Capgròs
Manuel Cuyàs ha tret i presentat un llibre de memòries: El nét del pirata, que s'empassa xuclant, amb plaer delectança - especialment per la gent que com jo hem viscut els anys que ens descriu d'aquell Mataró dels anys cinquanta i seixanta del segle passat. La seva prosa és àgil, agradable, descriptiva, carregada de sensualitat, elegància i amabilitat. Descriu els fets i les seves impressions que hom fa seves. No dic el nom de cap persona negativa. No els vull convidar al llibre. Només parlo de les positives, va dir ell mateix el dia de la presentació. Lliga la història personal (el seu avi pirata apareix i desapareix i fa de fil conductor) amb la general, de forma fluïda, màgica. És com molt bé va dir la María Salicrú en la seva presentació com un guió cinematogràfic on passat i present s'entrellacen. Ella per raons d'edat no va viure aquella època però li ha encantat descobrir-la a través del llibre esperonant a tothom que expliqui les seves vivències, que en deixi testimoni. Antoni Segarra que també surt al llibre en va destacar l'escriptura àgil de l'autor, i va dir que el llibre té un defecte: que es fa curt. Que cal que en faci un altre on expliqui més coses personals, locals o generals amb el mateix llenguatge. I l'autor va anunciar públicament que ja hi està posant fil a l'agulla.
M'atreveixo a dir que Manuel Cuyàs escriu tan bé com dibuixava el seu pare, amb qui vaig travar una bona amistat poc temps abans de morir. És més: el seu llibre estaria arrodonit del tot si comptés amb illustracions del Cuyàs, pare.
Jo vaig conèixer a en Manel Cuyàs (fill) a la redacció del setmanari El Maresme en la segona etapa (1977), vertadera escola de periodistes, quan teníem la redacció al carrer Amàlia. Ell hi va entrar, com explica al llibre, de la mà de l'Esteve Mach, per fer la crítica de cinema. De seguida va ampliar el camp d'acció amb reportatges, cròniques i entrevistes. El primer treball que hi va publicar ja al primer número (octubre 1977) va ser un reportatge d'una sèrie, sota el nom genèric de Noves religions al Maresme, que va fer juntament amb en Pere Artigas, titulat Els mormons. Una religió a la americana. També va encetar la crítica cinematogràfica i en aquest número que es titulava Pel·lícules de pit i costella. (Al número 3 el tàndem Cuyàs/Artigas parlaria de El Gurú Maharaj JI. L'autoconeixement). Al segon número ens parla d'un tema roent aquells dies a Mataró i que per raons culturals i de veïnatge l'afectava directament. El títol ho diu tot: Amnistia pel Clavé, amb unes fotos del ja desaparegut Enric Quintana (un altre fotoperiodista fet a El Maresme), que ens mostren la destrucció de l'emblemàtica sala i que les va fer entrant per la casa d'en Manel. A partir del número 2 la secció de crítica de cinema inclourà un subapartat amb el suggerent nom de Vosaltres mateixos..., on deixa anar el què pensa dels films de la cartellera local deixant al lector que faci el que li sembli; al número 8 (9-15 XII 1977) també fa crítica de teatre deixant de volta i mitja la representació de La torna dels Joglars i unes pàgines més enllà critica El teatre xinès de la Manolita Xen, en una crònica per sucar-hi pa. A partir del número 23 (31 III-6 IV 1978) Cuyàs comença a publicar una columna d'opinió titulada Ull nu, que sortiria cada setmana. I des de el número 26 a El Maresme s'enceta una nova secció De cap a peus, d'entrevista a fons a un personatge i Cuyàs s'inicia en aquest gènere entrevistant a en Josep Reniu (núm. 38 14-20 VII 1978), a en Terri (núm. 46, 6-12 X 1978), i a Lluís Josep Comeron (núm. 49, 27 X-2 XI 1978) i molts d'altres. Va ser doncs a El Maresme on Manuel Cuyàs s'inicià al periodisme. És de justícia reconèixer que gràcies als seus bons oficis el seu pare un dels seus fundadors de El Maresme hi va fer diverses i magnífiques il·lustracions.
Llegeixin El nét del pirata. N'hi ha per llepar-se els dits.
Comentaris