Bany de glòria per l’Assolim CN Mataró, campiones de lliga

El 31 de maig de 2024 passa a la pàgina de les millors dates per al record de l’esport mataroní. En el segon partit de la final, després d’aconseguir guanyar el primer a Sant Andreu, l’Assolim CN Mataró no ha desaprofitat l’oportunitat d’or que tenia: ha sabut patir primer i gaudir després a casa, en una Joan Serra plena a vessar que ha acabat cantant el Bequetero i veient la imatge més anhelada de totes: la de Clara Cambray aixecant el títol de lliga. 31 de maig de 2024: el dia del bany de glòria.

Que bé quan les coses rutllen. Que bé quan al final del camí hi ha la recompensa. Que bé quan un equip que n’ha viscut de ben fredes, arriba un dia i sap guanyar-se la patata calenta. Que bé quan el pla funciona. Que bé quan el tercer quart no és un fantasma. Que bé quan les que se’n van fan un partidàs per deixar bon record perenne. Que bé quan les que han de protagonitzar els propers anys s’exhibeixen. Que bé tenir un equip com aquest a casa nostra i que bé que com en aquella Copa LEN al Sorrall per fi s’hagi pogut comptar a 15 a ritme de Bequetero, amb alegria i alguna llàgrima consumada. Que bé quan el conte acaba i han guanyat les bones. Que bé l’Assolim CN Mataró.

La lliga guanyada és la segona. Ja n’hi ha prou de voler-li posar asterisc a la que la pandèmia va retallar. Van ser campiones llavors i ho tornen a ser ara. I ho han fet amb un play-off que, vist en perspectiva, té característiques d’obra magistral a quatre temps. Quatre partits competits amb perícia, batallats amb esma i guanyats per mereixement. Batre les campiones d’Europa primer i les primeres de la lliga després, en dues setmanetes, quasi com qui no vol la cosa. És magistral. Una daga afilada, quatre punyalades, feina feta.

Notes altes

El partit ha acabat 10-4 i amb farra a la Joan Serra però durant tres dels quatre períodes ha estat un d’aquells partits difícils de mastegar, on l’aigua de la piscina sembla densa com la del Mar Mort. L’Assolim tenia l’oportunitat de la seva vida i la trascendència d’aquesta ‘ara o mai’ es notava. Tots els racons de la piscina vessaven gent i enmig de l’expectació els dos primers quarts han estat d’alt suspens. No és massa habitual anar 2-2 a la mitja part però les defenses eren fèrries i les porteries semblaven petites. Fins a quatre cop han anat al pal les pilotes de les mataronines, mentre el Sant Andreu desplegava la seva major virtut: que és l’equip més perapunyetes i empipador que pot haver-hi, com una navalla suïssa amb totes les eines defensives. I avui hi havia barra lliure per anar fent.

Enmig de la tensió i del bloqueix han emergit dues figures cabdals pel partit d’avui. Mariona Terré, una porteressa que aquest any ha fet la selectivitat, la carrera,el postgrau i el doctorat en això del waterpolo. Tot cum laude. Un espectacle. L’altra, Anni Espar. El partit que ha fet la més intel·ligent de la classe, endreçant atac i defensa, liderant i sent sempre referència, és de molts quirats. Amb un plantejament de buscar sempre el contraatac, per gols, l’MVP li han donat a Simone Van de Kraats. Bona cirereta pel seu pastís. 

De fet la Simone s’ha afartat. Han sumat també gols i els minuts de més qualitat la Rita Keszthelyi i la Viviane Sevenich. Com qui aprofita Les Santes fins a l’Albada, les tres jugadores han honorat el casquet del Mataró amb un festival de fi de curs. Que tinguin sort l’any que ve sempre menys quan se les hagin contra el Mataró.

L’últim quart, l’Espetec Final

L’Assolim no ha aconseguit anar-se’n fins al final del tercer quart quan ha aconseguit una avantatge de dos gols. 6-4. El darrer dels parcials ha vist defallir el Sant Andreu per mèrit de les mataronines amb dos gols de Cris Nogué que ha estat com quan algú decideix que s’ha acabat l’àpat. Porteu-me el compte, que això ja està, podria haver dit la maresmenca. Les andreuenques han abaixat els braços i quan s’ha acabat el partit tot l’equip, Dani Ballart i el seu equip han anat directes a l’aigua. Això era l'Espetec Final. La història s'acabava i era amb forma de victòria.

Ha estat catàrquic i maco veure l’equip celebrant i content. Veure l’afició glatint. Veure l’esport retornant-li a la capital del Maresme bona part de l’aposta que a can CN Mataró es va decidir de fer per un projecte, aquest i un equip, elles, que canviarà. Però això serà a partir d’ara: a 31 de maig del 2024, bany d’or. Des d’avui i per sempre: Assolim campiones d’Espanya de waterpolo.
 

🏆🏆El @cnmataro se proclama campeón de la Liga División de Honor de waterpolo por segunda vez

CN Mataró 10 - 4 @CNsantandreu #LenWaterpoloPlayoffshttps://t.co/80DuyyUmO9 pic.twitter.com/nhpYLtAq0C

— Teledeporte (@teledeporte) May 31, 2024