En lluita pels drets dels animals

L’any 1998 Sílvia Serra va recollir un gos en mal estat al carrer i el va deixar a la Protectora d’Animals de Mataró. Un cop allà, es va quedar enganxada. De seguida es va fer sòcia i va començar a anar com a voluntària cada diumenge. “Sentia que tenia moltes ganes d’ajudar i d’aconseguir millores per als animals, que llavors estaven amb moltes mancances”, recorda. Serra va arribar potser en la pitjor època de la història de la protectora, quan es va decidir tancar la seva gestió com a servei municipal. Un any d’experiències molt dures on Serra va viure la misèria que es vivia en aquell moment en el món dels animals de companyia. “Parlem de l’any 2000 i encara s’aplicaven unes mesures inhumanes cap als animals”, lamenta la mataronina. Va ser just aquell any quan Serra entra a la junta directiva de la Societat Protectora d’Animals de Mataró i, només dos anys més tard, assumeix el càrrec de presidenta. Ho fa amb l’objectiu d’afrontar una nova etapa ja amb una nova situació a Catalunya i l’entrega de Cal Pilé, on van poder portar tots els animals i començar la nova trajectòria. Durant aquest temps, l’any 2005 Serra també accepta el repte de dirigir la gestió municipal del centre d’acollida del c/ Galícia: “Des de llavors sempre he treballat en contra del sacrifici dins dels centres d’acollida, que mai més torni a patir un animal”. 

Notes un canvi en la consciència de la societat cap als animals?
Sí, amb els anys es nota una maduresa en la societat i especialment en la catalana, que va avançada i s’emmiralla bastant en països europeus. Hi ha més volum de persones sensibilitzades i preocupades per causes que afecten els animals, comparat amb 20 anys enrere. Quan la societat comença a preocupar-se per un tema, la part política també ho ha fet. De fet, la llei catalana de protecció animal va ser una de les primeres a sortir i ens hem convertit una mica en el mirall de tot l’Estat Espanyol. 

Es dóna massa importància als animals de companyia? 
Tot el contrari. Que la gent es torni més animalista o sensible envers com es tracta un animal mostra la maduresa de la societat, és el baròmetre de salut d’un país. Maltractar un animal de companyia que depèn de tu totalment es podria equiparar amb maltractar un nen o una persona gran que no es pot valdre per ella mateixa. Són éssers indefensos, els hem criat nosaltres i, sense el nostre ajut, moririen de fred i de gana. 

Continuen els abandonaments? 
Sí, i potser ara hi ha més que abans perquè hi ha més quantitat de persones que tenen gats i gossos. Malauradament, encara hi ha desconeixement i falta de responsabilitat a l’hora de portar un animal a casa. 

Com fer front als problemes de convivència que poden generar? 
No és el mateix tenir una mascota en una zona rural que en una zona urbana. Hi ha d’haver una normativa ajustada a la problemàtica del municipi. La nova ordenança que entra en vigor a Mataró s’ha treballat bé i amb interès. 

Mataró és una ciutat preparada? 
Necessitem espais pels gossos i per reubicar gats de colònies que no estan en llocs adequats, a més d’un centre d’acollida diferent de Cal Pilé i el seu model ja una mica arcaic. Si hi ha voluntat política, les entitats locals i la ciutadania podem ajudar a resoldre aquests petits conflictes. Però hem de treballar conjuntament.