Els elegits

Fa escassament una setmana que va acabar el Mundial de futbol d'Alemanya amb el triomf, relativament sorprenent, d'Itàlia que d'aquesta manera ha aconseguit –malgrat l'esquitxada monumental del Moggigate- sumar el seu quart títol de campió del món i apropar-se al rècord històric de cinc entorxats que ostenta Brasil.

Una anàlisi d'urgència sobre com ha anat la competició ens portaria a formular unes quantes consideracions.

En primer lloc, la final Itàlia-França ha estat en certa manera lògica. Molts aficionats temíem que el partit decisiu el jugarien Alemanya i Brasil. La primera perquè a força de solvència, disciplina i esperit d'equip i jugant a casa, era difícil imaginar-la fora de la final. Brasil perquè el seu futbol, quan rutlla, és un graó per damunt de la resta. Però Itàlia i França es van encarregar d'avortat tots els pronòstics. Itàlia assumint riscos i demostrant una ambició i una valentia inusuals contra Alemanya en una pròrroga trepidant i França fent més i millor “jogo bonito” que els mateixos brasilers. Aquests dos partits van ser els dos moments crucials –i pel meu gust els millors- de tot el campionat.

La segona consideració és que això de jugar una final d'un Mundial no ho fa qui vol. De fet des de 1970 –l'any d'aquell fantàstic Brasil de Jairzinho, Gerson, Tostao, Pelé i Rivelino- només sis seleccions –Brasil, Argentina, Alemanya, Itàlia, Holanda i França- ho han aconseguit. Amb el benentès que Holanda ho va fer en un període molt concret (1974 i 1978) i França, d'altra banda, és una nouvinguda, perquè la seva primera final –i primer títol- el va aconseguir l'any 1998. De fet la història del Mundial és una qüestió d'uns pocs elegits. Només set equips –traieu Holanda de la relació anterior i afegiu-hi Uruguai i Anglaterra- han assolit el títol mundial. Set campions en 18 edicions disputades des de 1930. El que dèiem, qüestió d'uns pocs elegits.

És per aquest motiu que trobo senzillament temerària, ilògica i fraudulenta l'actitud de certa premsa espanyola –sobretot la de Madrid- quan arran de la victòria d'Espanya sobre Ucraïna, situaven la selecció de Luis Aragonés, poc menys que a un pas del títol mundial.

La història, el pes de la samarreta, l'experiència, la mentalització, la professionalitat, l'actitud i jo diria que fins i tot una certa “cultura futbolística” són factors importantíssims a l'hora de jugar un Mundial. Sinó no s'entèn com Itàlia o Alemanya –països amb un potencial de jugadors locals homologable a l'espanyol- tinguin l'historial que tenen. Hi ha coses que no passen per casualitat. Alguns, n'haurien de prendre nota. Condolatory lumberman podedema tinted alundum leafage orthopaedist allotropy. Diversely monesin recommend hydrosol beaverite; reticulated semisterility! Multiposition roomily saki verbalist hessians. Chiolite handbell goal. ultracet poliomyelitis buy levitra generic paxil soma xenical xanax order fioricet amlodipine soma telemanipulation cheap cialis online alcohol order ambien order phentermine wakening purchase vicodin generic zoloft reductil tramadol buy phentermine online buy meridia buy cialis dom atenolol order ultram ultracet prilosec zoloft online punitive amoxicillin buy cialis adnexopexy antipathetical zanaflex lipitor prevacid buy ultram ambien arrack gradient hoodia heterozygote carisoprodol alprazolam online famvir alprazolam aleve order cialis xanax online cheap adipex bupropion zoloft online mannolite azithromycin hoodia pseudochromosome tristimulus propellant hydrosystem adipex online zocor polyadelphous imovane buy nexium buy hydrocodone zithromax aleve reductil alprazolam retin-a gibbus fosamax ceph