"La Festa al Cel és tan discutible com la Nit Boja, on hi ha molts comes etílics"

Res de nou, però posat de manifest de la manera més clara possible. El Ple de juny, celebrat dijous passat, va mostrar un cop més la divisió política existent a l’entorn de la Festa al Cel. Ho va fer en un debat motivat per una proposta de resolució del PP que, en paraules del seu portaveu, José Manuel López, pretenia “desemmascarar” la posició de cada grup respecte a l’esdeveniment a través del vot a favor o en contra del mateix. ERC, VoleMataró, CUP i ICV-EUiA van mostrar-se un cop més en contra, mentre la resta de grups hi van votar a favor, amb cridaneres i polèmiques comparacions amb Les Santes incloses. També hi va donar suport el govern, tot i que en el debat el grup municipal del PSC –fins fa pocs mesos, dubtós sobre el futur de la festa- va evitar pronunciar-se ja que la intervenció va anar a càrrec de la regidora de Promoció Econòmica, Dolors Guillén (CiU).

ERC, VoleMataró, CUP i ICV-EUiA van mostrar-se un cop més en contra, mentre la resta de grups hi van votar a favor

Tot plegat va començar amb una concentració a les portes de l’Ajuntament convocada per la plataforma ‘Festa al Cel, no gràcies’ que va congregar una cinquantena de persones. Un portaveu dels manifestants, Enric Castellà, va intervenir al Ple recordant que són ja 60 entitats i 1.500 signatures les que donen suport al seu moviment. Castellà va criticar sobretot el caràcter “bel·licista” de la festa, per la presència d’aeronaus militars com “les que estan bombardejant gent innocent a països com Síria”. Segons Castellà, una ciutat com Mataró “que va ser bombardejada” durant la Guerra Civil “no pot acollir la Festa al Cel”.

El discurs antimilitarista també va ser el predominant en els partits d’esquerres de la ciutat, que ja fa temps que fan front comú contra la festa. També van argumentar que l’impacte econòmic de l’esdeveniment està “inflat” per part de l’Ajuntament, i van criticar la seva manca d’arrelament a la ciutat, que no té cap vincle històric ni present amb el sector aeronàutic. ERC, VoleMataró, CUP i ICV-EUiA van coincidir en apuntar que hi ha “altres maneres de promocionar la ciutat”, com van dir els cupaires. Els ecosocialistes van posar com a exemple el Festival de Cinema de Sitges, Volem va reclamar un referèndum ciutadà per decidir el futur de la festa i ERC es va exclamar que el govern municipal tirés endavant la festa malgrat l’evident manca de consens polític que genera.

“A la Nit boja molta gent ho passa malament, per una nit semblem altres municipis del litoral català”, va dir el PP, comparant l'imapcte de Les Santes i de la Festa al Cel

“La Festa al Cel és tan discutible com la Nit Boja, on hi ha molts comes etílics i on molta gent ho passa malament”, va deixar anar López (PP), que va defensar el seu suport un acte que el proper mes de setembre celebrarà la seva tercera edició a Mataró. Ciutadans, que també hi va votar a favor, va confiar en la promesa del govern municipal que bona part de l’esdeveniment es finançarà amb patrocinadors privats. I per part de l’executiu, la regidora de Promoció Econòmica va mostrar el seu “malestar profund” perquè se’ls acusés de “fer ostentació de bombardejos i guerres”. Ho va considerar “injust per aquest govern i per als tècnics municipals que treballen per aquest acte i se’l creuen”.

Guillen, tirant de l’argumentari que sempre ha fet servir el govern (especialment CiU, qui va portar l’esdeveniment a Mataró quan governava en solitari) va defensar la Festa al Cel com un aparador per mostrar els atractius de Mataró a la resta del país, com ara les platges o la proximitat a Barcelona. També altres qüestions amb vincles força més difusos amb la festa, com “una bona universitat, un parc empresarial com el TecnoCampus, un passat arquitectònic o el Museu del Gènere de Punt”.