Adriana Murillo, polivalència al servei de l’equip

“Jugo d’extrem, normalment a l’esquerra. Però també puc fer-ho a l’altra banda o a la primera línia. De petita jugava de central. De fet, puc jugar de tot menys de pivot.” És Adriana Murillo, jugadora de 19 anys del Joventut Handbol Mataró. Jugadora en majúscules, i amb tot el sentit de l’accepció, perquè a l’Adriana no se la pot encasellar en una sola posició. Ha fet de la polivalència virtut i això sempre és or per a qualsevol equip. A Mataró, l’Adriana és la petita de la nissaga Murillo. La seva germana, la Maria, és una de les golejadores de l’equip.

Totes dues viuen a Cerdanyola del Vallès amb els pares i la Maria condueix cap a la capital del Maresme els dies d’entrenament i de partit. La seva passió per l’handbol ve de família, recorda l’Adriana: “El nostre pare hi jugava. Mai ens va obligar a res, però un dia ho vam voler provar en un torneig de 4x4 i ens va encantar. Jo, que feia ballet, ho vaig compaginar durant uns anys. Quan vaig ser infantil, ja em vaig decantar definitivament per l’handbol.”

Cerdanyola, Montcada i Granollers, les estacions abans d’arribar a Mataró ara farà tres temporades: “A Granollers és on vaig tenir una sensació més propera a la professionalització. Per primera vegada jugava campionats d’Espanya. A més, és un club tradicional i establert en una ciutat on l’handbol és l’esport rei.” Kike Fernández, que coneixia a l’Adriana de la seva estada a Granollers, va trucar-la perquè vingués cap a Mataró. La Maria ja feia un any que hi jugava i ella tenia ganes de provar coses noves.

Adriana Murillo és una jugadora ràpida i amb determinació, en essència voraç i esmolada de cara porteria: “Quan veig un forat, m’hi fico. Tinc un cert instint assassí.” A més, té clares les consignes i el manual en funció de quina posició ocupi: “D’extrem cal ser precisa. En aquesta posició, quan xutes es veu molt... necessites saltar molt per veure bé porteria i tenir una àmplia gamma de recursos tècnics en el xut, com la vaselina o la rosca. De central has de pensar en les companyes que tens al costat i tenir la jugada al cap.” En aquesta posició, nuclear en el funcionament col·lectiu, cal ordenar el joc i calcular els moviments de les altres jugadores.

Fora de la pista també fa càlculs, però en un altre sentit. Estudia enginyeria de dades a la UAB. Els algoritmes i la recopilació de dades de forma ràpida formen part del seu dia a dia acadèmic: “Totes les empreses necessiten un enginyer de dades, però encara no m’imagino el meu futur laboral.” De moment vol seguir creixent com a jugadora a Plata. Ahir va marcar dos gols en l’últim partit a casa aquesta temporada del Joventut (27 a 23 davant l’Almassora).