Emília Illamola explora la història de tres dones a 'Joc de llunes'

Emília Illamola (Argentona, 1953) es va estrenar tard com a autora en el món literari, després de tota una vida dedicada al món del llibre a Robafaves. Ho va fer amb 'Fraccions' i ara torna amb la seva segona novel·la, 'Joc de llunes'. "Ha estat un procés en el que m’hi he trobar immersa de manera imprevista, un cop esgotat el cicle laboral, però que ara, ho sento com una necessitat vital, que m’omple", diu Illamola.

'Joc de llunes' (Nova Casa Editorial) és una història narrada per tres veus, les de la Lia, la Lola i la Bet, a través de cinc monòlegs, que parlen de "les arrels, de la identitat, de l’esforç per seguir, de com mantenir els rols", tal i com diu l'autora. És el lector qui, poc a poc, va encaixant les diferents realitats subjectives i temporals que es van explicant al llarg de la novel·la.

El fort ligam entre mare i filla, i la família vista com un refugi, com el que queda després d'un naufragi, és el fil d'unió entre les protagonistes. "Joc de llunes és una història en la que s’hi pot trobar el rastre d’experiències vitals que m’han servit, a l’hora d’escriure-la", diu Illamola. L'autora recorda que va començar a escriure 'Fraccions', la seva novel·la de debut, "sense un plantejament previ", mentre que amb 'Joc de llunes' "sí que era plenament conscient del que estava escrivint". 

Seguir els instints
Respecte a la seva nova carrera literària, Illamola explica que va fer com les protagonistes de la seva darrera novel·la, deixar-se anar i seguir els seus instints. "Em va sembla que no hi tenia res a perdre si continuava per un camí que se m'estava obrint". Per fer-ho, empra una prosa de caràcter poètic. "Els límits entre els dos gèneres en el meu cas es confonen, i ha sigut tot una descoberta quan ulls crítics, des de fora, m’ho han fet veure", resol l'escriptora argentonina.