilitzin per provocar els canvis necessaris en el nostre entorn perquè sigui possible trobar nous camins de resolució pacifica, cívica i democràtica de la situació en la que ens trobem.

Jo també sóc incapaç d’odiar, sóc incapaç de veure un enemic en els ulls d’algú que pensa diferent. Hi veig un adversari, en tot cas, amb qui compartir dissensos i acords, sempre possibles. No em sento còmode en el frontisme, la societat catalana no és una societat dividida en dos fronts, els catalans som massa diversos, massa mestissos per poder suportar una suposada fractura social i política que no existeix.

Superar el frontisme només és possible amb l’exercici del diàleg obert, sense condicions i sense renúncies. No parlo només de diàleg entre governants, estic parlant de diàleg entre ciutadans, entre mataronins i mataronines, també. I estar en disposició de dialogar obertament implica ser valent, tenir el coratge de pensar una mica com pensa el teu adversari i atrevir-se a pensar una mica diferent dels que pensen com tu.

Cal valentia i coratge. La situació en la que vivim només podrà superar-se amb persones valentes, capaces d’enfrontar-se a les pròpies contradiccions, capacess de defensar posicionaments i propostes amb humilitat i sempre amb el reconeixement de les propostes i els posicionaments dels que pensen diferent.

Estic convençut, que una molt àmplia majoria dels ciutadans d’aquest país estem d’acord en la defensa de consensos bàsics a partir dels quals podríem construir un front potent i imparable. El front dels que volem resoldre el “conflicte català” amb democràcia i amb l'exercici actiu dels drets civils i polítics. El front dels que  defensem que la llengua catalana és la llengua pròpia de Catalunya i és llengua de cohesió i eina de promoció social. Dels que defensem l’escola catalana com a eina bàsica per assolir la igualtat de drets i oportunitats dels joves catalans. Dels que rebutgem i denunciem l’ús de la repressió i la judicialització de la política com a resposta al conflicte català. Dels que exigim la llibertat immediata dels presos polítics. Dels que pensem que en democràcia no es pot criminalitzar la dissidència política i la mobilització pacífica. I dels que creiem que és possible i és necessària una solució política que sempre ha de passar perquè els ciutadans de Catalunya puguin decidir i exercir democràticament el seu futur polític.

És per aquest motiu que des d’Òmnium Cultural, fem una crida a la mobilització permanent cívica i pacífica: conquerirem els drets que l'Estat Espanyol ens nega exercint-los, estarem compromesos amb els valors republicans de llibertat, igualtat, progrés i justícia social, solidaritat i un amor immens a la diversitat que ens enforteix.

Tornarem a expressar la nostra dissidència tantes vegades com faci falta, tornarem a exercir la desobediència civil pacífica mentre no s'aturi la repressió. Ho tornarem a fer, i ho tornarem a fer millor perquè ens haurem mirat als ulls i ens haurem reconegut com a ciutadans compromesos amb aquest país que estimem amb passió perquè és el nostre. Un NOSTRE amb majúscules.