L’Assolim canta victòria en el primer capítol de la temporada

El setembre s’acaben les vacances, les criatures tornen a estudi, als matins tornen els embussos i les sèries inicien temporada. Hi ha serials que, per més que ho vulguin, no poden impostar massa novetats: l’argument és quasi sempre el mateix. Si fossin una telenovel·la, els partits entre el Mataró i el Sabadell serien d’aquest tipus de productes. Roda el món i torna al born. Ha començat una nova temporada i el primer episodi amb forma de títol se l’ha endut l’Assolim CNM. L’argument és el de sempre i cada partit fratricida valdrà el seu pes competitiu. De moment 1-0 per les maresmenques. En partits i en títols. Bon any sigui de bé.

Mataró ha acollit la Copa Catalunya en dilluns i dimarts. De migdia i primera hora de la tarda. Només la final previsible i consumada entre l’Assolim i el Sabadell se n’ha anat a l’horari de dimarts al vespre i ha omplert la Joan Serra de claca local. Sempre hi ha ganes de l’enèsim partit entre unes i les altres.

Dins de la piscina, durant dos quarts i mig l’Assolim ha dominat el Sabadell. Jugat a batzegades i sense el ritme trepidant que ja tindran els episodis decisius de la temporada, les noies de Dani Ballart han començat a marcar la línia defensiva i a buscar tons expeditius davant. Se n’ha anat fins a un 2-6 (jugaven a casa però al marcador eren visitants) amb bones aparicions de les de sempre i també de les noves. 

Especialment notori ha estat el segon quart de Mireia Guiral a la boia, portant de corcoll al Sabadell. Aquesta peça nova permet que d’altres fitxes de tauler tinguin moviments diferents. A la borsa local s’hi segueix veure fluctuar amunt Cris Nogué, amb tres golets. L’altra nova, la portera Terré, ha mostrat la qualitat que té i la irregularitat de qui encara no ha desfet la maleta.

El règim mataroní ha durat poc. Hi havia ordre dalt i disciplina a baix però la dita aquella de dir blat quan tinguis el sac lligat se la podrien haver inventat pel Sabadell. Amb la temible Keuning de retorn (sempre ha fet mal a la defensa mataronina o la italiana Giustini agradant-se, les vallesanes han anat omplint d’ofici el forat del marcador i acostant-se a cor que vols mentre els atacs i la presa de decisions de l’Assolim feia pampallugues.

Patint al final

A minut i mig pel final del partit les sabadellenques s’han posat a un gol. I llavors és quan l’espectador pensa en la sèrie, en capítols empipadors de recordar. Una mica del típic ai que patirem, una possessió amb superioritat per anar-se’n definitivament de dos que s’exhaureix sense tir i una darrera possessió amb tir a porteria tocant el pal han evitat l’empat final i han permès que la Copa Catalunya, la primera i la menor de les peces de la col·lecció anual, es faci lloc a les vitrines mataronines.