L’Assolim CN Mataró assalta amb autoritat l’infern grec

Li diuen l’infern grec i molts equips s’hi van consumit literalment, per més que el waterpolo es jugui a l’aigua. La piscina de l’Olympiacos del Pireu té la fama ben guanyada: perquè el públic hi apreta, perquè les locals sembla que hi creixin, perquè els àrbitres hi solen perdre la bufera. Per tot això disputar-hi l’anada dels quarts de final de Champions, a l’infern grec, era més que un examen complicadíssim per les noies de l’Assolim CN Mataró. Un examen que s’ha superat amb nota i deixa l’equip encaminat a la segona Final Four de la màxima competició europea de la seva trajectòria. Queda, això sí, la revàlida.

L’Assolim tornarà del Pireu a Mataró amb dos gols d’avantatge. És cert que durant bona part del partit n’ha tingut tres de distància però per qui trobi curta la renda que es miri el matx i vegi com en tots i cadascun dels seus minuts les mataronines han anat per davant. Serioses, compactes, pencaires. Sabent patir i també ser assertives quan feia falta. Mantenint a ratlla a les bicampiones d’Europa a casa seva. L’Olympiacos ha semblat a estones una fera més aviat mansa només per obra i gràcia de l’equip de Dani Ballart.

Deia l’entrenador mataroní abans d’anar cap a Grècia que l'intringulis dels quarts de Champions ara també és que són l’única eliminatòria a doble partit de tot l’any. Que s’ha de saber jugar. Si aquesta era la preocupació teòrica de Ballart, déu n’hi do la resolució pràctica que ha desplegat l’Assolim que en un dels dies clau de la temporada ha funcionat com un rellotge. A l’infern, avui, li passava com als Pastorets d’enguany a la Sala Cabanyes: que no hi havia dimonis.

Inicis molt poderós

El primer quart del matx sembla que l’hagin dut els Reis d’Orient, complint desitjos. Un 2-5 de poder en el qual han estat tan importants els gols de Silvia Avegno (2), Rita Keszthelyi i una inspiradíssima avui Simone van de Kraats (2) com un alt rigor defensiu, bona porteria i sobretot ritme de metrònom. Avui es jugava al ritme de l’Assolim.

En tot el segon quart, cap gol mataroní i en canvi dos de les gregues. En qualsevol altra situació, això seria sinònim de problemes però fins i tot amb l’aixeta golejadora tancada l’equip no ha perdut la compostura especialment a darrere. I un polsim de sort, també, perquè l’Olympiacos ha tingut penal a favor per empatar a 15 però la pilota ha anat al pal (pali, en grec, és l’aprenentatge del dia gràcies a l’streaming pixelat de la LEN).

Al tercer quart, com si fos el primer. Un altra davassall atacant (el gol de Sevenich ha estat per emmarcar) i unes gregues obturades per la defensa i la porteria mataronines. A més, l’arc realitzador s’anava ampliant: l’actual plantilla té la millor artilleria que se li recorda a l’equip.

El darrer quart ha tingut de tot, amb moments per la taquicàrdia des de l’altra punta del mar Mediterrani. Les gregues han despertat l’infern i les mataronines han vacil·lat d’entrada però també és cert que ha marcat la Clara Cambray i això sempre dóna llum a l’equip.  A 3.58 pel final s’han posat a un sol gol (9-10) i llavors per més renda de tres a la que ens havíem acostumat semblava que es tractava només d’evitar que la truita girés. I no ha girat. Altra cop defensa, dues intervencions de santa d’Elena Sánchez i un darrer gol de Sílvia Morell a l’heroica, al darrer minut, aprofitant un segon rebot han deixat un 9-11 de regust dolcíssim com a testimoni d’un dia en el que l’Assolim CN Mataró s’ha fet gegant allà on molts rivals s’empetiteixen. Que se li doni el mèrit que té: matrícula d’honor per a totes.

La tornada, després de la Copa, al Sorrall

És importantíssima la victòria a Grècia? Molt. Definitiva? Ni molt menys. L’Olympiacos és perillosíssim i fins que no hagi acabat el darrer quart de la tornada que ningú el doni no per mort, ni tan sols per ferit. La Champions descansa ara per la celebració de la Copa de la Reina el proper cap de setmana a Terrassa però l’Assolim CN Mataró i tota la seva afició ja poden anar pensant i subratllant a totes les agendes el dissabte 25 de febrer a les 12.45h del migdia al Sorrall. Allà toca rematar la jugada iniciada al Pireu. Aquell dia toca guanyar-se a casa el dret de jugar una altra Final Four de Champions i el somni de guanyar-la.