Capgròs
Lágrimas de Sangre posarà el punt i final l'any que ve a la seva dilatada carrera musical. Dues dècades en què han omplert sales de tot l'Estat i han esdevingut la banda sonora de diverses generacions. El grup del Maresme dirà adeu amb un nou disc sota el braç, 'Invencibles' (Guspira Records), que s'ha publicat aquest divendres, un últim EP que posa la mirada al retrovisor i combina els punts cardinals que han guiat la banda: el festiu, el combatiu i el reivindicatiu. En una entrevista amb l'ACN, reconeixen sentir el "desgast propi" d'haver crescut junts durant anys. "Creiem que és el moment de parar i fer altres coses, ara que el projecte està ben amunt, i tancar-lo bé", explica Still Ill, un dels components.
Des del mateix títol, el disc rememora l'esperit que els va impulsar des d'adolescents a crear un grup. Fa referència al seu àlbum de debut, 'Si uno no se rinde [es invencible]' (Kasba Music), que ha acabat convertint-se en l'eslògan de tota una carrera. Microbio, Still Ill, Neidos i Acid Lemon entenen el desgast com un procés "inherent a qualsevol feina", però destaquen que és un "luxe" poder decidir el moment de "dir prou" i parar.
L'EP el formen quatre cançons, que conjuren les vessants festives, reflexives i combatives que han definit la banda durant dues dècades. La primera, que dona nom al disc, és un interludi que obre les al una "carta de comiat", com el defineix Neidos. Amb 'Abrir Camino', les guitarres agafen les regnes i la lletra adopta el to de lluita que ha caracteritzat el grup, que comença a sonar al d'un comiat. La part final, que constitueixen 'Casualidad' i 'Buibulà', és la més emotiva, i convida a fer una mirada nostàlgica a la seva discografia, recordant els inicis als ateneus, el primer Viña Rock o la Jam de Can Vies.
De fet, per Still Ill, el projecte és un repàs de tots els anys de la banda, amb clares referències a frases que han "ressonat a altres discos". "És una mena d'homenatge a tota la gent que ens coneix i ens ha seguit, amb picades d'ullet a cançons antigues. Ho hem aconseguit, no ens hem rendit i ningú ens ha derrotat", precisa juntament amb Neidos en declaracions a l'ACN.
Precisament, segons Neidos, hi ha "més melancolia que esperança" en l'EP i lamenta que no hi hagi massa herència musical combatiu en la música catalana actual. "No hi ha gaire esperança", lamenta. També reconeix que, ja en l'anterior disc, van identificar tenir "menys il·lusió" com a grup i van acabar publicant-lo "perquè tocava" i perquè la indústria "ho demanava". "No teníem la pulsió del principi, que és imprescindible a l'hora de fer música", opina.
"És possible arribar a dalt sense una gran discogràfica"
En aquest sentit, recorden els primers deu anys amb la il·lusió pròpia dels inicis, una fase molt centrada també en l'autogestió. Amb la professionalització del projecte, van encetar una nova etapa, sense deixar l'embrió del que van ser i evitant caure en cap "gran segell". "Hem crescut amb la discogràfica de la mà, junts. El llegat que deixem és aquest, que es pot arribar a dalt des de l'autogestió, sense passar per l'aro", constata amb orgull Neidos.
El punt més melancòlic el posa Still III, que reconeix que tenia els sentiments "a flor de pell" a l'hora de composar el que serà el disc epitàfic del grup. "Quan t'hi poses es remou tot, des del moment d'escriure-les, passant per quan les cantes i acabant pel primer cop que sents les cançons".
Un comiat en quatre capítols
Lágrimas de Sangre s’acomiadarà del seu públic el 2025 amb quatre dates. El 26 de setembre actuaran al Wizink Center de Madrid; el 8 de novembre a la Cubec de Bilbao i els 14 i 15 de novembre al Sant Jordi Club de Barcelona.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris (2)