César Aneas: “Mataró és casa meva i tinc grans records de l'etapa aquí”

Nascut a Badalona, capital europea del bàsquet, l’any 1974, però mataroní d’adopció, aquests dies encara te’l pots trobar fent esport o dirigint entrenaments de tecnificació a la capital del Maresme. Això s’acabarà en qüestió de setmanes, quan César Aneas posarà rumb a Gran Canaria per dirigir l’equip de la màxima categoria del bàsquet estatal. Aquesta tarda mateix, el conjunt insular n’ha fet oficial el fitxatge: “Estic molt content, tenim un projecte molt ambiciós i hem fet una bona plantilla”, explica l’entrenador resident a Mataró en conversa amb Capgròs.

El Gran Canaria va perdre la categoria, aquesta temporada passada, però va aparèixer una possibilitat que ho canviaria tot. Podien comprar la plaça del Barça. Perquè així fos, César Aneas havia d’acceptar la proposta del conjunt canari: “Em van dir que si jo podia anar cap allà comprarien la plaça per seguir jugant a Lliga Femenina”. I així ha sigut. El Gran Canaria comença un projecte de zero liderat per Aneas: “La plantilla és totalment nova. Tindrem una bona barreja de gent jove i d’altra més veterana. De fet, aquesta és una cosa del club que m’agrada molt. Tenen un híbrid entre professionalisme i planter que encaixa molt amb mi”.

L’objectiu principal serà no patir, tenint en compte que, malgrat no consumar-se, el club ve d’un descens. De totes maneres, a Gran Canaria pensen que la plantilla té potencial per optar a Copa de la Reina o Play-off si entren en bona dinàmica. Veuen que poden quedar entre el sisè i el desè classificat de la lliga.

Una llarga trajectòria

Després de la seva etapa a Mataró, ja fa més d’una dècada, César Aneas va fer a Pineda una incursió al bàsquet masculí. Més tard, va entrenar el femení del Sant Adrià. Va perdre la categoria i quan la va recuperar, any de pandèmia, el club hi va renunciar. Va marxar a Logronyo, on va viure, juntament amb els de Mataró, els millors anys de la seva carrera. Quan dirigia el club de La Rioja va fitxar a la mataronina Laia Flores, que allà explotaria definitivament i acabaria a l’Uni Girona. Després de dues temporades, el Logronyo va vendre la plaça. Arribem fins al dia d’avui amb unes últimes experiències complicades: primer a Tenerife, amb impagaments del club a les jugadores, i després a Leganés, on l’estil del club i d’Aneas no acabaven d’encaixar.

L’oferta del Gran Canaria, en aquest sentit, arriba en un moment important i té un component especial: “Aquí a Mataró havíem estat molts anys disputant-nos el Campionat d’Espanya amb ells. Respecto el club i hi tinc una bona relació, també amb els seus dirigents Domingo Díaz i Begoña Santana”.

César Aneas acaba la conversa amb Capgròs recordant els seus dies d’entrenador a la UE Mataró: “Van ser anys espectaculars, en tots els sentits. A nivell competitiu vam guanyar sis vegades, en vuit anys, el Campionat Júnior de Catalunya. Vam créixer amb les famoses generacions del 95 i del 96. Les jugadores que sortien del club, la relació amb el president Joan Ventura o amb l’Albert Illa... tot va ser fantàstic. Ho recordo amb gran afecte. La meva filla ara juga a l’infantil del club. Mataró és casa meva”.

Potser algun dia, llunyà però algun dia, César Aneas pot tornar a entrenar a la UE Mataró abans de retirar-se. A ell li agradaria: “Mentrestant, em sento un privilegiat per poder viure de la meva passió”.