Capgròs
Prova de nivell i d’orgull propi superada, i no és pas poca cosa. L’Assolim CN Mataró va llepar-se les ferides de la Final Four de la Champions traumàtica amb un partit seriós i sobretot lluitat en el que van fer agenollar les campiones europees, les rivals de sempre i per a tot, el poderós CN Sabadell. És cert que el partit era de lliga i que entre la Champions de la setmana anterior i la Copa de la Reina de la que ve, podia semblar mig de sucre. Però una altra decepció hauria estat fatal i l’equip va saber treure forces, autoestima i qualitat per segellar un senyor triomf.
L’ambient era enrarit, a baix a mar, a la Joan Serra. I no només pels nuvolots i el vent que la convertien en incòmoda. En pocs dies moltes coses s’han trastocat. El Sabadell ha vingut a pescar per l’any que ve a dues de les neerlandeses del Mataró (la portera per la Champions Laura Aarts, que ja és a casa seva i a la Simone Van de Kraats) i això va transcendir precisament els dies del sinistre de la Final a 4. De cop a la Joan Serra semblava que hi hagués mar de fons, en molts sentits. Fins i tot a Sabadell la ressaca de la Champions ve amb mal de cap, amb culebrot Laura Ester. Tot plegat, tirant a tèrbol. Era un Mataró-Sabadell heterodox. I si li sumes que amb el ‘nou’ Sant Andreu destacant i els partits que queden encara no se sap com pot quedar el quadre del play-off, ja hi tens totes les espècies a la sopa.
En aquestes, l’important era jugar. I treure’s de sobre la mala espina europea. Convertir aquella fallida en excepció i no en tònica dominant. Agafats a aquest patró val a dir que l’Assolim va fer els deures, va serrar les dents i va recuperar aquell to irredempt d’ocasions passades: de quan el pobre -si és murri- pot fer fotre al ric.
Igualtat i iniciativa
Pot ser que el Sabadell comparegués a Mataró en xancletes. Però això no treu mèrit al partit de l’Assolim que ja ha avisat a les rivals de cara a la semifinal virtual de Copa de la Reina que ha d’enfrontar-les. Des del primer moment i amb l’1-0 que es va veure que les de Dani Ballart volien la victòria per reafirmar-se. Com quan es passa llista als comitès de crisi, van comparèixer en escena les generals de la formació. A la infanteria, demostrant que és un pilar, Cris Nogué va fer un partidàs i la defensa col·lectiva va ratllar a bon nivell. Van arribar gols d’il·lustres desaparegudes a la Nova Escullera, es va saber patir en les pilotes del Sabadell per posar-se per davant en l’eterna goma de marxar d’un i empatar, tornar a marcar i que et tornin a igualar… la Rita va fer d’ella mateixa amb precisió hongaresa i el públic de club -que això sempre ho valora- va agradar-li l’ascendència pujant de la Martina Claveria sobretot a la primera meitat.
Fins al darrer quart els avantatges van ser mínims. Superar el tercer parcial, que diu el tòpic que és típic que sigui el dolent, sense fallida va semblar un estímul per acabar de queixalar a les vallesanes. El darrer quart va ser de convenciment, de camp a través, de guanyar-se de nou el lloc a taula. Les que haurien de seguir van muscular, el mecanisme es va greixar. Es va acabar fent forat amb el darrer gol de la Clara Cambray a porteria buida però més que el resultat final de 13-10 era el pes tret de sobre. L’Assolim CN Mataró ja no plora, l’Assolim ara factura. I a tot un Sabadell.
Comentaris