Albert Pujol, or en cinturó blau a la World Cup de Jiu-Jitsu

Albert Pujol, nascut a Mataró i resident a Dosrius, és flamant medalla d’or a la World Cup de Jiu-Jitsu. Va guanyar el preuat objecte en la prova de la seva categoria, la de cinturó blau. Era la primera vegada que el certamen es feia fora del Brasil, en concret a València. El Jiu-Jitsu és un esport d’arrel japonesa perquè prové del judo, però van ser uns germans brasilers els encarregats de fer néixer la nova modalitat, el Jiu-Jitsu, establint totes les tècniques de terra.

Aquesta d’or no és la primera medalla que aconsegueix Albert Pujol aquest any. A la mateixa prova de València, va aconseguir el bronze en la categoria absoluta. Anteriorment, també s’havia fet amb altres metalls en proves menys prestigioses que la World Cup.

La passió per aquest esport, el Jiu-Jitsu, va néixer en Pujol fa aproximadament cinc anys. Aleshores, encara no en tenia trenta, va començar a dedicar-se exclusivament al Jiu-Jitsu després de prop d’una dècada fent arts marcials com el taekwondo o el kickboxing. Temps enrere, de nen i adolescent, feia futbol i piscina.

Nascut a Mataró fa 33 anys, en fa tres que viu a Dosrius. De totes maneres, el seu club de referència es troba a Sant Quirze del Vallès: “Entreno pràcticament cada dia al Vallès Jiujitsu. També faig Grappling, una modalitat en la qual es lluita sense quimono. Ho fem amb uns pantalons curts tipus shorts i amb una samarreta ajustada perquè així no tens manera d’agafar-te a la roba”.

Pujol explica que el Jiu-Jitsu és un esport en el qual vas progressant pas a pas i en cap cas de manera accelerada: “És una progressió lenta perquè té infinites tècniques i, sobretot, variacions. Jo aviat seré cinturó morat. Comences amb el blanc, segueixes amb el blau, passes al morat, arribes al marró i acabes amb el negre. Tinc claríssim que aquest és el gran objectiu final”.

Acabar sent professional del Jiu-Jitsu i viure d’això és realment complicat a Espanya o arreu del continent. Albert Pujol se n’hauria d’anar a viure al Brasil, per exemple: “De totes maneres, m’hi dedicaré fins que el cos aguanti”.