El fracàs de la Nau Minguell

La Nau Minguell cessa l’activitat com a seu d’empreses del sector audiovisual. L’edifici públic, propietat de PUMSA i gestionat per la fundació TecnoCampus, haurà de tancar portes per manca d’ocupació. En els darrers temps, tan sols hi havia una empresa, a més de dues associacions de l’àmbit artístic com Sant Lluc i Dimarts del Llimoner. La Nau, inaugurada el 2010 i que va costar 3 milions d’euros, es va projectar com un clúster d’emprenedors i artistes del món de l’audiovisual, dins del projecte TecnoCampus, que havia d’orientar Mataró cap a nous models econòmics més sostenibles i competitius. Aquesta idea, però, mai ha reeixit. La manca d’ocupació l’ha convertit en un projecte totalment deficitari, i en època de retallades, el consistori no es pot permetre mantenir-lo obert sense que hi hagi activitat. El fracàs del projecte posa de manifest una tendència que no és pas exclusiva de Mataró, però que a la capital del Maresme n’ha estat víctima en nombroses ocasions: el continent per sobre del contingut, l’aposta pel totxo sense tenir completament lligat què s’hi farà. Segurament era una bona idea crear un espai de trobada per a creadors i emprenedors del sector audiovisual, però calia destinar 3 milions d’euros a restaurar l’antiga nau tèxtil i dotar-la d’espais i equips perquè fos la seu d’aquest projecte? Potser sí, si el pla d’usos estigués completament definit, si s’hagués comptat des de bon principi amb una base potent de projectes emprenedors, si s’hagués arribat a un acord amb tothom qui es dedica a l’audiovisual a la ciutat i a la comarca. En definitiva, si des del consistori s’hagués cregut realment que l’audiovisual era una via per encarar el futur de la ciutat, un sector que podia guiar el nou model econòmic mataroní. Però no sembla que aquesta aposta hagi estat realment ferma. El resultat de tot plegat és un edifici més per afegir a la col·lecció mataronina d’espais públics nous de trinca i infrautilitzats.