L'energia sostenible del TubVerd també arriba a les llars

 El TubVerd, amb els seus vint anys d’història, és una infraestructura ja instaurada en l’imaginari dels mataronins, sobretot com a sistema d’energia verda que alimenta equipaments com ara centres educatius, sanitaris i esportius de la ciutat. Així es va configurar inicialment, però aquesta xarxa urbana 100% municipal de distribució de calor i de fred, que aquest 2021 celebra dues dècades de vida, ha anat creixent i estenent-se, a nivell geogràfic i també en varietat d’usos. Molts veïns de Mataró desconeixen que el TubVerd és, també, la principal font energètica de les noves promocions d’habitatges que s’estan construint al front de la ciutat. Un seguit d’edificis que estan canviant el perfil de la capital del Maresme, i que a la seva arquitectura descaradament moderna -torres lluents, envidrades i de disseny sovint trencador- hi sumen un sistema energètic innovador, sostenible, públic (gestionat al 100% per Aigües de Mataró) i alineat amb el concepte d’economia circular. 

El TubVerd utilitza les energies sobrants de dos importants infraestructures ambientals existents al municipi, el vapor del Centre de Valorització de Residus de Mataró i el biogàs de la depuradora d’aigües. Mitjançant una central de transformació d’energia, el vapor i el biogàs es converteixen en calor que es trasllada a un ampli ventall d’equipaments i edificis d’habitatges de la ciutat a través de la seva xarxa urbana de distribució (per canonades enterrades). El servei de fred, per la seva banda, es genera amb refrigeradores elèctriques d’alta eficiència condensades per aigua. 

TubVerd ha esdevingut tot un símbol de l’aposta de Mataró per l’energia verda

Vint anys després de la seva implantació, el TubVerd ha esdevingut tot un símbol de l’aposta de Mataró per l’energia verda i per la reducció de les emissions de C02. El seu creixement al llarg de les darreres dues dècades ha estat molt notori; el 2001 va arrencar amb 2,5 quilòmetres de traçat i tres equipaments connectats. Actualment la xarxa s’ha multiplicat gairebé per 10, i abasta 18 quilòmetres de calor i 2,5 de fred, per donar servei a un total de 36 edificis. Entre els immobles “connectats” al TubVerd n’hi ha de tota mena de tipologies: equipaments senyera de la ciutat com ara l’Hospital i el TecnoCampus, centres per a la tercera edat com el geriàtric Voramar, equipaments esportius (Eurofitness el Sorrall i quatre pavellons municipals), o set escoles. A banda, en els darrers anys ha començat a donar servei als edificis d’habitatges del Rengle i en el futur ho farà amb els d’Iveco-Pegaso i la ronda Barceló, inclosa la torre de 26 plantes prevista al sector. 

Actualment hi ha fins a 309 habitatges que es nodreixen de l’energia del TubVerd

Actualment hi ha fins a 309 habitatges que es nodreixen de l’energia del TubVerd, que pertanyen a 11 promocions immobiliàries situades al sector del Rengle. L’any 2010 s’hi van connectar els primers dos blocs d’habitatges i van marcar el camí per la resta d’immobles del sector, entre els quals hi figura la nova torre de Solvia al carrer Ernest Lluch. L’experiència dels residents amb el TubVerd ha estat molt positiva, quelcom que ha donat impuls per plantejar el salt de la xarxa del TubVerd cap al sector d’Iveco-Pegaso, el nou àmbit de creixement en el front marítim. La promotora de la Torre Barceló ja ha contractat els serveis del TubVerd per connectar-hi els 192 habitatges que el conformaran. 

El funcionament del TubVerd en els habitatges es pot assimilar al d’una calefacció domèstica clàssica. Els edificis que s’hi connecten disposen d’una sala tècnica amb dos circuits tancats, un d’aigua freda i un de calenta. L’energia tèrmica del TubVerd es transfereix, a través d’un bescanviador de calor, als circuits d’aigua freda i calenta del bloc d’habitatges, de manera que es dona servei instantani tant en l’escalfament d’aigua d’ús domèstic com en la climatització de l’edifici 

Quines avantatges suposa el TubVerd? La llista és llarga per a residents dels habitatges i els usuaris dels equipaments que se n’alimenten, però encara ho és més per al conjunt de la ciutadania de Mataró. Anant per parts: als residents els suposa un descens de la potència elèctrica contractada per habitatge, una reducció important de riscos ja que fa innecessària la instal·lació de gas, permet guanyar espai ja que substitueix elements com la caldera o la bomba de calor per un mòdul tèrmic que s’instal·la al replà, i millora la classificació energètica de l’edifici; tot plegat, a banda de la gran comoditat que suposa obtenir aigua calenta instantània.

Mataró vol situar-se com a ciutat de referència en matèria d'energia verda

Tots aquests són beneficis molt considerables, però també cal tenir en compte les avantatges que el TubVerd comporta a nivell col·lectiu. L’expansió d’aquest sistema de distribució d’energia, el fet que cada cop arribi a més llars i equipaments, suposa un reaprofitament major de l’energia sobrant de les infraestructures ambientals existents al municipi i, per tant, una disminució de l’ús de fonts d’energia no renovables d’origen fòssil. Aquest fet comporta una important reducció de les emissions de CO2 (es calcula superior al 70%), a banda de l’augment de l’autosuficiència energètica (es redueix la necessitat d’importar energia, cosa que també suposa un estalvi econòmic). Energia verda, en definitiva, que contribueix a la sostenibilitat i respecte pel medi ambient que, a més, situa Mataró com a ciutat de referència en aquest àmbit. Quelcom que obre oportunitats per a la creació d’indústria local especialitzada i de llocs de treball qualificats. 

L’aposta de Mataró per l’energia verda

El TubVerd té avui, després dels 20 anys de la seva posada en marxa, més sentit que mai. La preocupació per la petjada ecològica que està deixant l’impacte de l’activitat humana és cada cop més gran, i en els darrers anys moviments com Fridays for Future han mostrat que creix la consciencia ciutadana respecte al fet que el futur del planeta corre perill. Les ciutats comencen a plantejar-se seriosament aquesta problemàtica, com demostra el fet que a Mataró, els grans projectes a mig termini estan vinculats a la protecció del medi ambient i a la sostenibilitat. El Parc de l’Economia Circular, d’una banda, i el  ‘Mataró Urban Resilience Loops’, per l’altra, volen assolir la transició ecològica en la gestió dels residus i en el cicle de l’aigua, l’energia i les infraestructures naturals. Mataró confia en atreure empreses punteres d’aquests sectors i crear hubs d’economia verda que, a més, generin ocupació de qualitat. Una lògica en la que el TubVerd i el seu model d’energia sostenible i 100% pública encaixa a la perfecció.