Economia social: posar les persones al centre de l’activitat

Mataró es troba en plena celebració de la Setmana de l’Economia Social i Solidària, que vol posar de manifest la vigència del moviment cooperativista a la ciutat. Fins aquest diumenge, dia 9, s’han programat més de 30 activitats per a tots els públics que tenen com a objectiu donar a conèixer els valors d’un sistema econòmic alternatiu, que es preocupa per “posar les persones al centre de la seva activitat”. Així ho defineix el regidor d’Empresa i Ocupació, Sergi Morales, que recalca que Mataró s’ha convertit en “un referent a nivell català” en matèria d’economia social. És per aquest motiu que la capital del Maresme té un paper molt actiu a la Xarxa de Municipis per a l’Economia Social, essent exemple per altres municipis que també volen promoure i  impulsar polítiques públiques en l’àmbit de l’ESS.

Les més de 30 activitats de la Setmana es poden consultar al web de l'esdeveniment

La Setmana de l’Economia Social i Solidària és hereva de la Fira del mateix nom, que va celebrar diverses edicions abans de la pandèmia. Està organitzada per la Taula transversal per  l’Economia Social i solidària, integrada per un total de 32 entitats i organitzacions de Mataró. Aquest òrgan es va crear al maig de 2022, arran de l’aprovació del primer Pla Estratègic d’aquest àmbit, el qual va comptar amb la implicació de la Fundació Unió de Cooperadors, l’Ateneu Cooperatiu del Maresme, Can Fugarolas i la Càtedra d’Economia Social del TecnoCampus. Les entitats de la taula, amb el suport i la coordinació  de l’Ajuntament, són les promotores de la trentena d’activitats previstes durant la Setmana, que es reparteixen per escenaris d’arreu de la ciutat com ara el Cafè de Mar, el Cafè Nou, Can Fugarolas, el Centre Cívic Pla d’en Boet o l’Espai Gatassa.

“Hem descentralitzat les activitats de cara  a arribar al màxim públic possible", explica 

“Hem descentralitzat les activitats de cara  a arribar al màxim públic possible, també a aquell menys familiaritzat amb l’economia social”, destaca Morales. S’hi inclouen projeccions, debats, exposicions, col·loquis, o xerrades a instituts i a la universitat del TecnoCampus per parlar sobre qüestions com l’emprenedoria social, entre d’altres. Una de les principals cites serà el dissabte, dia 8 al Pati de Cafè Nou, amb una Festa de l’Economia Social i Solidària que inclourà activitats diverses com ara l’estrena de l’exposició del fotoreportatge de projectes maresmencs de l'ESS Les persones a l'objectiu: una lluita per la transformació, jocs solidaris, conta contes, balls de Bollywood, tallers i un concert de jazz.

Els valors de l’economia social i solidària

• Gestió democràtica del projecte
• Sostenibilitat del model productiu i de negoci
• Inserció de col·lectius amb dificultats sociolaborals
• Proximitat i reducció de la petjada ecològica

Mataró és un referent històric del cooperativisme i també de present

Mataró dedica grans esforços, per tant, a posar en valor el moviment cooperativista, que està molt arrelat en la història de la ciutat (amb exemples com l’Obrera Mataronense, el Forn de Vidre o la Unió de Cooperatives de Mataró) però que avui està més viu que mai a la ciutat. “Parlem d’un sistema econòmic i empresarial que va més enllà del capital i dels beneficis, ja que se centra en les persones i en el territori”, destaca el regidor d’Empresa i Ocupació. L’economia social porta valors associats com ara la gestió democràtica, la sostenibilitat, la inserció de col·lectius amb més dificultats sociolaborals, o l’aposta per la proximitat i per la reducció de la petjada ecològica.

El repte és mantenir aquests valors sent alhora capaç de bastir un projecte empresarial sostenible econòmicament, capaç de competir en el mercat. En aquest sentit, Morales assenyala que “aquesta visió social i sostenible ha d’anar de la mà de la professionalitat i la viabilitat.”, quelcom que és possible tal i com ha quedat demostrat durant la pandèmia. “Aquells projectes més socials han demostrat tenir més capacitat de resiliència per adaptar-se a temps convulsos i de canvis”.

En lluita per la dignitat de les treballadores de la llar i les cuidadores

La cooperativa Micaela és un exemple dels beneficis de l’economia social tant per les persones treballadores com per a la societat en general

Micaela és una cooperativa de treballadores de la llar i cuidadores, integrada per dones migrades, que es va formar a Mataró a finals de 2020, en plena pandèmia, quan les empleades van prendre consciencia que “no hi havia cap xarxa de suport cap al nostre col·lectiu”. Així ho explica Rocío Echevarría, una de les sòcies fundadores, que recorda les condicions pèssimes que van patir les treballadores de la neteja en els primers mesos de la Covid. Quelcom que, per desgràcia, no és nou en el seu sector que històricament ha estat precaritzat.

“Volíem poder escapar d’aquesta precarietat que pateix el sector”

“Vam creure necessari promoure un projecte d’autogestió, d’organització autònoma, per poder escapar d’aquesta precarietat i també de l’assistencialisme”, relata Echevarría, que assenyala que tant la cooperativa Micaela com l’associació que porta el mateix nom tenen com a objectiu “aportar estabilitat laboral i respectar els drets” de les treballadores de la llar i les cuidadores. Actualment la cooperativa està integrada per cinc sòcies que presten serveis a famílies en assistència a la llar i a l’àrea de cures. “Hem demostrat que podem fer-ho des de l’economia social i solidària, i sent un col·lectiu de dones migrades, una situació que d’entrada ho fa tot més difícil”, afirmen des de Micaela.

“ Cal descapitalitzar el sistema de cures i d’assistència a la llar”

Un altre dels objectius de la cooperativa és “descapitalitzar el sistema de cures i d’assistència a la llar”, segons Echevarría, que avisa que les grans empreses del sector mantenen les seves treballadores precaritzades mentre busquen maximitzar els beneficis. “Aquesta cosificació, tractar-nos a les treballadores com a objectes, dista molt de la societat digna i respectuosa a la que aspirem”, assenyala. Echevarría assegura, però, que cada cop són més les famílies i les organitzacions que opten per contractar treballadores de neteja i cuidadores en condicions dignes.

Una aposta per la convivència i la mediació de conflictes

EsMediació treballa amb els joves dels barris, amb les famílies, a centres educatius i presons per resoldre conflictes i promoure-hi el consens i la pau social

“La millora de la convivència és clau en l’èxit educatiu"

EsMediacio és un projecte que treballa per la convivència i la mediació de conflictes,  creat a Mataró l’any 2014, liderat per dones i sense ànim de lucre, que finança els seus projectes a través de les aportacions públiques i privades. “No és un punt de partida fàcil, però ens hem mantingut i crescut durant tots aquests anys gràcies a la qualitat dels nostres serveis, la proposta de caràcter social i de compromís, l’aposta per la innovació social i l’empoderament comunitari”, explica Eva Noguera, una de les fundadores. Objectius, en definitiva, que casen perfectament amb la filosofia de l’economia social i solidària.

“No volem crear societats dependents, sinó promoure l’empoderament comunitari”

Entre els diferents projectes d’EsMediacio, hi figuren l’acompanyament als centres educatius per millorar la convivència (des de casos puntuals d’assetjament o conflicte fins a la transformació integral del centre cap a models que desterrin el càstig). També destaca el treball que realitzen als centres penitenciaris, en col·laboració amb el Departament de Justícia, donant suport a la reinserció social o ajudant els interns a millorar les relacions amb el seu entorn.

Altres línies se centren en el suport a les famílies en dificultats, com ara els conflictes parentals que tenen repercussió als menors; o bé en la mediació comunitària, amb projectes de convivència com ara el teatre-fòrum que realitzen a barris de Mataró subvencionat per l’Ajuntament i que tenen com a objectiu “millorar la convivència entre els joves i el seu entorn”.