El Pati del Cafè Nou

Recentment s'ha inaugurat un nou espai públic: el Pati del Cafè Nou, amb entrada per la Muralla de la Presó i per la Riera. Mataró guanya un nou espai al centre de la ciutat, gràcies a la bona voluntat de les parts implicades en aquest contenciós, com són el Patronat de la Sagrada Família (titular del Centre Catòlic i propietari legal), la Unió de Cooperadors (propietari moral) i l'Ajuntament de Mataró.

El Cafè Nou era una entitat cooperativa que des d'abans de la Guerra Civil fou un centre cultural i recreatiu del món cooperativista de Mataró i que després de l'esmentada guerra seguí obert durant uns anys fins que va ser absorbit per l'Aliança Mataronina, primer, i per la Immobiliària l'Aliança S.A. després, ambdues comandades per un personatge clau en tot aquest afer: Miquel Jornet, administrador i cervell gris de la Mutualitat l'Aliança. Aquest, que tenia una lluita a mort amb els cooperadors per l'afer dels locals, pocs anys abans de morir va decidir que el Cafè Nou passés a mans del Centre Catòlic. Finalment tot l'afer dels locals de la Unió de Cooperadors s'està reconduïnt amb enorme tacte, paciència i bona voluntat per part de tots els implicats. Ara amb l'obertura del Pati del Cafè Nou la ciutat veu com s'està posant un punt i final a un litigi vergonyós i, alhora, la ciutat ha guanyat un nou espai públic.

El Teatre Euterpe
El lloc, però, té més història doncs en aquest solar a finals del segle XIX s'hi va construir un teatre que oferiria, a més de funciones teatrals, sarsuela, òpera, varietats i també espectacles de circ, cinema, balls, així com mítings i altres activitats culturals i cíviques. El Teatre Euterpe s'inicià l'any 1878 i s'acabà el 1921, quasi mig segle de vida intensa i variada on els mataronins hi acudien amb assiduïtat.

Un dels esdeveniments més rellevants en la vida d'aquest teatre va ser a principis de febrer del 1897 ja que s'hi va projectar per primera vegada a Mataró una novetat que feia furor, des del 1895, a tot Europa: el cinema.

Efectivament: la primera projecció de cinema a Mataró, de doble sessió, va tenir lloc, com hem avançat, el dimarts dia 2 de febrer de 1897, coincidint precisament amb el dia de la Candelera – Festa de la Llum. A la tarda al Teatre Euterpe i a la nit es va fer el mateix programa al Teatre Principal (després Foment Mataroní). L'endemà el Diario de Mataró y la Comarca es va fer ressò de l'esdeveniment amb una extensa crònica que detallà el desenvolupament de les dues sessions. Val a dir que l'arribada del cinema a Mataró va ser acompanyada amb l'actuació d'un prestidigitador i endevinació, d'una audició de gramòfon i finalment es projectarien les “fotografies animades”, per mitjà del Kinematógrafo. Malgrat tot l'exhibició no va ser del gust del crític doncs “los cuadros eran de tamaño sobrado reducido y faltos de luz y de fijeza muchos de ellos, debido todo, según parece, a que por no poderse disponer de un potente foco eléctrico hubo de hecharse mano de luz Drumont”. Deficiències a part el Teatre Euterpe té l'honor d'haver estat el primer lloc on es va exhibir aquell nou divertiment que, temps a venir, congregaria a milers de mataronins que admirarien els films cada vegada més perfeccionats de cinema.

Segons un estudi del metge mataroní Antoni Franquesa i Sivilla a la seva obra Tipografia Médica de Mataró, de l'any 1889, descriu l'Euterpe del que diu que era: “un bonito teatro de verano” i que ocupa una àrea de més de mil metres quadrats. Descriu l'escenari, el soterranis ”de fácil ventilación”, els camerinos, la platea, i diu que té 18 llotges, i cinc obertures d'entrada a la platea. Que l'enllumenat és de gas i que “la restante superficie está dividida en corredores, plazoletas de castaños de Índias, bancos de piedra, etc. y café al aire libre.” Acaba dient que els espectadors tenen una sola obertura d'accés que dóna a la Muralla de la Presó. En proposa una altra per la Riera.

A la pista de l'Euterpe a finals de l'any 1914 s'hi presentà la troupe de la família Frediani, uns acròbates italians que degut a l'èxit que van tenir actuarien a la nostra ciutat altres vegades. Fins i tot amb el pas del temps una part s'establí a Mataró definitivament, fou el matrimoni format per Fernando Frediani i Ana Pallarés.

A l'Euterpe, com hem dit, s'hi representaren teatre, òperes, sarsueles, i hi cantaren els Cors de Clavé de la localitat, bandes i orquestres. I a nivell polític els mataronins van poder sentir els abrandats discursos d'un Alejandro Lerroux (1903), a Pablo Iglesias (1908), participar a mítings i a actes commemoratius del Primer de Maig.

Segons ha escrit Francesc Enrich i Regàs “Aquest teatre, que esdevingué molt popular i concorregut per la ciutadania, plegà veles, com es diu vulgarment, l'any 1921, cosa d'un any després de la gran reforma i millores introduïdes en el gran teatre de la Rambla, o sigui, el Clavé.”

Crec que seria adient col•locar una placa en el Pati del Cafè Nou que recordés l'existència del Teatre Euterpe i de que a allí s'hi projectà cinema per primera vegada a Mataró, el dimarts dia 2 de febrer de l'any 1897.